Bona vesprada.
Vull donar les gràcies a la Sra. Alcaldessa pel seu
recolzament i per acompanyar-me, a Paco
per la seua col·laboració I per estar hui ací, a la colla Malpasset per
amenitzar-nos la presentació. I a tots
vosaltres per acompanyar-nos esta vesprada.
M’ENCANTA! Estar ací amb tots vosaltres reunits parlant
de coses del nostre poble.
Que vos puc contar de les danses
que vosaltres no sapieu? Però si que puc fer que ho recordeu, que refresqueu la
vostra memòria per a que la mantingueu viva. I este es l’objectiu principal del
llibre que hui vos presente.
El
llibre és un repàs per la historia de les nostres danses: la portada és una
foto dels dolçainers amb uns balladors allà pel 1910. Una de les primeres fotos
de les nostres danses que per la seua bellesa
mereix la portada. I a la contraportada a he posat una foto dels majorals
d’enguany, del 2017. I entre les dues fotos tota la informació que he pogut
recollir sobre les danses: els orígens, l’evolució, característiques de la
festa, dolçainers, la música , ell ball...
El
primer que hem de destacar és la singularitat de les nostres
danses. Els danses s’han ballat en tots els pobles,en tots el pobles es ballava
quan arribaven les festes, però açò ha anat canviant i actualment s’ha quedat reduït , i no en tots
els pobles, a un grup de danses, que assagen i ballen en el seu poble o en
altres, en determinades ocasions o festes. Açò es la dansa com espectacle.
Ballen molt bé , han recuperat balls perduts i té en seu valor en el treball de
conservació i recuperació de balls. Són pocs els pobles on les danses les
ballen la gent del poble i d’una forma espontània. I ací estem nosaltres:
qualsevol pot ballar sense vestimenta especial ni cap coneixement
extraordinari. I en menys llocs encara
es fa durant quatre dies i es tic segur que en cap durant 6 hores, des de les 6
de la vesprada fins la 1 de la matinada o més encara. I ací radica la nostra
singularitat, la nostra excepcionalitat. La veritat és que no tenim massa tipus
de balls, ni la gent balla tant bé com abans però eixe el preu pagat per
conservar les danses fins el moment actual. I encara gaudim ballant i esperem que arribe setembre
per pujar a la plaça a pegar una dansaeta. Però també ho fem en la festa de
qualsevol carrer, o en qualsevol reunió festiva i si no tenim música les
cantem.
El
llibre consta de tres parts. En la
primera part parlem:
-ELS ORÍGENS. Les danses són una tradició de la que no hi
ha res escrit. El que sabem s’ha transmès de forma oral. En el primer
document en que es parla de les danses
és el programa de festes del II centenari del nostre patró S.Joaquín en 1847.En
este programa després de descriure dia per dia la festa que es fa, al final
diu:” todos los dias se bailaran las danzas como es de costumbre”. O siga que
ja feia temps que es ballaven. Però no sabem quant. Però el que si que és un
fet constatable és que les danses sempre s’han ballat en els dies al voltant de
la festa del 8 de setembre, que és la festa de la Nativitat de la Mare de Déu, patrona de la
nostra Parròquia. Les festes a S. Joaquin quan este ja és el patró també s’han celebrat
al voltant d’este dia i açò ens fa pensar que la celebració de la
N. Dela Mare de Déu és més antiga. I de quan vindria? És
en 1535 quan la antiga mesquita passa a ser església i es posa sota l’advocació
de la Nativitat de la Mare
de Déu, però en estos moments la gran
majoria de població que habita al poble
son moriscos. Després vindria l’expulsió i seria després amb la repoblació quan
els nouvinguts van establint-se i van
creant-se arrels quan començaria el
culte a la Nativitat
de la Mare de Déu
i a celebrar esta festa. I esta festa es convertiria en un refent comú i un
element de cohesió de tota una gent que procedia de diferents llocs i anava
arrelant al poble. I la gent ho
celebraria com és celebren totes les
festes : a més dels actes religiosos amb música i dansa. I ací podríem pensar
que està l’origen de les nostres danses. Les danses, com una expressió de la
festa, com un element de diversió. Però la festa evoluciona amb el temps i les
festes a S. Joaquin acaben separant-se de les de setembre i passen a
celebrar-se en Agost i les danses passen a celebrar-se com la festa dels
fadrins i la dansa ja es element central de la festa, ja es la festa de les
danses en advocació a la N. DeLa Mare de Déu. Els fadrins són
els que l’organitzen i els principals
protagonistes de la festa. En els any 50 del S.XX passen a ser un grup dels
quintos els encarregats d’organitzar la festa i així ha arribat fins ara , en
que a més, ja no són sols els xics, sinó a que també son les xiques que compleixen
els 18 anys.
