dissabte, 4 de maig de 2019

EL CALVARI



Sabrieu dir-me quants xiprers hi ha al nostre calvari? 








El  xiprer és un arbre prou habitual en l’hemisferi Nord, molt adaptat a les seues temperatures i al seus sols. És una conífera de fulla perenne, de forma piramidal  que pot arribar fins als 20 metres d’alçària i amb una longevitat que pot arribar als dos-cents anys. El seu tronc es  recte i l’escorça té talls longitudinals. Floreix en hivern i les seues fulles són molt xicotetes ( de 2 a 6 mm).  És molt freqüent veure’ls pels nostres calvaris i cementeris degut a la seua simbologia. Des de l’antiguitat clàssica ja se’l relacionava amb el món fúnebre. Com sempre està verd i apunta cap al cel es pensava que guiava a les ànimes cap a ell. El nostre calvari és un bon exemple de bosc de xiprers: la seua cura, repoblació i terrassament de tota la vessant ha fet que ens arribe amb unes condicions immillorables.  Podem veure exemplars de xiprers de diferent edats, des dels mes vells als mes joves, i de diferent grandària. Tal vegada a l’estar relacionat  i junt al nostre “ Campo Santo” ens ha privat de gaudir de la seua bellesa, del seu silenci i la pau que ens transmet quan s’ endinsem en ell.
                A la pregunta de quans xiprers hi ha en el nostre Calvari hem de dir que són  428 els arbres que poblen este paratge. Estan inclosos els que hi ha  a l’interior del cementeri. Pot haver un marge d’error  d’alguna unitat per la dificultat  de contar-los. 
    En quant a la seua antiguitat puc dir que la referència més antiga que conec del calvari es remonta a 1757. L'aleshores  rector de Benilloba  En Josep Serra conta en el Quinque Libri nº 6 de la Parroquia de Benilloba que en febrer d'este any va estar nevant entre els dies 1 i 4 del més de febrer, acumulant-se una considerable quantitat de neu. Per aprofitar la neu van decidir fer un pou de neu per acumular-la, guardar-la, i vendre-la en l'estiu i els beneficis invertir-los en la parròquia. El lloc triat per fer el pou va ser: " el sitio arriba en el fin del calvario a poca distancia de la capilla principiada" El resultat va ser que en deu dies es va fer un pou (clot) de 22 pams de fons per 28 d'ample ( uns 5 i 8 m. respectivament). Però el que ens interessa és el fet de que per esta data ja existia el nostre calvari.

2 comentaris:

  1. Para mi cuando estaba en estado natural era más bonito, con sus rampas y desniveles. Joaquin Pérez

    ResponElimina
  2. Ximo al fer tots els murets de pedra allà pels anys 80 va permetre estabilitzar el terreny i evitar l'erosió. Recordes que mols ciprers tenien els arrels a l'aire i alguns van ser tirats pel vent? Al meu pareixer eixe abancalament que es va fer va permetre que els ciprers reverdiren i se'n pugueren plantar de nous. El resultat es els bosc de ciprers del que actualment gaudim d'ell.

    ResponElimina