DE PASTORS I RAMATS

 

Cova utilitzada com a corral per al ramat

        Hui recordarem els ramats( ganaos com nosaltres diem) En els anys 60 i 70 del segle XX jo recorde que a Benilloba hi havien uns quan ramats d’ovelles i cabres: El de Marcial, el del Tio Conejo i el de Quico de les Cabres. Abans he sentit parlar del ramat del Tio Toni Seno, el del Tio Xato…No eren ramats molt grans,30 o 40 animals entre ovelles i cabres. El pastor tots els dies les havia de traure a pasturar, des de bon matí fins a poqueta nit, sols els dies de molta pluja o neu els animals es quedaven al corral. Cada pastor tenia el seu gos que l’acompanyava i s’ocupava de que no es perdés cap animal, que estigueren tots junts i avisava de qualsevol perill. El fill de l’ovella era el corder i de la cabra el xoto o cabrit. Els ramat pasturava per zones d’ús comunal, per el riu, pels barrancs i per les poques zones de serra que tenia el terme de Benilloba. També pasturaven pe les zones abancalades per en els temps que es podien, per exemple no podien entrar a un bancal sembrat, però si quan estava de rostoll o de guaret, perquè servia per abonar el camp. Tampoc podien pasturar per camps d’oliveres quan estes estaven per arreplegar, ni per la vinya. No podien pasturar en les sèquies ni beure d’elles per evitar fer malbé el caixer de la sèquia. Per a beure havien d’anar al riu o a algun abeurador que hi havia en les fonts o a l’entrada al poble. També se’ls donava sal als animals,en determinats llocs posaven la sal damunt les pedres per a que els animals se la menjaren. A poqueta nit tornaven al poble  cap al corral i era curiós com  a l’arribar a certs carrers algunes cabres abandonaven el ramat i anaven cap a sa casa. Hi havia animals que pertanyien a particulars i eixien a pasturar amb els ramats. El corrals estaven apartats, fora del poble, en el lloc que encara coneixem com els corrals, en les forques. Ací hi havia tres corrals. Els pastors sempre havien d’estar pendents dels seus animals, assistir-los en cas d’infermetat, i coneixien remeis per a curar-les, les assistien en els parts i els coneixien a totes fins i tot pel nom. Abans de l’estiu les ovelles havien de ser esquilades per a que no patiren calor. D’esta tasca s’encarregava l’esquilador. La llana era venuda i utilitzada en el sector tèxtil, també per omplir matalassos. Munyien als animals per a després vendre la llet o fer formatge. El fem (eixuts) que es generava en els corrals era utilitzat com adob en els camps.