Per fi hem pogut,
després de 2 anys, eixir a cantar l’Aurora. De nit encara hem anat a arreplegar
al rector. Allí el primer cafenet i la primera estrofa. Després hem demanat
permís a l’alcalde per poder cantar. Segon café o mistela o herberet… ah! i els
dolcets. Ja amb el cos calent hem anat a
la plaça l’església per començar els càntics de l’aurora. De carrer en carrer,
de santet en santet, amb la frescoreta del matí hem vist rompre el dia, amb el
so acompassat del bombo, la melodia dels bandúrries, el acompanyament de les
guitarres i les veus dels cantors, amb ritme pausat, hem recorregut tot el poble. Un plaer cantar amb la gent
del poble que any rere any ix per
complir amb la tradició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada