divendres, 27 de gener del 2012

LA CREUETA



             Clavada   dos  pams  sota  terra  entre  durs  terrossos i  amb  els  braços  oberts   em  meravelle   davant   del  meu  poble. Ací  dalt,  sotmesa  als  avatars  del  vents:  al  fort  ponent, al  fred  tramuntanal, al  humit  llevant , al  llebeig  i  al  gregal. A tots  plante  cara. Espere  totes  les  eixides  i  les  postes   de  sol,  canvis  de  color  i  de  llum. De  la  foscor  de la nit,  em  trau  la  claror  de  la  lluna. De  la  calor  forta   d’estiu , d’un   núvol     l’ombra oportuna i de  que  seguisca   plantada  any  rere  any ,     t’ has  d’ocupar  tu.  Semble  no  res,  quan  mire les  vessants  de  La  Mariola  i   les  parets  del  Benicadell   enfrontats   al    turons  de   l’ Aitana, els  frares  i  pedreres  de  Serrella  i les  llomes  arrodonides  de  la  serra  d’Almudaina .  Escolte el  trinar  dels  ocells  i  el  bufit  del  vent ,  darrere en  la   pinada. Però  el  que  més estime  són : la  teua  imatge  de  cases  i  carrers, teules  i  xiprers , les oronetes  i  falcillots   quan  et  reverencien,  les  campanes   de  festa ,  la  música  en  desfilada,  el guirigall dels  xiquets, el soroll  de  vida, el  silenci  en  la  matinada.


1 comentari:

  1. De nou felicitacions Enric.
    Un text, imatges i música insuperables.
    Endavant.

    Vicent Ripoll.

    ResponElimina