 |
| Llaurador de Benilloba del s.XIX |
Benilloba i la
guerra del francés
En els anys 1812 i 1813 en el poble de Benilloba es va produir una
alta mortalitat en comparació a la dels anys anteriors i posteriors a estes
dades. Entre els any 1800 i 1820 les
defuncions anuals varien entre un mínim de 28 en 1803 i un màxim de 56 en 1807.
Mentre que en 1812 la xifra total de defuncions s’eleva a 100 i
en 1813 a 76. Gràfica 1. L’excepcionalitat
d’estos anys ens fa preguntar-nos per les seues causes. (1)
Gràfica
1
Un primer anàlisi el faré distribuint les defuncions segons els mesos en que es produeixen: sembla
que en 1812 hi ha uns pics que es concentren
en el mesos de gener, juliol i agost, en canvi en 1813 la distribució mensual es més uniforme en cara que amb unes
lleugeres puntes en el mesos de març i octubre. Gràfiques 2 i 3.
Gràfica
2
Gràfica
3
En el registre dels Quinque libri
parroquials no s’anota la causa de la
defunció. Si apareguera esta dada ens resoldria la qüestió, però com no es així
tenim que tirar d’altres informacions per intentar esbrinar les causes. Una
característica del registre de les defuncions és que diferencien entre el difunt que és albat i el que és “cuerpo”.
Albat seria el que està entre 0 i els 8
o 9 anys d’edat i “cuerpo” són tots els altres, es a dir, de 9 anys cap avant.
Doncs bé, en 1812 de 100 defuncions 55
són albats, que suposen els 55 % , i en
1813 representen el 53%, amb un total de 40 albats difunts. Mes de la meitat
anual de defuncions son xiquets menors de 9 anys, xifra que aparentment és molt
alta.
Un altra dada que dona el
registre de les defuncions és l’apunt “Amore Dei” que apareix en molts d’ells.
És a dir, cadàvers que es soterren “Amore Dei”, per amor de Déu. A vegades va
acompanyat d’una anotació: per ser pobre de solemnitat. Difunts que no poden, millor
dit: que la família no pot pagar el soterrar. Son persones molts pobres que depenen de la caritat de la parròquia per
poder ser soterrats. Els soterrarts “Amore Dei” son 50 en 1812 , o siga
representen un 50% i 48 en 1813 , un
63%. Realment estem davant un poble amb
un alt nivell de pobresa i amb un
augment d’eixa pobresa d’un any per a l’altre. En resum, sembla que la major
mortalitat es produeix en el sector de la població mes desprotegit: el xiquets
i els pobres. La major mortalitat en determinats mesos com es el cas de juliol
i agost de 1812 ens podria fer pensar en que seria algun tipus de epidèmia la
responsable. Efectivament en 1811 hi ha una forta epidèmia de febres tercianes
per algunes pobles com Alacant i en el
seu entorn que arriba fins a Alcoi, però ací a Benilloba no tenim dades. Però
pense que també podrien influir altres
causes com podria ser la fam i la desnutrició per falta d’aliments que es
produeix en esta zona per estos anys degut a la situació conflictiva que es viu
en estos moments. Per això anem a veure que passa per estes terres en estes
dates.
Abans de la Guerra del Francès o
Guerra de la Independència el Regne de Valencia estava dividit en 11
Corregidories o governacions al front de les qual havia un corregidor que era
el màxim representant polític i militar(2). La corregidoria d’Alcoi a la que
pertanyia Benilloba estava formada pels següents pobles: Agres, Alcosser de
Planes, Alcoleja i Beniafé, Alcoi, Alqueria d’Aznar, Balones, Banyeres,
Benasau, Beniarrés, Benifallim, Benilloba, Benillup, Benimarfull, Benimassot, Cocentaina,
Fageca, Famorca, Gaianes, Gorga, Millena, Muro, L’Orxa, Penàguila, Planes,
Quatretondeta, Setla de Nunyes, Tollos i Turballos. La pertenència a esta
corregidoria serà determinat per als successos i fets que es produiran al llarg
d’estos anys.
Els
successos de la primavera de 1808: l’abdicació de Carlos IV en el seu fill
Ferran el 19 de març, l’entrada del general francès Murat amb les seues tropes
a Madrid el 23, el 10 d’abril Ferran Vll
abandona Madrid cap a Baiona, els 2 de maig el poble de Madrid s’alça contra el
francesos davant la noticia de la partida de les infantes reials, la cessió,el
5 de maig, per Ferran Vll a Napoleó dels
seus drets sobre la corona espanyola, la sublevació de la ciutat Valencia, el 23 de maig, contra els francesos, la coronació,
el 6 de juny, com a rei d’Espanya de José
Bonaparte pel seu germà Napoleó... desembocaran en una guerra contra els
francesos que ocupen el nostre país. El fet de que el poder central estiga en
mans d’un monarca francès farà que tot
els país s’haja de reorganitzar políticament, militarment i administrativament
al temps que s’enfronten al invasor. Però a més, estos canvis en una societat
dominada per l’antic règim afavoriran el ressorgiment de les noves idees
liberals que reclamen una transformació
de la societat. Tot açò portarà a 5 anys
duríssims de guerra però també a la Constitució de 1812, principi del
liberalisme i la seua implantació en la societat i el principi del final (
perquè este procés s’allargarà molts anys) del sistema de l’Antic Règim. Anem a
veure com es desenvolupa tot este procés per les nostres terres i concretament
com el nostre poble, Benilloba, es veu
involucrat en ell.
A finals de Maig de 1808,
després de la sublevació de Valencia contra els francesos es va crear la Junta
Suprema del Regne que va assumir el comandament i va declarar la guerra a
Napoleó(3). El 31 de maig es crea una Junta de govern d’Alcoi presidida per el
corregidor i composta per representants de tots els estaments: eclesiàstic, noblesa, ciutadans, llauradors, representants
de la fàbrica de paper i dels demés gremis.
Encara que en els primers
moments hi ha un reclutament de joves que formen una milícia per a enfrontar-se
als francesos i assegurar l’ordre dintre de les poblacions no serà fins a
setembre quan comença a organizar-se una verdadera milícia. Segons l’ ordre del
13 setembre del capità general s’havia d’organitzar una milícia “ de veïns
honrats i armats”, que havia de constar de 10.500 homes distribuïts en batallons i companyies . Alcoi
havia de formar un batalló de 500 homes, format per 5 companyies amb els seu càpita
i sergents, tots sota l’ordre del corregidor(4). Junt a l’ordre surt una
relació de tots els pobles de la
governació amb el nombre de veïns i nombre de homes que han d’aportar per a
formar la milícia. Benilloba amb 234 veïns li corresponen 14 homes. Esta situada
en cinquè lloc, per ordre d’efectius
aportats, després d’Alcoi,
Cocentaina, Muro i Banyeres. En desembre
es va donar l’ordre per a la creació de
“partidas i quadrillas de gente armada de caballeria e infanteria” conegut vulgarment per
guerrilles. Estes contaven amb una reglament específic com per exemple estaven
formades per voluntaris, podien quedar-se amb el botí agafat a l’enemic i la
seua funció tractava de controlar a
l’enemic i posar dificultats per als seu desplaçament, avituallaments,etc.
Al mateix temps es va fer un
informe sobre les armes de que disposava el veïnat per als cossos de
voluntaris ja que no es disposava
d’armament facilitat pels arsenals militars: En Benilloba disposaven tan sols
de 35 escopetes.
En
l’estiu de 1809 van quedar consolidades les milícies urbanes i les
guerrilles amb un total de forces de 465
homes. La milícia comandada per Albert Adell enquadrava 190 voluntaris amb armes pròpies i la guerrilla
dirigida per Jose Merita contava amb 275 homes armats per la vila. A
banda estaven tots els joves reclutats per a l’exèrcit nacional.
El 27 de novembre de 1809 la
Junta suprema tramet un decret per la convocatòria de Corts Constituents i el 16 de gener de 1819 les instruccions per l’elecció de
diputats. Per l’extracció de diputats a corts
es preveia una elecció indirecta
de tercer grau. En una primera fase l’elecció començava en les juntes parroquials de cada poble. En
Alcoi va ser elegit Josep Gosalbes d’Abad, en Benilloba Joaquim Ignaci Mira, Ciutadà, junt a altres dels demés pobles. Els compromissaris
electes es van reunir a Alcoi, cap de
corregiment on van triar uns nou electors: Francesc Reig Ferre de Cocentaina,
el doctor Vicent Irles, rector de Benilloba, Josep Gozalves D’Abad per Alcoi i
Joaquin Rico Bernat, capità de milícies i alcalde de Penàguila. Finalment a Valencia van ser elegits com diputats per
Alcoi per a les Corts de Cadis el mariscal Antoni Samper i com a suplent Carles
Andrés de Planes (5).
En 1810 la milícia i les guerrilles fan diverses eixides al ser
reclamades en diferents llocs per a impedir els avanços de l’exèrcit francès.
En cada eixida se’ls havia d’abastir de queviures, açò suposava un gran
estipendi per a les arques d’Alcoi i els demés pobles de la governació,
consumint els seus fons municipals així com el patrimoni dels mateixos veïns:
“las fuerzas de
los cuerpos urbanos son mas bien ideales que físicas; que los caudales que se
consumen en sus socorros empobrecen
innuberablemente a la provincia; que al arrancar de sus hogares á estos
vecinos, la mayor parte pudientes, acarrea la ruina de los pueblos por el
abandono en que quedan todas las clases de industria, de aquí las dilaciones en
el pago de las contribuciones y lo que es mas, la indigencia de muchos miles de
familias, que como dependientes de los mismos milicianos y guerrilleros ausentes
quedan en un entero año sin poderse grangear su precisa subsistencia y
expuestos á que la necesidad les despeche á toda atrocidad, a que se agrega que
en el actual estado y planta de estos Cuerpos, la Patria ni puede esperanzar la
menor defensa por su parte.”(6)
En juliol de 1810 el corregidor d’Alcoi rep instruccions de la
Junta d’observació i Defensa de València per a que passe una enquesta als pobles de la seua jurisdicció per a veure les
carregues senyorials a les que estan
sotmesos. En l’enquesta passada a Benilloba
apareixen les següents dades : el senyoriu de Benilloba havia segut
comprada a la casa d’Osuna pels Comtes de Revillagigedo. La jurisdicció
senyorial s’exercia per mitja del nomenament d’alcalde i el control del domini
directe de cases i terres. El senyor percibia 1/8 del gra, 1/3 de l’oli, 1/5
del vi a més dels censos emfitèutics
sobre cases i terres, que en total es recaptaven anualment 70 lliures.
Com a regalies, els Revillagigedo, tenien dos molins fariners, dos forns, dos
adrogueris, un hostal i una almàssera.(7)
En el mes de juny de 1811 les
Corts de Cadis comencen a tractar sobre
el règim senyorial. Amb el decret del 6 d’agost de 1811 es van abolir tots els
senyorius jurisdiccionals, així com
totes les prestacions vassallàtiques, i els drets exclusius, privatius i
prohibitius dels senyorius territorials. En Benilloba tindrà una ràpida
repercussió amb la construcció d’un nou
molí i altres establiment fins ara sotmesos a les regalies del senyor.
En este any s’agreuja la
situació per a la població de la nostra governació:En l’estiu Alcoi s’enfronta
a una epidèmia de febres tercianes que obliga a controls sanitaris i
restriccions dels moviments de la població , en juliol es decreta una nova
ordre d’allistament entre els 15 i 70 anys, homes que no disposaven de més
pertrets de guerra que els que portaven ells mateixa o que havia fabricat el
municipi com llances o piques. No hi ha dades de Benilloba peró Fageca presenta
una relació de 45 allistats, 13 amb
armes de foc i la resta amb espases i piques, Millena envia 49 allistats, nou
amb armes de foc , tres amb sables i la resta
amb piques, Quatretondeta 71 homes,17 amb escopetes, sis espases i 48
piques i llances. A més la Junta Superior del Regne disposa una nova
contribució de guerra en la que a la
governació d’Alcoi li correspon aportar 125000 rals a aportar en una setmana. A
més en Alcoi està aquarterat un batalló del Regiment d’infanteria d’Amèrica al
que hi ha que allotjar i subministrar. Tot açò influiria molt negativament en
les condicions de la població en esta comarca.(8)
Però les condicions encara
s’agreujaran a partir d’ara perquè el 15 de setembre s’inicia la campanya de
Suchet contra València. Ja amb anterioritat Blake havia ordenat reforçar la
fortalesa de Sagunt i per a la tasca havia sol·licitat la presència de pedrapiquers
de la governació d’Alcoi: entre altres van Ramón i Joan Ferrer i els seus
germans de Benilloba.
