TERRETA PER ESCURAR

         Fins no fa massa anys, però que ara ja és una costum oblidada i per això aprofite este espai per a recordar-la  als que l’han coneguda i donar-la a conèixer als que ja no han sentit parlar d’ella, s’utilitzava la terra per escurar. Aleshores no hi havia tanta varietat de  detergents  ni amb la capacitat desengreixant que tenen ara  i l’enginy i la necessitat els havia ensenyat a utilitzar els recursos més a l’abast. I així fou com amb un poc de sabó amb aigua, un fregall que solia ser de fils de pita i un pessic de terreta s’aconseguia escurar  la vaixella: plats, gots, perols i fins i tot les paelles més olioses o les gerres al final de la temporada  abans d’omplir-les d’oli novell. La terreta era un desgreixant natural que per la seua textura absorbia el greix al temps que rascava la brutícia mes apegada. Però no servia qualsevol terreta  sinó sols aquella amb unes peculiars característiques, una barreja de tap i argila  amb una textura de grans molts fins. Eixa terreta en Benilloba  l’aconseguien en les Forques, a l’inici del camí de la teuleria, on mes o menys hui està l’ecoparc. Allí en el camí i sota el marge hi havia, fins fa pocs anys, un parell de covetes de poca profunditat que les havien fet les persones al rascar per extraure esta terra. També era molc utilitzada la terreta de Millena, on allí si que hi havien autèntiques coves fetes amb l’extracció de la terra per a  esta finalitat.O tempora,o mores.