PORTAR DOL

 

             Coneixeu esta expressió? Ara pràcticament en desús,  en els pobles encara s’escolta a alguna persona major, era una fet molt habitual. Actualment del dol parlen els psicòlegs com una etapa que tothom ha de passar i superar després de la pèrdua d’un familiar o ser volgut, per mort, desaparició o abandonament, amb una sèrie d’etapes definides que hi ha que anar superant  i una duració variable  tot depenent de la forma de ser de cada persona. Un temps arrere, fins no fa massa anys, el dol es vivia a més de com un procés mental, interior de la persona, com una manifestació cap a l’exterior, una etapa en que canviava el “modus vivendi” de les persones. El dol es vivia per dins però es manifestava cap afora. A partir del moment de la mort d’una persona els familiars més pròxims ja es vestien de dol, que consistia en anar tot de negre. Ràpidament anaven a comprar-se roba negra, de vegades els amics o coneguts els deixaven alguna peça de roba per eixir del pas, o es tintaven de negre la roba que tenien. Este dol rigorós queia amb tot el seu pes sobre les dones: havien d’anar sempre de negre i totes tapades, amb mitges, vel al cap i mànega llarga fins i tot en estiu. Cap als homes la tradició era més permissiva. Aquest dol durava dos anys. Però a més sols s’eixia de casa per l’ estrictament necessari: treballar, comprar o anar a missa. No es podia anar al bar,ni al cine, reunir-se amb amics, celebrar festes, fins i tot pintar la façana o agranar el carrer. En el temps en que ja existia la televisió, esta no podia ser engegada. En  el dol també entrava el res del rosari en la pròpia casa el dia de l’òbit, la missa de difunt,l’acomiadament i el condol, així com els rosaris que es resaven en l’església els dies posteriors. Aquest dol rigorós solia durar dos anys, després ja es passava al mig dol on ja es permetia alternar el negre amb algun altre color que no fora cridaner, com el gris o altres colors obscurs,les dones ja es llevaven el vel i les mitges negres i ja es permetia certa obertura cap a l’exterior. El no complir amb aquestes normes semblava no tenir el respecte suficient cap al finat, creava un sentiment de culpa i a més era mal vist i assenyalat per la resta de la societat. En èpoques passades on la mortalitat era elevada a conseqüència del retràs en aspectes mèdics, manca d’hospitals, falta d’higiene, les epidèmies,etc. Les situacions de dol serien tan habituals i estarien tan esteses  que no hi hauria altre color que el negre i la societat i la vida es veuria de una manera molt fosca i obscura.