Clavada dos pams sota terra entre durs terrossos i amb els braços oberts em meravelle davant del meu poble. Ací dalt, sotmesa als avatars del vents: al fort ponent, al fred tramuntanal, al humit llevant , al llebeig i al gregal. A tots plante cara. Espere totes les eixides i les postes de sol, canvis de color i de llum. De la foscor de la nit, em trau la claror de la lluna. De la calor forta d’estiu , d’un núvol l’ombra oportuna i de que seguisca plantada any rere any , t’ has d’ocupar tu. Semble no res, quan mire les vessants de La Mariola i les parets del Benicadell enfrontats al turons de l’ Aitana, els frares i pedreres de Serrella i les llomes arrodonides de la serra d’Almudaina . Escolte el trinar dels ocells i el bufit del vent , darrere en la pinada. Però el que més estime són : la teua imatge de cases i carrers, teules i xiprers , les oronetes i falcillots quan et reverencien, les campanes de festa , la música en desfilada, el guirigall dels xiquets, el soroll de vida, el silenci en la matinada.
De nou felicitacions Enric.
ResponEliminaUn text, imatges i música insuperables.
Endavant.
Vicent Ripoll.