També
parle de com és el FINANÇAMENT de la
festa: amb la creuà, que és l’aportació de tots els fadrins del poble que no
ixen de cap de dansa, les rifes i sortejos... Mai ha hagut aportació de cap organisme o institució
oficial.
Un
element fonamental de les danses són els DOLÇAINERS:
un dolçainer i un tabaleter. Estos, tradicionalment han segut forasters. En
Benilloba ha hagut alguna persona que ha tocat la dolçaina eventualment, però
tocar les danses normalment han segut forasters, i molt a sovint han segut de
Callosa. De Callosa han segut els Boronat, un que li deien l’Agüelet i pense
que seria un tal Batiste Camila. Sembla que també va vindre el Tio Benito,
sogre de Vicent Boronat. Ací voldria fer una puntualització: diferenciar entre
un músic de la dolçaina i un dolçainer.
Hui, hi ha molts músics que toquen la dolçaina, cosa admirable, però toquen
arropats i acollits dintre d’una colla.
I açò es molt diferent al dolçainer d’abans, solitari, ell ho feia tot, no
podia fallar en cap moment, si para no hi ha música, i tocava durant hores. Era
un artesà de la música, una persona que a més del seu ofici, en determinades èpoques
de l’any anava a tocar per les festes de poble en poble amb la seua música, a
fer la festa, fins i tot era capaç de
fer les seues dolçaines. I tocava
la seua música o la que li cantaven, sense papers i amb molta oïda.
Així
eren els dolçainers que venien a amenitzar les nostres danses. I va ser en 1955
quan un fill de Benilloba, gran amant de la música,Ricardo Llopis, va escriure
en paper per primera vegada la música
que es tocava en les nostres danses, i és la que ara es conserva i la que
interpreta quan ha vingut un dolçainer nou.
També parle del ball i de LA
INDUMENTÀRIA. Ací vull dir que no hi ha cap tratge típic.
La gent per a eixir com a cap de dansa es posava la roba de mudar, la més nova
que tenia. Tan sols hi ha una peça que és més típica i és el mantó de Manila.
Estos mantons començarien a utilitzar-se en el S. XIX que és quan es posen de
moda, i venen de la Xina
a través Manila que era colonia espanyola, d’ací el nom. I que era un
complement molt car i sols estaria a la mà dels privilegiats, però poc a poc va
anar popularitzant-se. Fins i tot la teja es un element introduït al S. XX.
Però estos elements ja formen part de la indumentària habitual.
Hui en
dia podem dir que esta festa esta en crisi, crisi que s’arrastra des dels any
60 del segle passat. Entre les causes de la crisi estan:
-l’auge de la festa de Moros i Cristians. Una festa més
adaptada a la forma de divertir-se actual.
- la proximitat en el temps de les dues festes.
- la festa del les danses, que durava 8 dies es difícil d’adaptar al sistema de treball
actual.
- el descens de població de Benilloba, cada vegada hi ha
menys joves i fadrins, que són els que ballen.
Hui en
dia podem dir que esta festa esta en crisi, crisi que s’arrastra des dels any
60 del segle passat. Entre les causes de la crisi estan:
-l’auge de la festa de Moros i Cristians. Una festa més
adaptada a la forma de divertir-se actual.
- la proximitat en el temps de les dues festes.
- la festa del les danses, que durava 8 dies. es difícil d’adaptar al sistema de treball
actual.
- el descens de població de Benilloba, cada vegada hi ha
menys joves i fadrins, que són els que ballen.
La segona part del llibre és una
entrevista a Paco Bessó. Dolçainer que fa 30 anys que ve a tocar a les nostres
danses i segurament serà el dolçainer que més anys a tocat. I per tant ens
interessa la seua opinió i la seua visió de les nostres danses.
La tercera part
és un àlbum de fotos, que arreplega al voltant de 300 fotos
relacionades amb les danses. I van des de finals del S. XIX fins a
l’actualitat. Estan agrupades per blocs cronològics: fins 1920, del 21 al 40,
41-50... Però dins de cada bloc no hi ha un ordre cronològic, perquè impossible
situar-les en l’any concret. Ací està arreplegada tota una història gràfica de
Benilloba de les danses i de la gent de Benilloba de més de 100 anys. Apareix
en elles moltíssima gent i he procurat que quant més n’ixqueren millor, perquè
tots som protagonistes d’estes danses. Lógicament faltara algú, i demane
disculpes per adelantat. En cada foto procure posar els noms dels
protagonistes, però ha segut impossible arribar a reconèixer a tots. Per tant
és un àlbum interactiu: tots podem intentar
reconèixer a gent, i fins i tot reconeirxer-se a un mateix en fotos que no
havia vist mai, com em va passar a mi, i intercanviar la informació.
Moltes gràcies per la seua presencia i espere que
gaudisquen molt en el llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada