dissabte, 18 de desembre de 2021

CARRER SANT JAUME

 






        Endinsar-se per dintre teu és  viatjar al passat .Contemplar-te pura poesia. Estret, angost, íntim, curt, exigu, ondulant, sinuós, modest com la gent que l’habita. Atzucac que mirant al migdia restes solejat, protegit del vent humit de llevant i del gelat de tramuntana! Avui, il·luminat amb el colorit de les façanes i cobert de la nova estora cal posar la mirada en cada casa, balcó, finestra. Vestit amb noves portes, obert a noves gents. On estaran la gent que hi vivia? on els xiquets que escridassaven? on el mots esvaïts? Fonda el Rosari, ca tio Angel, ca tio Ruat...  On esta el forat de la façana per a que feren niu els teuladins? Els nous propietaris l’han llevat, ignorant la seua presencia, desconeixedors dels seus cants, absents de la seua companyia, orfes del seu veïnat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada