diumenge, 1 d’abril del 2012

Xiprers

I et veig passar i et cride per a que m’ acompanyes. Qui millor que tu per passejar ? I agafats de la mà caminem entre els xiprers. Amb el silenci et parle de la seua ombra allargada, de l’olor que desprenen, de la fragància que ens envolta… Vells arbres que ens coneixen des de sempre. Amb tu l’esforç és més lleuger, la pujada més fàcil. I al cap damunt el xiprer més exemplar, atapeït , emblemàtic. I et dic : planta cara a vents i gelades, turmentes i tronades, ofert l’ombra en els dies mes càlids. Ferit del llamp, s’ha salvat de les flames. Passat el temps amb la mossa seca i la ferida curada podria ser símbol de la força d’un poble, de la voluntat ferma, de la lluita contra l’adversitat. De la victòria de la vida.

1 comentari: