S.VICENT

Assegudes, a la porta de casa en els dies d’estiu o al racó del foc en les nits d’hivern, les dones, concloses les seues nombroses tasques, també les iaies amb les seus ulleres, buscaven la seua relaxació, la seua distracció amb el fil de cotó en una mà i el ganxet a l’altra. I Anaven fent passades, una rere l’altra, nusos i bagues per anar completant un dibuix en una feina interminable. Així, dia rere dia, durant mesos, anys. De vegades,  acabada l’obra no era del gust de l’artista i aleshores la desfeia, per tornar a començar.

                Una vegada engaltades les diferents peces  teixides, l’obra acabada es convertia en un mantell  per una taula o un cobertor per al llit, però sols per a ocasions especials. També per a mudar la casa en dies assenyalats com el de S. Vicent o el Corpus. Era costum penjar estos cobertors ( o d’altre tipus de material de qualitat) en els balcons  de casa per ornar la façana, vestir la casa, decorar el carrer per on havia de passar la processó. Esta costum ha anat perdent-se en perjudici de l’estètica, en detriment del sentit de la vista, en  degradació de la memòria. Quina llàstima no poder veure tot el carrer adornat com estos balcons. Se l’imagineu?

COBERTORS - diapositivas