CONTRACTE DE TERRES A MITGES

 

Tradicionalment han hagut terres en les quals no ha coincidit  en la mateixa persona el propietari i el que  la treballa, aleshores es feia un contracte pel qual el propietari cedia les terres i el llaurador les treballava establint-se unes condicions  per a les dos parts. Ací, en Benilloba, com també en tota la comarca, el tipus de contracte predominat era el de parceria. Contracte de parceria que ací rebia el nom de “ a mitges” en el qual el propietari cedia la terra per un temps determinat al mitger i la collita o collites eren repartides  a parts iguals entre el mitger i el propietari. També havien altres contractes com eren al terç o al quart, en que el llaurador sols rebia la tercera o quarta part de la producció. Aquests per ací eren menys freqüents.

                Anem a estudiar un contracte d’aquest tipus per veure les característiques , deures i obligacions de cadascuna de les parts i amb aquesta finalitat he pujat he pujat les fotos d’un contracte de mitgeria que a continuació analitzarem:

1.      En primer lloc s’ especifica el nom de les dos parts i les seues característiques: la propietària  en aquest cas es D.F, P. viuda i veïna de Benilloba i el mitger que es J. A. Ll. solter, llaurador i veí del mateix poble.

2.      La data del contracte: el 7 d’abril de 1933. I la duració: 5 anys, fins a 1938.

3.      Descripció de la finca o finques que inclou el contracte: extensió, localització i tipus de cultiu. En aquest cas inclou dos trossos de terreny: el primer de setze fanecades, en la partida del maset d’Ivorra, conegut com la Parà, de terra de secà, amb olivar i terra de sembradura. El segon de cinc fanecades, situat en la partida de la Venta, de secà,  dedicat a la vinya i  sembradura.

4.       Les condicions:

-El mitger portarà les terres en el règim de “a mitges”. Els treballs per a mantenir el camp en producció i amb bones condicions va a càrrec del mitger.

- La producció es repartirà en dos parts iguals, una per a cadascú.

- El mitger estarà obligat a pegar-li tres relles a l’any als bancals amb arbres i dos relles a la vinya.

-Quan hi ha que cavar un bancal s’han de posar d’acord les dues parts i serà a mitges.

-L’adob tant de fem com de guano anirà a mitges així com també la llavor per a sembrar.

-La contribució territorial anirà a  càrrec de la propietària.

5.      El contracte es signa davant de dos testimonis que són D. I. G. i J. Ll. P.

Encara que el substrat del contracte era la repartició de la collita a parts iguals, les altres condicions establertes entre les dos parts podien variar un poc o introduir-ne altres com per exemple la repartició de la llenya feta al netejar els arbres o si es plantaven arbres com es repartia la despesa, etc. Aquestes condicions depenien un poc de  la major o menor fertilitat de la terra o del nivell d’exigència del propietari.

Aquest tipus de contracte pràcticament han desaparegut per diversos motius: l’abandonament de l‘agricultura, cada vegada hi ha menys llauradors i més terres abandonades i l’escassa rendibilitat que fa impensable tenir que distribuir els beneficis.

 

Aquest escrit ha estat possible gràcies a Cecil Gisbert que m’ha facilitat el document.