Çaat Abinfaroin.

Un moro de Benilloba

          
El 9 d’octubre de 1238 la host  del rei  En  Jaume  I  entra  a  la  ciutat  de València. A  finals  de  maig  de 1244 capitula  la ciutat  de  Xàtiva. El  mateix any,  Cocentaina passa a mans del rei cristià (1), i en febrer de 1245 cau Biar, el darrer poble abans de la línia divisòria, pactada en el Tractat d’ Almiçra amb la corona castellana. La conquesta era finalitzada. Però era una conquesta incompleta, que distava molt de ser una ocupació efectiva del territori: la població musulmana continuava estant en majoria. Els nous pobladors que venen són pocs i ho faran lentament. Però des d’el primer moment, apareixeran línies de fricció entre dues cultures oposades, la cristiana occidental i la musulmana, entre dos sistemes socio-econòmics diferents. En definitiva, entre dues formes d’entendre la vida i des d’unes posicions enfrontades: la dels conqueridors i la dels conquerits. Les dues comunitats sofriran en aquests anys de canvi, però serà la societat musulmana, que feia cinc segles que estava ací assentada, que era més lliure i autònoma respecte del poder central, que s’organitzava en unitats de caràcter defensiu (el hisn), amb una distribució homogènia de la població en alqueries i amb una forta cohesió deguda

a les estructures clàniques, la que patirà més els canvis. Y en la seua condició de perdedora, es vorà cada vegada més   desposseïda i en les mans d’uns senyors, les normes dels quals no acabaran d’entendre.

És precísament, aquest xoc, entre les dues comunitats,el que farà que es produïsca la insurrecció dels musulmans sota les ordres d’Al-Azraq (sobrenom de Muhammad b. Hudayl Abû ‘Abd Allâh), iniciada en la tardor de 1247, que durarà fins a juny de 1258, i que en els moments de més poder controla totes les aljames (comunitat de musulmans) que hi havia en les serres de la Marina entre Alcoi i Dènia (2).

Acabada la insurrecció, continua la violència i la coacció contra les aljames i els andalusins.Es persegueix la total submissió de la pobació indígena.La conseqüència serà una segona insurrecció en 1276 amb el retorn d’Al-Azraq.

Vostés es preguntaran: perqué aquest repàs de la història? Tot seguit ho sabran. Es tractava de descriure en línies generals la situació que hi havia en els primers anys de dominació cristiana per poder enquadrar un succés  que va ocórrer, ara fa 737 anys, al nostre poble.

La sort en va fer entropessar amb el següent escrit, que tan sols és un curt paràgraf dintre d’un libre molt més ampli, i que diu així:

R 283

X Kalendas november

(…) por voç e por nom de don Eximén Pereç de Oris de Çaat Abinfaroin, lo qual estant su vassa<llo> (e vino con moros de guerra) e li crebantó Vinaluba su alcarea, e li.n sacó é se’n levó (…): On pregué la justícia que lo recabde en guisa que don Eximen pusque aver (…) dret.

Aquest text, escrit en català del s.XIII i registrat amb el número R283, està tret del llibre “Esborrany de la Cort de Justícia d’Alcoi dels anys 1263-65. Estudi i transcripció” de R. Baño. El qual es una transcripció de l’original manuscrit, que constava de 32 fulls que formaven part d’un volum més ampli anomenat  “ Estravagants”. Aquests Estravagants, com el nom indica, era un conjunt de registres de diversos assumptes i dates (3). EL nom d’Esborrany ve del fet de que realment es tractava   d’un    esborrany   on    l’escrivà

anotava les declaracions i diligències que després passaria a net en el veritable llibre oficial de la cort de justícia. De moment, el que ens interessa de tot aquest Esborrany es l’assentament R283. Un assentament és cadascun dels afers que al manuscrit està separat de l’anterior per un espai en blanc, encara que corresponguen a una mateixa data (4). Aquest assentament es conserva incomplet, ja que on apareix el signe (…) vol dir que hi ha un text inintel.ligible i les lletres entre els signes < > és que se suposa que deu ser així.L’assentament està datat al X kalendas november ( s’utilitza el sistema  del calendari romà), que transpassat al nostre calendari estaria al voltant del 20 d’Octubre de l’any 1264, perqué encara que en l’assentament no consta l’any, com estan ordenats per mesos i anys sabem que aquest pertany al 1264. Per continuar analitzant el text, el que faré serà intentar traduir-lo al valencià actual per entendre un poc més el que vol dir:

Eximen Pereç d’Oris diu de Çaat Abinfaroin(a), que estant vassall seu (va vindre amb moros de guerra)(b) i li va saquejar Vinaloba , la seua alqueria, i li va traure i es va emportar (c). Demana a la justícia que el castigue en la manera que don Eximen puga tindre dret.

(a)Por voç e por nom: significa que és ell mateix, Eximén, sense intermediaris, el que ho diu.

(b)moros de guerra: fa referència a una partida de moros armats.

(c)és a dir, que li van robar.

Eximén Pereç d’Oris es un personatge que apareix citat varies vegades en el Llibre de Cort del Justícia de Cocentaina (5), on sembla que té diverses possessións, també li són concedides, pel rei Jaume I el 18 de Juny de 1258 (6), sis jovades de terra, una d’elles de regadiu, a l’alqueria de Benilloba. Açò suposava unes 15 Ha. de terreny de secà i unes 3 Ha. d’horta (1 jovada equival aproximadament a unes 3 Ha.o, el que és el mateix, unes 36 fanecades actuals)(7). També té possessions a Sella, on li és concedit el castell l’any 1251. Per tot acò, Eximén, deuria ser un cavaller del rei, d’origen aragonés probablement, com delata el seu cognom, que tindria una actuació molt activa en la lluita contra Al-Azraq, per les dates i els llocs on li só fetes les concessions amb les quals és recompensat pel rei.

Hem de ressaltar el fet de que tinguera importans interessos a l’alqueria de Benilloba. Una extensió similar de terra suposava un cert nombre de moros que li la treballaven, no sabem en quines condicions, però als quals sostrauria uns tributs o unes rendes considerables. Aquests moros, havien passat de ser lliures a un estatus de dependència respecte a un senyor cristià.

Si Eximén Pereç d’Oris és, en el moment actual de la investigació, el primer cristià que té possessions a Benilloba, encara que no és res probable que residira de manera habitual en ella, l’altre personatge del  R283, Çaat Abinfaroin seria EL PRIMER VEÍ de Benilloba, encara que moro, del qual  coneixem el nom; o el que és el mateix, el més antic habitant de l’alqueria del que sabem unes poques dades, i entre elles   com li dien.

Quan l’escrivà diu “Vinaluba su alcarea” no està massa clar si Vinaluba és l’alqueria de Pereç d’Oris o la de Çaat, però sols caben dues possibilitats: la primera, que Benilloba siga l’alqueria d’Eximén, aleshores com Çaat es el seu vassall és molt probable que visca a Benilloba. La segona, que Benilloba siga l’alqueria  de Çaat.Per tant, les dues possibilitats conduixen al fet de que Çaat siga de Benilloba.

Aquest Çaat devia de ser un conegut personatge dintre d’aquesta aljama, o bé un cap o líder, perqué és ell i no altre el que encapçala una partida de moros armats (e vino con moros de guerra) i disposats a tot.Aquests moros de guerra, i el mateix Çaat, no eren guerrers professionals sinó, més bé, moros desposseïts dels seus bens o foragitats de les seues terres, abocats a la vida de roder o altre tipus de marginalitat. L’organització social en l’época pre-reconquesta dintre de l’estructura del hisn (8) no posseïa soldats professionals però, a canvi, era capaç d’organitzar la seua pròpia defensa en moments dificils.Disposaven de certa destresa en determinades tècniques de combat, com l’us de la ballesta, preparació de paranys,etc. Acò explicaria els èxits d’Al-Azraq front un exèrcit organitzat i poderós com era el que presentava  la societat feudal cristiana. Aquesta partida de moros no tindria altre objectiu que el saqueig i robatori de tot allò que trobaren de valor (e li.n sacó e se’n levó). Potser que Çaat traguera alguna cosa més          d’aquest atac. Perqué no està res clar que una partida de moros saquejara una alqueria que també estava habitada per moros i els robaren, de no ser que l’objectiu fora el fer el major mal possible al senyor Pereç d’Oris amb la destrucció dels seus bens i el robatori de tot allò que pogueren aprofitar-se’n mitjançant la seua venda o ús, ocasionant el mínim perjudici als moros del lloc.

Pel que fa al topònim “Vinaluba”, en tot moment done per suposat que es refereix al lloc que actualment ocupa Benilloba. Primer, perqué al voltant d’Alcoi, d’on és originari el document, no hi ha cap altre topònim que induïsca a la confusió; i segon, el paregut entre els dos mots és indiscutible, però l’explicació de la possible evolució  etimològica de Benilloba, en aquest moment, no anem a abordarla.

En resum, en setembre de 1264 és produeix a l’alqueria de Benilloba un esdeveniment, el primer que està documentat, de tipus violent.Que, encara que no té res a veure directament en la conquesta cristiana, és una conseqüència d’ella. Són anys d’enfrontament entre les dues comunitats. Els pactes que es firmaren, pels quals moltes aljames s’entregaven sense lluitar, s’havien deixat de complir o fins i tot no van arribar a respectar-se mai. Hi havia una pressió contínua contra els musulmans per a que abandonaren les seues terres i així poder assentar als nouvinguts, colons que arribaven poc a poc. Alhora que aquests moros desposseïts es constitueixen en la força de treball necessària per posar en marxa les noves explotacions. També es cercava la descomposició de les aljames i les seues xarxes de parentiu i així anul.lar tota la seua força, que havia estat demostrada amb la insurrecció  d’ Al-Azraq.

Però aquest esdeveniment de Benilloba no és un cas aïllat. Uns dies abans, en l’estiu de 1264 un grup de colons d’Alcoi assalten i saquegen la veina alqueria d’ Ibi que els seus pobladors musulmans, alertats, havien abandonat, deixant un xicotet botí.Hi havia relació entre tots dos successos? I el de Benilloba seria la resposta o la venjança? No ho sabem. També hi van haver successos violents a Castalla. I és que els any 1264-66 a Castella i Múrcia es desenvolupava una guerra a conseqüència de la insurrecció dels sarraïns, i la nostra proximitat geogràfica feia que els indígenes d’ aquestes terres actuaren aprofitan qualsevol motiu.

De totes les maneres aquests esdeveniments dels anys 1264-66 són prou desconeguts per la falta d’informació.

Per finalitzar, tan sols en resta desitjar l’haver aconseguit l’objectiu que m’havia proposat: donar a conèixer i aportar la màxima informació d’aquest fet de la nostra història.

Notes:

(1) P. Lopez Elum: “La conquesta” dins “Història del País Valencià” pp.83-85

(2) “El naiximent d’una colònia.Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276)” J. Torró.Institut de Cultura Juan Gil-Albert. Universitat de València 1999.

(3) “Esborrany de la cort de Justícia d’Alcoi dels anys 1263-65. Estudi i transcripció.”.R. Baño. Ajuntament d’Alcoi. Institut de Cultura juan Gil-Albert. Alcoi 1996

(4) “El català i l’aragonés en els inicis del Regne de València segons el llibre de Cort de Justícia de Cocentaina (1269-1295). Ponsoda Sanmartín, Joan J. Edit. Marfil 1996.

(5) “El Català i l’aragonés en ...”

(6) Segons l’Arxiu de la Corona d’ Aragó, Reg. 10, fol.103, on consta amb el nom de Jimeno Pérez de Oriz.

(7) “El Comtat a l’época Medieval (segles XIII-XV).Diversos autors. Edit. Centre d’Estudis Contestans.1992

(8) “La qarya de Benilloba”. E. Morrió. Programa de Festes.Any 2000.

Este article va ser publicat a la Revista de Festes del 2001 per Enric Morrió i Gómez.