EL QUADERN D'ANAR A ESCOLA

 

           Recordeu este quadern? I els que no el coneixen bé està que sapiguen que moltes generacions de xiquets i xiquetes de Benilloba es van ensenyar a escriure i a fer operacions amb ells. Era en el temps en que l’escola sols tenia tres classes: la dels xics que tenia l’entrada per la part de l’est de l’edifici de les antigues escoles, la de les xiques mirant cap a l’oest i la dels cagons, cap al sud. Cada xiquet sols tenia una llibreta, aprofitada al màxim, calia escriure amb bona lletra després de posar la data cada dia i resoldre operacions sense desbalafiar l’espai. Era el temps en que si queies malalt passaves una setmana al llit, en la temporada de les olives, si feies falta, anaves a plegar olives, si nevava fèiem festa i esperavem la plutja per calçar-se les Katiusques. Quan tornaves tot seguia igual, no havíem perdut res ni s’ havíem retrassat. Tot era essencial en la nostra vida, el berenar a les cinc quan sortíem al temps que jugàvem pel poble, en diumenge anar a missa i al cine per la vesprada o al patronat a fer una partida. No teníem ni extraescolars, ni músiques ni anglés tan sols, i no tots els dies, un poquet de deures que havíem de fer i si no, sabies que algun càstig cauria: copiar 25 voltes “fare el deure”, un estironet de monyo o una estona cara a la paret. Era temps de dies llargs,cursos llargs, hiverns de fred i vacances també llargues. Eren temps de pocs joguets i molt de jugar, amb creativitat, d’un pal fèiem una pistola i d’una llanda un baló, amb un cartró al cul es tiravem per un esgolador i si descarregaven un muntó d'arena per a un obra allà que anavem a fer túnels i carreteres. Si era estiu jugàvem al riu, en primavera a cercar nius i en hivern a correr pels carrers o futbol a la plaça. I en fer-se de nit a casa. D.Daniel,D.Antonio, Donya Rita i Donya Milagro bregaven diariament amb trenta o quaranta alumnes per a que aprengueren a llegir, les provincies o els rius d'Espanya, quants quilos tenia l'arrova o quants diners et restavem després d'anar a fer un mandao a la mare mentre que ells esperaven ansiosos el moment del pati o de tornar a casa, o somniaven mirant al cel per la finestra.