LA FLOR DE L'AMETLER

          La flor de l’ametler ha sigut per a mi,  des de sempre, un símbol d’esperança. En primer lloc perquè encara que floria en ple hivern, en el mes  de febrer, en certa manera   anunciava la primavera. Era l’esperança d’una pròxima primavera on la vida tornaria a ressorgir encara que els florits camps de blanc i de rosa els veiem des de rere dels finestrals al recés d’un mestral gelat i  a la calor del foc de la llar. I esperança  perquè també anunciava un futura  bona collita d’ ametles. No és que en ma casa, per sort, depenguérem econòmicament de la collita d’ametles, però si que suposava, en els anys 60 i 70 del segle passat, pel preu que tenia este producte, una bona aportació a la economia familiar. Tot i això que esta flor encara havia de superar les greus dificultats que suposava tan sols un matí de gelada en tots  els dies dels propers mesos de febrer, març i abril. Tan insegura era esta collita que és parlava de que tan sols un de cada cinc anys s’aconseguia una bona.

           Tot i així encara resultava rentable tenir el camp sembrat d’ametlers. I si l’any havia anat bé venia la segona part que era l’arreplegar-les en el més de setembre. Sempre coincidia en la setmana de danses, quin enuig tenir que anar a ballar a la plaça després de tot el dia fent ametles o tenir que matinar el dia següent de haver eixit de cap de dansa.  I passar tot el dia escampant i arreplegant les mantes, en una vara tombant les ametles, de vegades pujat a l’arbre. Fer la càrrega primer en un animal i després ja amb la muleta mecànica. Portar-les a casa, descarregar-les i buidar els  sacs en un munt.  Per a després seure al voltant d’una taula i anar pelant-les, separant l’ametla de la corfa. Una a una. Quan el cabàs estava ple les escampaven en la cambra per a que es secaren. I així un dia rere l’altre fins acabar-les. Ah! Oblidava que hi havia que separar les diferents classes: la marcona, la flor blanca i la comuna. I finalitzàvem la tasca quan les ensacàvem, pesàvem i les carregàvem al camió del comprador. Ara ja no sé bé si esta flor  en desperta l’esperança o és més bé enyorança. O les dues al temps.