La plaça la Font
està situada en el centre del poble, entre el carrer S.Antoni a l’oest, el
carrer Major al sud, la façana del Casino a l’est i al nord la façana de la
casa que va albergar durant molts anys la Caixa d’Estalvis. És una plaça de
reduïdes dimensions, que va ser oberta en els anys noranta del segle dinou amb
el motiu d’instal·lar-hi una font pública que abastira d’aigua potable al
poble. Es van necessitar 100 anys i tres projectes per a que es fera realitat
la idea de portar l’aigua al centre del poble. I gràcies a l’obstinació d’un
home: J.Vicente Domenech Monerris, més conegut per el tio Surdo, es va
materialitzar el projecte que a més portava inclòs l’obertura d’una nova plaça
i la instal·lació de la font en el seu centre. Açò suposava el tenir que expropiar
el terreny que ocupava el jardí de la casa que pertanyia a la família
Barrachina. Com podem suposar va esclatar un conflicte entre l’ajuntament i la casa Barrachina que va durar uns quants
anys i que és va resoldre amb un acord que suposava el cedir l’hort per a la plaça a canvi d’una certa quantitat d’aigua que aniria
directa a la casa que la senyoreta tenia en el número 2 del carrer Major.
Definitivament seria inaugurada plaça i font el 1896 com consta en la
inscripció que hi ha en la font.
Al llarg del segle XX la plaça
ha estat el centre social del poble. La instal·lació d’un casino en la planta
baixa de la casa de la senyoreta, anomenat popularment com casino de Dalt que
feia funcions de bar i de teatre on es representaven obres i es feien concerts
va fer que la plaça es convertira en el centre de reunió dels homes en els seus
moments d’oci,centre d’activitats artístiques, al temps que era el lloc on
anaven totes les dones del poble a poar aigua amb els seus vaixells,botijons i
cànters. A determinades hores del dia era el lloc més concorregut del poble.
També s’instal·laria ací la Caixa d’estalvis i monte de Pietat d’Alcoi, que amb
el temps passaria a Caixa d’estalvis d’Alacant i Murcia, després a Caixa del Mediterrani
i darrerament Banc de Sabadell fins desaparèixer fa uns quants anys. Este fet
la va convertir també en el centre econòmic del poble.
La plaça sempre
coneguda per la gent del poble amb el nom de Plaça la Font oficialment ha
tingut dos altres noms: durant la segona República va rebre el nom de Plaça d’Arturo
Herrero Company, nascut a Benilloba, militar amb la graduació de Tinent Coronel
que al mantenir-se fidel a la República va ser afusellat per l’exèrcit de
Franco en setembre de 1936. Al finalitzar la guerra la plaça va canviar de nom
a Plaça de José Antonio, denominació que és va mantenir fins als anys huitanta.
Hui amb un Casino renovat, un
sol enllosat, una font obsoleta i abandonada, la plaça resta com un espai amb
cert encant i la tranquil·litat suficient
on poder gaudir d’un cafè.
 |
 |
| Inauguració de la Font i la Plaça.1896 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada