Sabrieu dir-me quants xiprers hi ha al nostre calvari?
El xiprer és un arbre prou habitual en
l’hemisferi Nord, molt adaptat a les seues temperatures i al seus sols. És una
conífera de fulla perenne, de forma piramidal
que pot arribar fins als 20 metres d’alçària i amb una longevitat que
pot arribar als dos-cents anys. El seu tronc es
recte i l’escorça té talls longitudinals. Floreix en hivern i les seues
fulles són molt xicotetes ( de 2 a 6 mm).
És molt freqüent veure’ls pels nostres calvaris i cementeris degut a la
seua simbologia. Des de l’antiguitat clàssica ja se’l relacionava amb el món
fúnebre. Com sempre està verd i apunta cap al cel es pensava que guiava a les
ànimes cap a ell. El nostre calvari és un bon exemple de bosc de xiprers: la
seua cura, repoblació i terrassament de tota la vessant ha fet que ens arribe
amb unes condicions immillorables. Podem
veure exemplars de xiprers de diferent edats, des dels mes vells als mes joves,
i de diferent grandària. Tal vegada a l’estar relacionat i junt al nostre “ Campo Santo” ens ha privat
de gaudir de la seua bellesa, del seu silenci i la pau que ens transmet quan s’
endinsem en ell.
A la pregunta de quans xiprers
hi ha en el nostre Calvari hem de dir que són
428 els arbres que poblen este paratge. Estan
inclosos els que hi ha a l’interior del
cementeri. Pot haver un marge d’error d’alguna
unitat per la dificultat de contar-los.
En quant a la seua antiguitat puc dir que la referència més antiga que conec del calvari es remonta a 1757. L'aleshores rector de Benilloba En Josep Serra conta en el Quinque Libri nº 6 de la Parroquia de Benilloba que en febrer d'este any va estar nevant entre els dies 1 i 4 del més de febrer, acumulant-se una considerable quantitat de neu. Per aprofitar la neu van decidir fer un pou de neu per acumular-la, guardar-la, i vendre-la en l'estiu i els beneficis invertir-los en la parròquia. El lloc triat per fer el pou va ser: " el sitio arriba en el fin del calvario a poca distancia de la capilla principiada" El resultat va ser que en deu dies es va fer un pou (clot) de 22 pams de fons per 28 d'ample ( uns 5 i 8 m. respectivament). Però el que ens interessa és el fet de que per esta data ja existia el nostre calvari.
Para mi cuando estaba en estado natural era más bonito, con sus rampas y desniveles. Joaquin Pérez
ResponEliminaXimo al fer tots els murets de pedra allà pels anys 80 va permetre estabilitzar el terreny i evitar l'erosió. Recordes que mols ciprers tenien els arrels a l'aire i alguns van ser tirats pel vent? Al meu pareixer eixe abancalament que es va fer va permetre que els ciprers reverdiren i se'n pugueren plantar de nous. El resultat es els bosc de ciprers del que actualment gaudim d'ell.
ResponElimina