RETAULES CERÀMICS, TAULELLETS I ALTRES IMATGES DELS CARRERS DE BENILLOBA

La Nativitat de la Mare de Deu.
Plafò ceràmic en la façana de l'església

                Des de sempre hem conegut  plafons ceràmics i altres imatges en els carrers del nostre poble. Han estat tan presents en la nostra vida que a gairebé no se n’adonem de la seua existència. Hem passat milers de vegades sota ells,  i si ens preguntaren sobre algun detall d’ells seriem incapaços de contestar. Tan assumits els tenim que quasi com els veiem. Tan sols en determinades dades i en alguns carrers, quan es celebra la festa del sant, es posen algunes flors i se li encén la llum durant uns dies per  tal de recordar-lo  i mostrar la devoció del carrer cap a d’ ell. No tots els carrers tenen la seua advocació, sobre tot els carrers mes recent no presenten esta característica. Altres, com el carrer major, tenen fins a tres advocacions. També hi ha un plafó en una casa particular que en el seu moment parlarem d’ell i altre en un mas. Hi ha carrers que no tenen un retaule ceràmic i que presenten en un nínxol tancat amb una imatge escultòrica de petites dimensions. Aquests retaules ceràmics, imatges,escultures... són l’expressió de la religiositat popular,  una mostra de devocions col·lectives (l’advocació de tot un carrer o un grup de veïns cap a un sant,)  un element més dintre de la cultura popular.

                 Els retaules ceràmics amb motius religiosos apareixen per les nostres terres en el S.XVIII, moment en que la industria ceràmica de Valencia adquireix gran rellevància i  al llarg del S.XIX va expandint-se per tot arreu. En el nostre poble existirien moltes imatges antigues però que amb tota probabilitat desapareixerien o serien destruïdes durant la Guerra Civil i amb posterioritat serien reposades. La Llei 4/1998 de Patrimoni Cultural Valencià incorpora en 2007 la protecció de determinats elements com són el plafons ceràmics anteriors a 1940 i els atorga la figura de Bé de Rellevància Local. Nosaltres tenim tres retaules declarats com a Bè de rellevància local i són el de S. Jaume, el de S.Miquel i el de S.Tomàs de Villanueva ( ja desaparegut).

                Tots els retaules solen ser d’unes dimensions similars, exceptuant el de S. Miquel que és un poc més gran, també el de la façana de l’església.Tots estant compostos per taulellets quadrats d’uns 20 cm de costat aproximadament  fets de fang cuit  sobre els que s’aplica una capa d’una solució estannífera que dona  a les peces un fons blanc  i sobre aquesta es realitza el dibuix mitjançant una plantilla, després es pinta i es sotmet a una nova cocció per a que vitrifiquen els òxids colorants.

                Els pintors utilitzen com a models imatges d’estampes i gravats que segueixen la iconografia sagrada.

                De vegades s’emmarca tot el plafó amb una sanefa de rajols ceràmics rectangulars amb motius geomètrics, florals... De vegades estan rodejats de motllures  que simulen formes arquitectòniques.

                Normalment els plafons ceràmics estan col·locats dintre d’una fornícula, excavada en la paret amb la finalitat de protegir-lo de les inclemències meteorològiques. De vegades se’ls cobria amb una petita teulada i en la part de baix tenen una cornisa, on es posen les flors. En unes ocasions està oberta i en altres rodejada d’una barana formant una espècie de jardinera.

                Ara tots solen tenir una bombeta de llum per enllumenar el plafó sobre tot els dies del seu culte. Però alguns encara tenen un ganxo o ferro d’on penjaven la llàntia per enllumenar-lo.

                L’elecció dels sants no era casual sinó que responia a la preferència dels veïns o persones particulars devots d’un sant o d’altre, sempre relacionat en el Panteó Sagrat de la comunitat. Així son molt freqüents per estes terres  les advocacions a S. Vicent Ferrer, a S. Antoni, S .Tomàs de Villanueva, sants molt coneguts, amb molta relació amb la nostra cultura i als que la gent té molta vocació. En Benilloba també hi ha un carrer dedicat a S. Joaquim que és el seu patró, a Sta Anna, patrona dels treballadors de la rama tèxtil que té molta tradició en el poble o la Mare de Deu dels Dolors que ha segut la patrona dels llauradors. En estos casos les advocacions estan relacionades en el panteó sagrat del poble.

                En determinats carrers no són plafons ceràmics els que presideixen el carrer sinó que són escultures exemptes que representen algun Sant, supose que són d’escaiola, amb uns 40 cm d’altura  i estan col·locats dintre d’un nínxol de major profunditat, de forma semicircular, rematat amb una coberta semiesfèrica i tot el nínxol tancat amb clau per una porta de fusta amb el frontis de vidre per a poder observar la imatge interior. Este és cas de S. Agustí, S. Pere i S. Pau.

                De ara en davant  parlaré amb detall de cada imatge situada en cadascun dels carreres. Narraré aspectes de la vida del sant, els seus atributs, les característiques del plafó ceràmic, la situació, etc. Ho faré poc a poc, una imatge cada setmana per així no cansar al lector i tenir temps per anar completant el treball.