Encara que en el llenguatge normatiu
diem navalla jo utilitzaré el mot navaixa que és com nosaltres coneixem el
ganivet que es plega ficant-se en una ranura que forma el mànec. Hi ha de
moltes classes i grandàries i el que hui és una ferramenta en desús i fins i
tot no és molt ben vist, en altres
moments passats era habitual que tot hom en portara. Tots els homes tenien la
seua navaixa: si anaven al camp a treballar o a les fàbriques, per a menjar
tots treien la seua navaixa que servia tant per a tallar el pa, companatge o
pelar la fruita com per a punxar el bocins i portar-los a la boca. També els
xiquets portaven la seua navaixeta per a entrenar-se en el seu ús i fins i tot per
al joc. Amb la navaixa tallavem una forqueta per a fer-se un tirador, amb la
navaixa pelavem les canyes o es feiem un xiulet, o agafàvem una vara i ens l’ornàvem
fent-li mosses o figures. També teniem un joc:”la Tallaeta” que consistia en
fer un quadrat en la terra i dividir-lo en dos parts i acì s’enfrontaven dos rivals.
Tirava el primer a clavar la navaixa en el costat del contrari, una vegada
clavada a terra i seguint l’adreça que marcava la navaixa es marcava una linea
recta i el espai mes proper al seu passava a ser de la seua propietat. A
continuació tirava l’altre contrincant i es feia el mateix. Així fins que un
dels dos guanyara tot el terreny. Si la navaixa no es clavava a terra o no
encertava en el camp contrari es perdia el torn i tirava el contrari. Joc de
xiquets que ara seria impensable. O tempora o mores!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada