.jpeg)
Esta foto feta en
febrer del 1972 correspon a l’antic edifici de l’ajuntament amb el ròtol pompós
de Casa Consistorial. Però cap persona el coneixia per eixe nom. Tothom l’anomenava
LA SALA. A la sala duien els xiquets
quan feien una malifeta, a la sala anàvem a pagar les contribucions, a registrar un nou fill o una defunció, per algun litigi, ser mesurat
a l’entrar en quintes i algun assumpte més. Amb molta probabilitat este nom de
La sala que li atorgàvem venia de l’època foral, aleshores era la Sala del
Consell on es reunien els consellers del poble. Este mot que es va conservar
durant més de dos-cents anys ara, pràcticament, ja no l’utilitza ningú.
En esta foto podem vore encara
el rellotge de sol, prou desdibuixat, que hi havia a la façana entre el dos
balcons, així com la bústia on tiràvem les cartes per a ser enviades. Les
arcades de la façana estaven cegades per
un mur en la part baixa i una cristallera en l’arc. Este edifici va ser derruït
en el 1978 per a construir-lo de nou.
Ben curiós.M.Jesús Mollà
ResponEliminao a voltes encara ho dic. "A la sala!", i sempre hi ha algú que pregunta "això qué es?".Yolanda Campos.
ResponEliminaLa de vidres que tenim trencats quan jugàvem futbol a la plaça. Més d'una vegada per trencar-ne ens portaven a la Sala.Vicent Julià
ResponEliminaCuantes voltes Mos han quidrat a la sala. Araceli Tomàs
ResponEliminaAcí en Girona també diuen “la sala” al ajuntament en molts pobles, al menys la gent d’aquí de tota la vida. Es curiós.Inés Mira.
ResponEliminaQuan anàvem a furtar almetlles o alguna fruita, ahi en Benilloba, els xiquets dèiem “una no es ninguna, dos al guarda, tres a la sala”.Inés Mira.
ResponElimina