En l’estiu, després d’una jornada de calor sufocant i d’haver finalitzat el treball, la gent
seia a carrer a prendre la fresca. Agafaven una cadira, la treien a la porta i
allí restaven xerrant a que baixara la temperatura i arribara l’hora de sopar. Una vegada sopats
era quan realment es feien grups o rotgles de gent que asseguts començaven a contar històries de temps passats,
anècdotes del present o simplement successos
quotidians mentre els xiquet corrien, s’amagaven o es distreien en qualsevol joc, però sempre
de carrer. Era el moment de
relacionar-se amb el veïnat, d’oblidar-se de les penalitats del treball, de
la fatiga de tot un dia agreujada pe la forta calor. I respirant un
aire que anava refrescant ,amb la conversa i la serena de la nit la gent
es relaxava fins que el dia es donava
per finit.
Aixó es el que jo faig al estiu cuan vaig a Benilloba, sentada a la porta de casa, amb la meua mecedora , en recorda la meua infantessa, i el meu fill jugant al carrer hasta tart, aixó si es calitat de vida. Sunsi
ResponElimina