Situat en la
façana del Mas de Barratxina, en les proximitats del poble de Benilloba.
El plafó
consta de 35 taulellets (7x5). Amb unes dimensions aproximades de 140x100 cm.
Esta col·locat dintre d’una fornícula d’uns 10 cm de fondària i coronat per una
teulada d’escasses dimensions. En la part superior de la fornícula penja un
plafó elèctric modern per a la il·luminació. Este plafó ceràmic va substituir,
allà pels anys 80 del S. XX un anterior, deteriorat, al que faltaven alguns
rajolets però amb la mateixa advocació
i del que no disponc de foto.
L’origen de la devoció a la Mare
de Déu dels Desamparats està en la creació en València en1410 de “ l’hospital de
Ignoscents, Folls e Orats” el primer hospital del món on s’acollien malalts
mentals. En 1414 es crea una confraria la missió de la qual era assumir els
costos de l’hospital al temps que ampliava les seues funcions: enterrar els cadàvers dels ajusticiats i
desconeguts, acompanyar als condemnats a mort, acollir als desemparats, als
xiquets expòsits, etc. En 1416 el rei Alfons el Magnànim firma un Real
privilegi pel que autoritza la construcció d’una imatge per a la confraria. La
imatge amb el pas del temps pren el nom de "Nostra Dona Sancta María dels Ignocents". En1493 per un
Real Privilegi del rei Ferran el Catòlic es decideix que a partir de este
moment la imatge fora intitulada como "Nostra Dona dels Desamparats".
La imatge actual esta exposada en la Basílica de la Mare de Déu al costat de la
catedral de València.
La iconografia actual és una
imatge de la Verge de peu, amb
l’espatlla corvada i el rostre mirant cap avall. Porta un ram d’assutzenes i
una rosa ( símbol de la seua puresa) en
la ma dreta i a Jesús xiquet en el braç esquerre. Jesús porta una creu
recolzada al muscle ( fent referència a
que porta el pes dels pecats del home). Dos xiquets agenollats ( Sants
Innocents Màrtirs) enfrontats i amb les mans juntes miren a la mare de déu, mentre que la capa
els dona protecció i empar. El nimbe està format per una aureola d’estels
(apocalipsi de S.Joan) i la corona que porta la proclama reina dels cels. La
mare de Déu esta coberta per una gran capa.
La
imatge del plafó ceràmic imita a la imatge de la basílica, porta els mateixos
atributs però la seua representació està molt més barroquitzada, ja que tant al
túnica com la capa de la Mare de Déu i el jesuset estan ornades amb una gran
quantitat de perles, collars,flors, creus... La creu del Jesuset esta feta tota
ella de perles. L’aureola i la corona, encara que daurades, presenten una gran
quantitat de detalls fins i tot els xiquets estan
carregats de collars. Hi ha que destacar el treball del ceramista,la
minuciositat i meticulositat amb que ha fet l’obra. En la composició la Mare de
Déu apareix del cel per una finestra que s’obri entre els núvols. La gama de
colors utilitzats es molt amplia, encara que dominen el blau,daurat i blanc,
s’estén al verd,rosa,negres...
El retaule esta signat per S.
Aguilella Vidal, que es un artista ceràmic, nascut a Onda en 1924 i desaparegut
en 2005, d’un obra ceràmica molt extensa amb temes profans i religiosos, que va
des de cartells, murals, paisatges, passant pels rajols de cuina i oficis , fins a plafons de temes
historicistes i folklòrics.
Uns 40 cm. més avall del plafó
ceràmic una placa incrustada en la paret de 2x3 rajolets de fons blanc i
escriptura en negre recorda i anuncia el privilegi de les indulgencies per
aquells que resaren davant de la imatge. Estes indulgencies van ser concedides
per l’arquebisbe de València Mariano Barrios Fernàndez.Este, nomenat arquebisbe de València en 1861 va ocupar el
càrrec fins a 1876, per tant podem pensar que la placa seria col·locada per
esta època i ens informa de la antiguitat d’ ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada