DE JALOGÜIN, TOTS SANTS I LES ÀNIMES

 

Imatge d'internet

          Des de fa uns anys se’ns està imposant la festa del Jalogüin, una celebració forastera, estranya i aliena, nouvinguda  per a nosaltres i que cada vegada té més èxit  i repercussió. Interessos comercials s’encarreguen de difondre-la, l’ànsia de  festa la revifa i la morbositat que suposa, la reforça. Ja la podem veure en les escoles ( que trist que ens ensenyen tradicions estranyes i ens dificulten aprendre les nostres), en les places i carrers, en sales de festa, restaurants, bars... No permetem que els nostres fills vagin a un funeral i els vestim de cadàver  o de zombi.

                 A canvi oblidem la nostra festa i tradició. L’1 de novembre nosaltres celebrem la festa de Tots Sants, que en la nostra cultura cristiana suposa donar culte a tots els sants, tant dels coneguts com d’aquells que no ho son tant. I el dia 2 de novembre és el dia de les ànimes,  la festa de tots els difunts, quan tothom va al cementeri per posar flors i resar als seus difunts, però com des de sempre aquest es un dia laborable s’aprofitava el dia anterior per enramar les làpides, netejant-les, posant-los flors, en definitiva ornant  tot el cementeri  i fins i, tot per la vesprada, pujava el rector per fer una missa i beneir-lo.

                 La nit de l’1 al 2 és la nit d’ ànimes. Aquesta nit la gent tenia per costum encendre una llumeta o més en casa. Eren les palometes, i es posaven dintre d’un gotet o platet amb oli mesclat amb aigua per a que duraren enceses. Aquestes palometes consistien en una metxa d’un parell de centímetres que travessava dos cercles, un de cartró i altre  de suro, mol fins i adossats. Els cercles suraven damunt l’oli i la metxa encesa durava fins a consumir-se tot l’oli. La palometa enllumenava l’estança, durava hores guiant les ànimes que venien a visitar-nos. El motiu era il·luminar el camí a les animetes per facilitar-los l’arribada al llar on un dia van viure, degut a una antiga creença que deia que durant esta nit les ànimes dels familiars tornaven a casa per visitar els vius.  De vegades es posava la palometa davant d’una foto del difunt. Aquells que temien  rebre-les, feien el llit  de bon matí, abans que  la calentoreta deixada pels cossos dels vius, invitara a les animetes que rondaven per tot arreu suportant el fred de la nit, a colar-se entre els llençols per acomodar-se i perdre la gelor pròpia dels morts. En altres casos, en els que se'ls esperava ansiosament, se'ls deixava el llit amb el cobertor i llençol oberts per a que es gitaren i descansaren del llarg viatge des de l'altre món.

                Creences i ritus d’un temps ja passat que cal recordar perquè són les nostres arrels, els orígens que cal no oblidar.