BON NADAL

 

RIU FRAINOS I FONT DEL RETOR

 

Foto: Mario Guillamón. Biblioteca Digital Valenciana

                Esta foto del 26 de febrer de 1972  es una imatge  de com va restar  la Font del Retor, hortes adjacents  i riu després d’una forta riuada. La crescuda del riu va arrasar les hortes més pròximes a ell així com també va dipositar  un runar de pedra que ocupa àmpliament el llit del riu. La riuada també ha fet desaparèixer el llavador que hi havia en la ribera dreta del riu, a pocs metres d’on fa la volta de 90º. Les branques sense fulles del primer pla pertanyen al noguer que hi havia en el molí. La quantitat d’aigua que baixa pel riu fa pensar en que fa pocs dies de la crescuda del riu i  per a creuar-lo s’han posat uns troncs que fan de palanca. La riuada s’ha produït com a conseqüència del que en aquell temps anomenaven un fort temporal de llevant i que anys després, a mesura que avancen les investigacions meteorològiques, diríem Gota Freda i que ara denominem com a DANA ( Depressió aïllada en nivells alts). Açò és ni més ni menys que un embossament d’aire fred en altura que s’ha separat del “Corrent en Chorro” que circula d’oest a est a una altura de 10.000 m. aproximadament.  Eixe embossament origina una depressió que quan coincideix amb una entrada a nivell inferior d’aire humit i més càlid procedent del mar produeix unes fortes precipitacions. Esta situació pot durar uns dies i produir en llocs concrets una forta acumulació de precipitacions. Un altre exemple de les fortes pluges són els forts despreniment produïts en l’horta de damunt del riu on, pràcticament, ha desaparegut el marge de separació  substituït per escorrancs  i depòsits de terreny.

                A banda de tot açò és una foto que m’encanta perquè ens mostra un llit de riu net envoltat d’hortes treballades com jo les recorde.

CASETES NOVES

Arxiu M.Carmen Reig

 

Arxiu Joaquín T. Doménech

    Els anys 60 del segle passat va ser un temps de progrés i desenvolupament econòmic en general per a tota Espanya i en particular per al nostre poble. Benilloba ha deixat de ser un poble agrícola on domina la industria tèxtil que dona treball, cada vegada més, a tota la població de forma directa en les seues factories i indirectament a través de la forma particular de comerç de la producció tèxtil, la subhasta de la manta. Este auge econòmic va suposar també un augment de la població. Benilloba creixia i necessitava  allotjar a la gent. I així naix el carrer Cervantes, popularment anomenat les Casetes Noves. Perquè noves eren les 14 cases que van construir en un mateix projecte a un costat del carrer. A l’altre costat   posteriorment és van construir 3 cases, després individualment alguna mes  i ara encara resta inacabat. Estes 14 noves cases van ser comprades per gent jove, en aquells moments, que anaven casant-se i necessitaven una vivenda. Majoritàriament per gent que treballava en el tèxtil i en la subhasta.

CLASSE DE NA MILAGROS

 

Esta foto de la mestra Na Milagros amb les seues alumnes està feta en el pati de les escoles davant la façana de les aules noves que es van fer per eixa data. La foto estaria feta entre els anys 1968-70 i en ella podem veure a tota una generació de xiques de Benilloba.

FER LA MÀ

    “Fer-se la mà” és una expressió molt vulgar però que solem utilitzar amb molta freqüència en un llenguatge col•loquial. Però també és una mostra de la riquesa de la nostra llengua. Sempre depenent de com   l'usem i amb quin context la posem ens donarà un significat diferent.      Així “Fer-se la mà” significa masturbar-se, estimular-se per produir-se un orgasme. 

    Però si li posem la “a” davant i li diem algú “ a fer la mà” aleshores estem despatxant-lo per des fer-se d’ell. Ex: Joanet, estic cansat de tú, ves a fer la mà. 

     També si volem desfer-se d’alguna cosa que ens molesta o no ens agrada o estem farts d’ella diem “ a fer la mà”. Ex: Estic fart de tant de futbol, a fer la mà el futbol. 

     Per a referir-se a un lloc llunyà o perdut diem que està “ allà a fer la mà”o “a fer la mà”. Ex: Aniríem més vegades a veure’l però viu allà a fer la mà. 

     I si algú esta molestant o emprenyant li diem que esta “fent la mà” Ex: Callat ja, deixa de fer la mà. 

     Ja vegeu com una paraulota com esta i tan grollera es tan utilitzada i de forma tan diversa.

SABIEU QUE...

Programa de festes 1949.
Arxiu Joaquín T.Doménech. 

             En 1949 hi havien dos fondes a Benilloba. Una en el carrer Major i l'altra en el carrer S.Llorens. Una especialtzada en paelles i l'altra en tota classe de menjars. En la primera el nom no convidava massa a anar i  l'altra era d'ideari religiós.

UNA CREU EN LA PORTA

 

    Este relat és d'Esteban Borrell i es va publicar en el Programa de Feste del 2003. Jo m'he permés la llicencia de la seua traducció al valencià.

Una creu en la porta

Sap molta gent perquè hi ha una creu en la portada de la casa del carrer S. Joan nº 3 ( L’ antig  Forn de Baix)? Jo vos ho  puc contar.

                Fa molts anys vivia a Benilloba una família molt rica. Tan rica que tenia un tonell ple de monedes. La dona, molt piadosa, manà que  feren una imatge del Cor de Jesús i que quan estiguera acabada la portaren al Mas dels Tossals ( conegut hui com Mas de les Carrasques).

                Una vesprada va demanar al marit que la portara a passejar fins al mas i quan van arribar la dona li va mostrar la imatge al seu marit. Este va restar tan sorprès i meravellat que  mirant a la dona li va dir:

-Ja que has fet esta imatge jo faré una capella per a que el senyor estiga en ella.

                Este matrimoni no tenia fills i el que sol passar moltes vegades: el marit anava darrere d’una  criada que tenien, molt jove i agraciada. Però la donà se’n adona i la va acomiadar.

                La criada indignada i amargada per no haver aconseguit el seu propòsit va voler venjar-se i per això va contactar amb uns lladres que coneixia de Cocentaina. Amb els quals van idear un pla.

                El cap dels lladres junt a un altre, disfressats de guàrdies civils, a boqueta nit, es  presentaren en la casa del matrimoni (carrer S.Joan nº 3). El matrimoni, al veure que era la Guardia civil, els va obrir la porta. El cap de la guàrdia civil els va contar que s’havien informat de que uns lladres anirien eixa mateixa nit a robar-los, per la qual cosa ells s’havien avançat per a poder atrapar-los però que els havien d’ensenyar on tenien els diners per a poder protegir-los. El marit sense sospitar res els mostrà on tenien el tonell on guardaven les monedes. El cap de la Guàrdia civil els va digué:

-Ja poden anar a gitar-se que nosaltres vigilarem els diners.

                De matinada s’oiren unes cavalcadures pujar pel carrer, que per aquell temps estava empedrat. A l’arribar a la porta el cap els obrí. Davant la sorpresa del matrimoni els lladre agafaren al marit, el posaren damunt d’una taula i el  degollaren com a un porc mentre obligaven a la dona a que remoguera la sang que queia al llibrell. Una vegada mort li llevaren la roba i amb argilagues li  cremaren tot el cos, igual que fan amb els porcs. La dona, no poden resistir-ho, caigué morta. Els lladres, una vegada consumat el crim,  carregaren els diners en les mules i  partiren.

                L’assassinat d’estes persones es el motiu de la creu que hi ha a la llinda de la porta.

                Un llaurador ( el tio Campaneta) se’n anava a regar una horta i al oir els sorolls i crits se’n  tornà a sa  casa del carrer Major i quan arribà la calma  eixí de casa per anar a l’horta i per el camí anava trobant monedes que en la fugida els havien caigut als lladres.(Es comentava que en els diners que trobà es comprà l’Alt de Gadea).

                Este  relat me’l va contar el meu oncle José Garcia Monllor ( Pepico de la Foia) que li ho havia sentit narrar a Ximo l’Estanquer, el pare d’Emilio Monerris, quan ell era un xiquet , diguent-li que no ho oblidara i que ho contara. I jo,igual que m’ho van contar ho conte.

                Segons em relatà la meua iaia, son pare ( el meu besavi Joaquín Gómez) que vivia en la casa del costat, en el carreró de S.Joan, amb els crits es despertà i a l’obrir una finestra per a vore que ocorria li digueren:

-Ximo,tanca la finestra.

                La qual cosa va fer ràpidament i es  tornà a gitar per por a que li pegaren un tir.

                                                                                                              Esteban Borrell