dissabte, 29 de maig del 2021

ONOFRE CLIMENT: UN BENILLOBER MORT A CUBA

 

Document cedit per Lola Herrero

        El que actualment coneixem per “la Guerra de Cuba”  en realitat van ser tres guerres o bé la guerra es va desenvolupar en tres etapes.

-Una primera etapa anomenada Guerra del 68, també Guerra Gran o Guerra dels Deu Anys que va començar en 1868 amb el “Grito de Yara” i va acabar en 1878 amb el Pacte de Zanjón on van capitular les forces independentistes cubanes front a l’exèrcit espanyol.

-Entre 1878 i 1890 algun grups independentistes dispersos no satisfets del resultats del pacte, ja que no  van aconseguir cap dels objectius desitjat, la independencia i l’abolició de l’esclavitud, continuaren la seua lluita en l’anomenada Guerra Xiquita.

- La tercera  va ser la guerra Hispano-estadounidense  en 1898 que va acabar amb la derrota espanyola que li va suposar la liquidació de les restes del seu imperi colonial: Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

                Estes guerres van suposar una sangria per a les tropes espanyoles. Tropes formades per joves arrancats a les seus famílies, apartats del seu medi per anar a lluitar a un lloc estrany per a ells, en unes condicions molt difícils per el clima i condicions mediambientals, mal equipats, mal alimentats i pitjor preparats. Sols la guerra del 68 va suposar segons un informe d’Antonio Cánovas del Castillo la xifra de 100000 morts, la tercera part dels soldats enviats a l’illa i un 90% van morir en hospitals i per causes naturals.  Algunes d’estes víctimes van ser benillobers com es el cas  d’Onofre Climent Martínez que  sols dispose la partida de defunció que encara conserven els hereus familiars i la partida de bateig. Onofre  que pertanyia al Regiment d’infanteria de la Habana va morir en un campament militar amb un nom difícil de llegir (Magibueva) de còlera el 3 d’octubre de 1871 al 26 anys. Onofre havia nascut a Benilloba el 7 de gener de 1845 fill de Pascual Climent (llaurador i de Benilloba) i de Francisca Martínez (de Llíria). Els avis paterns eren Joaquín Climent de Benilloba i Teresa Moltó de Cocentaina. Els avis materns eren Onofre Martínez de Xiva  i Pascuala Causin de Llíria. Difícil d’imaginar el drama familiar i personal que suposaria el traure a un jove de sa casa i del seu poble de muntanya per emportar-se’l a l’altra banda de l’oceà a lluitar a un lloc desconegut, sense cap interès per a ell i amb unes condicions infrahumanes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada