dissabte, 15 de setembre del 2018

LA PONDEROSA (Un trist acomiadament)




          Fa  uns 50 anys aproximadament, en la dècada dels 60 del segle passat, Paco i Carmen van tenir un somni. Poc a poc eixe somni es va convertir en una realitat: van alçar una casa per a viure i en la part superior, a peu de carretera, van obrir un Restaurant  que anomenarien S. Joaquin, supose que fen referència al patró de Benilloba. Però com la gent de poble tenim la peculiar mania de rebatejar  totes les coses, li van posar el malnom de LA PONDEROSA.  Totes les persones ,que ja sóm un poc majors, sabem el perquè: en aquells temps de tele en blanc i negre hi feien una sèrie de l’oest amb molta popularitat anomenada d’esta manera, que era el nom del “Rancho” on vivia la família Cartrwight. I amb este nom es va popularitzar el bar-restaurant, fins al punt que van adoptar el nom nou i ja ningú recorda l’antic. La Ponderosa  des d’un principi, a l’estar situada a vora carretera, va aprofitar un trànsit de vehicles que cada vegada anava més  i el pas dels turistes  que, amb els seus cotxes, recorrien estes terres pròximes a la costa i a Benidorm. 


            El negoci va anar a més i van fer un nou edifici amb una terrassa espectacular per la  grandària i en la part inferior van obrir una discoteca que va funcionar molts anys: “La Discoponde”. Poc temps després van fer un menjador annex al bar. El complex anava expandint-se fins al punt de fer un gran bar en el que havia segut la terrassa amb una barra de dimensions extraordinàries i en la part posterior van obrir una nova terrassa. També va ser fonda amb cambres de lloguer i fins i tot van obrir un cinema que no va funcionar massa temps. Hem segut moltes les generacions de Benilloba que hem passat per ací, fent d’ este indret el lloc de trobada, de diversió i d’oci. Ací s’han celebrat durant 50 anys quasi tots els events del poble: bodes, comunions, batejos sopars i dinars d’amics, reunions de treball, festes... Hem segut molts els que ací hem ballat , begut el primer cubalibre o fumat el primer cigarret,  on  vam escomençar una relació o la vam trencar,el primer ball agarrat , el primer bés... Hem passat vesprades  senceres jugant a cotos, villanera o subastat i fins i tot l’escac. Mes que un bar era el nostre centre social. Per “La Ponderosa” coneixen a Benilloba  en molts llocs. Quants ciclistes  de les províncies de València o Alacant no hauran esmorzat ací  alguna vegada, quants moteros  no s’hauran aturat ací un diumenge per descansar?  Quants visitants de Guadalest  no hi hauran descansat  marejats  per les Voltes o atabalats per el laberint de carreteres ? Tots hem conegut a Carmen, Paco, Quique o Vicent i  les seues peculiaritats, però a tots ells hem estimat, estimem i guardem amb enyorança al nostre cor. Tots ells  formen part de cada una de les nostres històries particulars. Per això quan ens ha arribat la noticia de que tancaven La Ponderosa  a tots ens ha envaït un gran pesar. No es tanca sols un bar o restaurant, es tanca una part important de la nostra història, un capítol de la nostra vida.




14 comentaris:

  1. Els xirimiters de la foto estan identificats?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La xirimita era Antonio Colomina, tocava el xaxo en la banda i de vegades la xirmita i al tabal Evaristo el Cartero, aficcionat a tocar-lo. En casos excepcionals , que el dolçaimer no podia vindre, o que venia a la vesprada eren ells els que feien la cercavila i alguna ocasió van tocar a la plaça.

      Elimina
    2. La Xirimita: Toni Colomina i el tabal: Evaristo el cartero. Toni tocava la xirimita en certes ocasions, emn la festa del carrer, si el dolçainer no podia vindre a la primer cercavila... I Evaristo era aficcionat a tocar el tabal.Els altre d'esquerra dreta són: Camilo, va morir fent la mili, Jordi, Juanito figueta, carmen de la Ponde,Xinxilla, uno de darrere no se qui és,Casanova (Xurro) que viu als EEUU, Sento Cólida,Ricardo Llopis, al que li devem les partitures de les danses i Juanin Campaneta

      Elimina
  2. En la petita història de molts de nosaltres. Una pena, tot s'acaba...

    ResponElimina
  3. y yo forme parte de esa gran familia durante casi 10 años

    ResponElimina
  4. Enrique crec que el dia que va tancar La Ponde, haurien d'haver tocat a mort.

    ResponElimina
  5. Crec que si. Una part de tots nosaltres ha passat a ser historia.

    ResponElimina
  6. Más emocionat!!!! tot lo Q hem vixcut en la "ponde"!!!!
    Maria Vilanova

    ResponElimina
  7. Jolin, jo que no soc de Benilloba ,pero casi ... m,han eixit les llágrimetes. Molt emotiu per als que ho heu viscut.
    Per a mi va ser el primer cap d,any que vaig passar allí ,fa uns 24 anys.
    Sunsi Valls

    ResponElimina
  8. Una mala notícia. Per a la gent que passem dels cinquanta La Ponde sempre serà el referent dels inicis jovenívols. Inoblidables les festes del "champañ" a gogó. I com no la tia Carmen passant el "cepillo" a missa i de pas advertint-nos " esta noche abrimos la disco". Per als qui tenim més de 50 La Ponde en totes les seues vessants serà insustituible.
    Vicent Julià

    ResponElimina
  9. La sala. Esta noche abrimos la sala." Recorde que ho deia així.
    Yolanda Campos

    ResponElimina
  10. On quedem? En la Ponde".
    Aixó, per desgracia, s'acabat. Tot el que has descrit, crec que es el que sentim i pensem. Tots.
    Yolanda Campos

    ResponElimina
  11. Quins records mes autentics
    Elia Julià

    ResponElimina