En gener de 1812 València cau en
mans dels francesos comandats per Suchet que continuen el seu avanç cap al
sud,creuant el Xúquer i ocupant Xàtiva. La Junta Superior del Regne s’havia
retirat a Albaida i després es recesa en Alacant. Les tropes d’Harispe en gener entren en Alcoi on romanen fins al
15 d’agost. En Alcoi es crea una nova junta de govern que es posa a les
ordres del comandament francès, també es
va renovar el govern municipal que van intentar assegurar l’abastiment de la
vila per assegurar la subsistència. Es van requisar totes les armes que hi
havia pels pobles amb la qual cosa es van quedar sense defensa front les
actuacions de bandolers i lladres. Molts veïns van abandonar els pobles per por
als saquejos i represàlies. Alcoi i els demés pobles van tenir que subministrar
a l’exèrcit francès i a les seues cavalleries palla,ordi,segó, blat,sal, vi i
garrofes.
En juliol de 1812 es va produir l’enfrontament bèl·lic conegut
per la primera batalla de Castalla entre
les forces de general O’Donell i Delort. On O’Donell va sacrificar a 400homes i
quasi 3000 van ser fets presoners. Però l’arribada de forces de reforç a
Alacant i la derrota dels francesos en Arápiles va fer que Suchet retirara les
forces d’Alcoi cap al Xúquer.(9) Però els territoris de la governació Alcoiana
continuen convertits en un camp de batalla entre les forces britàniques i
espanyoles aquarterades en Alacant i les franceses arrecerades en la línea del Xúquer. Els
pobles d’esta zona i de la Vall d’Albaida estaven sotmesos a continues
confiscacions i contribucions per part dels dos bans així com a saquejos i
destruccions. Era la roina total per a la comarca. Els francesos al retirar-se s’emporten tots els queviures i
ramats per al seu subministrament. A l’arribar les tropes aliades s’imposa una
nova contribució per al seu manteniment.
El
19 de març s’havia aprovat la
Constitució de 1812. Esta suposava un
nou ordre territorial, polític i jurídic. S’implanta el sistema de províncies subordinades a l’estat central. L’autoritat
governativa estava exercida per un cap polític provincial. Es crea la Diputació
provincial per diputats electes de
diversos partits. Desapareixen els antics corregiments. Els canvis també
afecten a l’administració de justícia: l’antic corregiment d’Alcoi es divideix
en tres partits judicials amb capitalitat en Alcoi,Cocentaina i la Vila Joiosa.
Benilloba queda inclosa en el partit d’Alcoi.
En l’estiu de 1812, després de la retirada
dels francesos el corregidor d’Alcoi Pasqual de Puigmoltó es dirigeix al poble
per a que es reposen els governs locals anteriors a l’ocupació i que és
proclame la nova constitució al temps que comença la investigació sobre tots aquells que han
col·laborat amb l’invasor.(10) La nova constitució és proclamada en Alcoi l’11
de setembre a la plaça de S.Agustí. D’immediat
es convoquen eleccions per al nomenament
de les noves corporacions locals. La quantitat de regidors havia d’estar d’acord amb el nombre de veïns:
Alcoi amb una població de quatre mil
veïns li corresponien dos alcaldes, huit regidors i dos
síndics-procuradors. Benilloba per el
nombre de veïns que està en el tram
entre 200 i 500 li correspon elegir un alcalde, quatre regidors i un
procurador.(12)Però, sols els que tenen els drets de ciutadà seran els que
elegiran als electors que després
nombraran els càrrecs.
El 27 d’octubre de 1812 rep
l’ajuntament de Benilloba un exemplar imprès
de la Constitució de 1812 amb un decret
de le Regència del Regne per a que es publique. El dia 3 l’alcalde
Francisco Monerris convoca,amb un pregó, l’acte per al dia següent. El
dissabte, dia 31, a les nou del matí es reuneix l’ajuntament, el rector
D.Vicent Irles i alguns veïns del poble en la sala de la vila per a llegir el
text de la Constitució. I serà el dia 1 de novembre, diumenge, en la missa de
les 9 quan en l’ofertori i des del púlpit es llegirà tot el text de la
constitució per al poble. A continuació el rector exhortarà al poble per el seu
compliment. Una vegada acabada la missa la Constitució serà jurada per el
clero, el poble i els membres de l’ajuntament. A continuació es va cantar un
Tedeum acompanyat pel volteig de campanes.(13)
En Benilloba la suspensió dels
acords de l’anterior govern (el del temps de l’ocupació) va posar en dubte la
continuïtat de la construcció del nou cementeri, per la qual cosa va consultar
la corregidor amb data del 26 d’agost:
“Que en virtud de las ordenes del
anterior intruso govierno se principió un cementerio proporcionado para este
vezindario cuya obra se halla bastante adelantada. Pero con motivo d que nuestro
legítimo actual govierno ha mandado no obedecer ninguna de las órdenes del anterior,ha celebrado este nuevo
ayuntamiento cabildo con asistencia de todos los facultativos para tratar si
deve o no concluirse esta obra, y oídos los dictámenes de los facultativos
resulta que es de suma importancia y haún (sic) necesaria para la salud pública
la conclusion de dicha obra, de modo que
atendidas las circunstancias del pueblo resultaran graves perjuicios de no
efectuarlos, por cuya razón y de que nuestro gobierno ya hace años que tiene
mandado repetidas vezes la formación de cementerios parece no debe haver
inconveniente en llevar adelante dicha obra tan necesaria al bien público. No
obstante, deseoso este Ayuntamiento de no hacer cosa de entidad sin la
aprobación de su cabeza de partido, ha resuelto comunicarlo a V.S. como lo haze
para que se sirva de manifestarles quanto en el particular le paresca
conveniente y devan practicar en cumplimiento de sus deveres...”(14)
A finals de
setembre de 1812 Alcoi cau una altra vegada en mans dels francesos: es
restableix el govern local de l’anterior ocupació. El Baró De Habert exigeix un
nou repartiment per al subministrament de 4500 racions de pa, carn, arròs, oli,
vi i sal i 700 racions de palla i garrofes
que tot el corregiment ha de proporcionar per a les tropes imperials. Després
de la segona batalla de Castalla en abril de 1813 les forces de Suchet es veuran obligades a
retirar-se a la línea del Xúquer. Però des d’ací continuaran ocupant i assotant
alguns pobles de la Vall d’Albaida.
Les tropes espanyoles que tornen
Alcoi segueixen exigint subministrament de queviures a una població extenuada.
Definitivament Suchet evacua
València el 5 de Juliol amb tot el botí acumulat durant els mesos d’ocupació.
Després
del Tractat de Valençay Napoleó allibera a Ferran Vll, este torna a Espany per Valencia el 16 d’Abril de
1914 però no es dirigeix a Madrid per a
jurar la Constitució de 1812, com estava previst, sinó que resta a
València i recolzant-se amb el
“Manifest del Perses” i utilitzant-lo com a punt de partida signa un decret el
4 de maig per el que restaura l’absolutisme i el retorn a l’antic règim abolint
la constitució i tota la legislació de les Corts de Cadis.
Un
corregiment d’Alcoi exhaust té que
continuar amb els subministrament de les tropes acantonades en la vila amb 528
racions i 870 rals de billó diaris, el que suposava un terç de la renta total.
Esta càrrega resultava difícil de suportar com van manifestar els regidors.
En gener de 1815 s’envia una enquesta
als pobles del corregiment per
investigar les alteracions produïdes en
els monopolis senyorials i en els bens
de propis durant l’etapa constitucional. En tots els pobles s’havien creat
noves instal·lacions fora del monopoli dels senyors. Així a Benilloba havien
aparegut de nou un molí fariner, una almàssera i dos forns de coure pa. El Molí
fariner és el que va construir Blas Herrero en 1813 en el Barranquet de Soler.
I que a pesar del conflicte amb el senyor ja no va deixar de funcionar.
Tornant a la idea del principi
que era l’estudi de l’alta taxa de mortalitat en Benilloba els anys 1812 i 1813
sembla que son diversos els motius que l’originaren. Potser que influira
l’epidèmia de febres tercianes en el
mesos de juliol i agost de 1812 però
també va influir la situació de
crisi de subsistència que sobrevingué en estos dos anys. És el moment en que la
guerra afecta mes directament a la nostra comarca. Els moviment d’exèrcits es
continu. Les tropes d’un i altre bàndol han de ser abastides amb els recursos
de que disposen els pobles, continues
contribucions són imposades als pobles
tant amb diners com amb espècies a més dels saquejos a que són sotmesos tant
per l’exèrcit francès com per les partides de guerrillers. Moltes terres serien
abandonades per l’allistament dels homes a l’exèrcit així com les
incorporacions a les milícies i guerrilles, més atractives estes ultimes per la
possibilitat d’obtenir botí i queviures amb les seues accions. Tots estos factors originarien una gran crisi
d’inseguritat i de subsistència que
afectaria a tots els sectors de població però com sempre els sectors més
desfavorits serien els mes perjudicats: els xiquets de menor edat i aquells
sector de població que és trobava amb una situació més vulnerable:
jornalers,artesans, gent sense terra que depenien del treball en unes terres o
en uns tallers en roina per la situació tan calamitosa de l’economia del
moment.
Enric
Morrió i Gómez
Revista de Festes 2024
(1)Arxiu Parroquial de Benilloba.Quinque
libri.1787-1802,1803-1816,1817-1824.
(2)Alvarez Cañas, Mª Luisa. La guerra de la
Independència. Alicante (1808-1814). Instituto Alicantino de cultura Juan Gil-albert.2010. Capítol: La
guerra de la Independència en la provincia de Alicante. Muñoz Lorente,Gerardo.
(3)Santonja ,J.Lluís. Guerra i resistencia a la
governació d’Alcoi.1790-1814.Ajuntament d’Alcoi.2013.pp 56-57.
(4) Ibíd. P. 71
(5) Ibíd,pp 101-105
(6)AMA.Circulares,sesiones correspondencia... de las
Juntas de Gobierno.Alcoi, 25 de gener de 1811.
(7) Santonja, J.Lluís. Guerra i resistencia a la
governació d’Alcoi.1790-1814.Ajuntament d’Alcoi.2013.P.123.
(8) ) Ibíd. pp 125-128.
(9) ) Ibíd. p 153
(10) Ibíd. Pp 192-193
(12)Decret de les Corts sobre la formació del nous
ajuntaments constitucional ( Cadis, 23 de maig de 1812).
(13)Francisco de P.Monblanch. “Jura Benilloba la
Constitución de Cádiz de 1812”. Programa de Festes 1962.
(14) AMA, Correspondència oficial
recibida1706-886,sign.2708.
Bibliografia i
documentació:
- Arxiu
Parroquial de Benilloba.Quinque libri.1787-1802,1803-1816,1817-1824.
- Santonja,
J.Lluís. Guerra i resistencia a la governació d’Alcoi.1790-1814.Ajuntament
d’Alcoi.2013.
-Àlvarez Cañas,
Maria Luisa. La Guerra de la Independència. Alicante (1808-1814)
Muñoz Lorente. Gerardo.
Capítol: La Guerra de la Independencia en la provincia de Alicante.
Edit. Instituto
Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert.2010
-Sanchís
Llorens,Rogelio. Alcoy i la guerra de la Independència. CAAM 1977
