Entre els records
d’infància guarde este embarbussament i les risses que ens produïa a l’intentar
repetir-lo i les tres endevinalles que
encara que les teníem apreses des de la primera vegada no ens cansàvem mai de
que ens les repetiren.
Un arbret ben estisorejaet,
que no hi ha al món estisorejador
que sàpia estisorejar-lo millor.
Llarg com un budell
i redó com un garbell.
Que és?
Un bancal ben llaurat,
que la punta de la rella no li ha entrat.
Que és?
Una cosa com un plat,
xic xac, ja s’ha amagat.
Que és?
L'últim és la lluna, el segon el pou i el tercer la teulada, crec. El primer no ho sé.
ResponElimina¿El primer és una tisora?
ResponElimina