Passes,renou,murmuri,
de la gent que va baixant,
emocions contingudes,
nervis i tràfec com altres anys.
El sol ja s’ha post,
minva del dia la brillantor,
el moment arribarà
entre dues clarors.
De sobte el silenci
se senten els primers sons,
Notes d’una trompeta
acompanyen musicals acords.
Contesten des d’ací
sons més forts,
creix la il·lusió,
s’atropellen el bàtecs del cor.
Llums per la creu!
Torxes de flames enceses,
la sang s’accelera per les venes.
Ja s’acosten al pont,
fileres de llums de foc.
Un nen agafa la mà de la mare
i ella el mira, somriu, quin moment
de goig!
Sona la música,
el Reis van saludant,
les campanes comencen a tocar,
els patges desfilen endavant.
Majors, xiquets i grans
acompanyen al darrere,
tots a la plaça l’església!
és el bell instant.
La morralla no s’aguanta,
Miren,cerquen,escodrinyen…
No s’ho acaben de creure
el que els esta passant.
Les escales al balcó,
el nen que espera,
el regal que puja
d’esglaó en esglaó.
Quin goig reviure eixos instants!
d’il·lusió, alegria, entusiasme, esperança…
en els que s’obliden mals, penes,tristors
angoixes i dissorts.
I no tornarà fins
passat un any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada