EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

 

       Amb aquesta mostra de fotos, que va des de l’inici de la fotografia fins el anys setanta del segle passat, pretenc  fer un recorregut visual per la nostra història recient. El que ha segut la vida dels nostres avantpassat amb el seu treball,  festes, oci, la cultura, creences, modes, inquietuds, treballs... i moltes coses més que podem indagar fixant-nos en els detalls  que apareixen en cada foto. De segur, que no està tot, tal vegada resta més  darrere que el que vegem, però esta es una limitació a la que me tingut que enfrontar, perquè lògicament no hi ha fotos de tot, en primer lloc perquè no tot el mon disposa d’una càmera de fotos i després  perquè  a l’hora de fer una foto la prioritat es diferent al llarg del temps i del gust de l’autor. Per exemple: en Benilloba ha existit una activitat ramadera, doncs no tinc cap fot d’un pastor amb el seu ramat i que jo no l’haja trobat no vol dir que existeisca, ni tampoc  fotos d’oficis ja desapareguts com el ferrer, sastre, obrer.... També manquen fotos de persones que han tingut un paper rellevant en algun moment de la història del poble. Aleshores m’he tingut que limitar  a aquelles qüestions de les quals si que he obtingut informació que al meu parer son prous, ja que abasteix fins a deneu temés diferents.

                En quant a les persones que apareixen en les fotos no les hem de considerar com  a les que han tingut un paper mes representatiu en tota aquesta época, sinó mes bé, és un fet mes causal que estiguen estes persones i no altres. Lògicament són persones que tenen relació amb aquelles que m’han cedit les fotos. Però així i tot, estic satisfet, perquè és una mostra molt ampla de gent del poble. No estan tots però si que son tots els que estan. Tots han participat d’una manera més o menys activa en la vida del poble, tots han aportat el seu gra d’arena en la història del nostre poble. Algunes cares les hem conegut i les recordem, altres ja no sabem qui són. Els majors coneixerem a molta gent i el més joves a casi ningú. Alguns ens reconeixerem, altres ja no recordarem com erem. Però és molt important el considerar que tots hem conviscut i hem format part del projecte que hem construït: Benilloba.  I així vull que sevisca com un autohomenatge que ens fem, a l’autoestima que ens tenim.