dissabte, 23 d’octubre de 2021

CALCES NEGRES, CALCES BLANQUES

 


Ja s’acosta les festes de Totsants i les ànimes i com en els darrers anys el bombardeig amb el Halloween. Maleïda siga la gracia que en fala festeta. Com si nosaltres no tinguerem les nostres festes i celebracions  i haguérem importar les foranes, les estranyes, les desarrelades. Perquè no celebrem les mateixes que celebràvem els nostres pares, els iaios, els pares dels iaios, les de sempre? Perquè és la cultura del consumisme, la cultura de poder dominant, la del hedonisme (quan més festes millor),la idea de que allò que ve de fora es el millor o tot a la vegada el que ens porta a celebrar esta festa improcedent i inoportuna, a la ximplesa  o bajanada del “truco o trato”. Jo em quede amb el nostre:

CALCES NEGRES,

CALCES BLANQUES,

DOS QUINZETS

QUE NO M’ALCANCES.

Este joc estava molt estès per les nostres terres i encara el recorden en mols pobles, encara que els dos últims versos varien d’un lloc a un altre. Hi havia que tenir un bon panzell, com el tenien els xiquets d’abans per anar de nit i a les fosques a les portes del cementeri i ací, invocar a les animetes amb estes paraules. Aleshores sortien corrent sense mirar cap arrere per si de cas les paraules havien tingut èxit i alguna treia cap o contestava. Es conta que una  vegada  un xiquet es va quedar amb el jersei enganxat en el ferro de la reixa, i atemorit veia als amics fugir. Este mai més va tornar. De vegades els xicons majors assabentats de bestreta s’amagaven per donar-los un esglai i espantar-los. Este joc ha desaparegut, ja quasi ningú el recorda i  es disfressen de Dràcula, de zombi o de mort  per donar por. És necessita ser badoc, bajoca o fava per a fer estes ximpleses.


5 comentaris:

  1. Malauradament Halloween ha envaït quasi per complet la festivitat de tots sants, per això és tan important conservar els nostres costums, les nostres tradicions, la nostra llengua perquè serà l'única forma de seguir existint com a poble.
    Com sempre Quique magnífic article!!!V.Julià Ripoll

    ResponElimina
  2. El recordé eixe joc y que una amiga es va quedar engancha del llas als ferros,un home que venía en el macho del camp la va traure,les demes a correr asustarse.Llola Herrero Llorens

    ResponElimina
  3. El llas era del vestido,y el home la va desenganchar y les demes a correr asustaes

    ResponElimina
  4. Yo recuerdo ir a la puerta del cementerio antiguo, mirar por las rejas dentro a ver si salía el fuego fatuo y salir corriendo ���� más de uno se dejaba las rodillas peladas de los batacazos.Geles Guarro monllor

    ResponElimina