MESURES TRADICIONALS

 

                  

               

               Hui en dia es molt fàcil mesurar qualsevol cosa i amb instruments a l’abast de tots per poder fer-ho: el volumen o capacitat amb l’escala del litre i les seues unitats, la massa amb el gram com unitat de mesura, la distancia amb el metre, el temps…

               Fins no fa massa temps s’utilitzaven unes unitats de mesura diferents que hui han desaparegut en el seu ús i sols resten en la memòria de la gent major, cada vegada menys, i que de tant en tant utilitzen de forma natural i esporàdica quan els surt del seu magatzem de memòria. Estes unitats de mesura no eren exactes depenien de la magnitud de la persona que les utilitzava, per tant eren unes mesures relatives però que ens donaven una idea aproximada. Vaig a citar unes quantes d’estes unitats de mesura:

• Un braçat: la quantitat que es podia agafar entre els dos braços d’una persona. Per exemple: Un braçat de roba.

• Un manoll: la quantitat que es podia agafar entre el dit polze i la resta de dits de la mà. Per exemple: Un manoll de pebrella.

• Un grapat: el que cabia dintre de una mà. Per exemple: un grapat d’arròs.

    Per a mesurar quantitat més petites s’utilitzava una escala que era molt més relativa, que no feia referència a una quantitat exacta sinó més bé relativa, depenent de la imaginació de l’individu que la utilitza però que tothom entenia:

• Un pessic: una quantitat xicoteta d’una cosa que s’agafava entre les puntes dels dits. Per exemple:Un pessic de farina.

• Un punt: un grau mínim de quantitat d’una cosa. Per exemple: Al menjar li falta un puntet de sal.

• Un pensament: es tracta d’una quantitat tan xicoteta que no es pot apreciar però que està en el pensament de la persona. Per exemple: Un pensament de safrà per a l’arròs.

A l'hora de mesurar algún producte sòlid amb un recipient com per exemple mesurar dacsa en almud o olives en un cafís hi havia dues possibilitats:

• Al ras: al passar la mà per damunt de recipient tot el que sobeixia per damunt de les vores era apartat.

• A cormull: quan el recipient resta ple, acumulant-se el producte fins al màxim, sense que arribe a vessar pels costats.

I encara hi ha moltes altres mesures mes: un rall d’oli, un trago de vi o un culet de vien la botella o el got, un bocí de carn, les tornes( quantitat de diners que el tornen quan pagues amb una moneda o bitllet que supera el preu de l’objecte que compres) I de segur que al lector li’n vindran al pensament unes altres tantes.