El diccionari el
defineix com: part d’una cosa separada
de la resta, fragment. Per exemple: tallar un paper en tres trossos. Però hi ha
un altre significat que nosaltres encara gastem molt i seria: Peça de terra, camp de
conreu. I així nosaltres solem
dir: “Josep ha comprat un tros de terra per fer-se una caseta.”” Joan està en
el seu tros treballant.”
diumenge, 25 de març del 2018
dilluns, 19 de març del 2018
FALLES EN BENILLOBA
![]() |
| Placeta l'estanc (entre C.Malor i S.Agustí) 1934 |
Hui dia de S. Josep
és la culminació de la festa de les Falles a València, així com en molts altres
pobles de terres valencianes a les que s’ha escampat per la influencia de
la festa de la capital i el seu èxit. Esta festa sembla que té el seu origen en
les fogueres que feien els fusters
cremant totes les restes de fusta del seu taller en la vespra de S.
Josep per celebrar la festa del seu patró. Encara que hi ha teories que posen un origen molt anterior a estes
foguers, fins i tot anterior a la nostra era en la que els pobles antics feien
fogueres en el moment de canvi d’estació, a l’equinocci, com una forma d’acabar
amb l’ hivern, al que deixaven darrere per donar pas
a una estació nova on tot torna a renàixer: la primavera . I que el
cristianisme ha assimilat estes festes, assumint
i fent- les coincidir amb
celebracions pròpies. Siga d’una forma o
d’altra o ambdues a la vegada, les falles són ja una festa molt
popular i estesa i encara que té unes
característiques comuns, en cada lloc, poble , falla o època va adquirint uns
trets que li donen la seua personalitat
i idiosincràsia pròpia. També a Benilloba, allunyats com estem, ha arribat la influencia de la capital en diferents moments
, per diversos motius i amb desigual
impacte. Son pocs els testimonis que he recollit i entre ells estes fotos de
falles, tres d’ells de l’època de la República i una molt més recent.
| Falla Carrer S.Josep |
divendres, 9 de març del 2018
L'ORDINARI MONA
![]() |
| Antonio Jordà "Mona" |
Heu sentit alguna vegada dir-li algú que sembla “l’ordinari
Mona”? Sabeu d’on ve esta expressió?
Jo l’havia
sentida i m’imaginava que feia referència a alguna persona que tenia este ofici,
però va ser fa uns quans dies mirant una pagina del
facebook anomenada “Alcoy en el recuerdo. Imágenes de ayer i hoy” quan vaig
resoldre l’enigma. Efectivament ordinari és l’ofici d’una persona que s’encarrega
de dur comandes d’un lloc a un altre a canvi d’una remuneració. Segurament té
una ruta mes o menys fixa i fa les comandes entre els seus clients dintre del
seu àmbit. Vindria a ser com les empreses de transport actuals (de porta a
porta) però a escala més xicoteta. En Benilloba
estaven els germans Gisbert de Penàguila que amb el seu Camió feien d’ordinaris
de Benilloba i totes les vesprades els recorde repartint paquets per les
empreses del poble fins als anys huitanta del segle passat. Però sembla que hi
va haver un ordinari molt conegut en Alcoi anomenat Antonio Jordà que va viure
en la primera meitat del segle XX, i que de malnom era “MONA”. Degut a la seua
popularitat i al seu ofici és pel que encara hui la gent el recorda amb esta
frase feta:” semblar l’ordinari Mona”. En el sentit de la persona que va d’un
lloc a altre fent una comanda o quan és sempre a la mateixa persona a la que li
se fan les comandes.
Fotos de Cristina Aleixandre Jordà
![]() |
| Antonio Jodà amb els amics( entre ells Clàsico, El torero alcoià) un dia a la Font Roja |
divendres, 2 de març del 2018
PRESENTACIÓ A COCENTAINA DE "PEGUEM UNA DANSAETA"
Ahir 2 de març de
2018 vam presentar a Cocentaina el llibre “Peguem una dansaeta? Benilloba i les
seues Danses”. En la presentació del llibre en Benilloba per l’agost van estar
presents alguns membre de l’Associació contestana “ La Garbera Cultural el Guaret”
així com la Colla de Dolçainers “El Mal Passet”. Es van interessar pel llibre i
preocupats com estan per la cultura i les tradicions dels nostres pobles, la seua
conservació i recuperació, van considerar el fet presentar el llibre a Cocentaina però cercant un moment apropiat. El moment ha
estat ara en Març vespra de la seua
Festa del Nanos en la qual ells ballen les danses típiques de Cocentaina. L’acte
es va dur a terme en La Casa de la Cultura
i amb un auditori de unes 50 persones
vam poder parlar de tradicions, les danses de Benilloba, les seues
peculiaritats així com vam passar diapositives per a que il·lustraren tota la informació. La
introducció i la presentació del acte i l’autor la va fer Joan Jordà, antic
company, mestre i poeta que amb unes
paraules molt entranyables i que ens van
arribar al cor va fer un recorregut per l’afició
investigadora, els interessos culturals i la impremta que l’autor posa en el
seus treballs.També van actuar Hipòlit com a Dolçainer i Alvar al tabal per interpretar les danses de Benilloba que alguns contestans es van animar a ballar a la seua manera.
divendres, 23 de febrer del 2018
JOAQUIN HERRERO. GENEROS DE PUNTO
L’empresa de
Joaquin Herrero va estar molts anys treballant en Benilloba. Encara que va
canviar de nom diverses vegades així com en la seua gerència va estar operativa
fins a principis del S.XIX i sempre
dedicada a la producció de prendes de punt. Situada entre el Carrer S. Llorens i el carrer
del Metge empleava un gran nombre de
treballadors en la factoria. Però a més repartia treball per les cases i eren
moltíssimes les dones del poble que feien una part del procés productiu en sa
casa i també en altres pobles veïns. Durant un temps el producte era comercialitzat amb la marca “
El Moro” i com exemple pose les etiquetes que utilitzava i dues fotos de dones en plena tasca.
dissabte, 3 de febrer del 2018
PEU, PEU, RECATÓ
Joc de quan nosaltres érem infants. Podien haver diversos participants, a partir de dos o tres. Tots estaven asseguts fent rotgle, amb els peus de cada xiquet junts per la planta i fent un rotgle amb els peus de tots . Aleshores s’inicia el joc: un dels participants cantava la cançoneta:
Peu, peu
recató,
l’agüeleta del sermó,
si vols
farina
o segó:
A-ma-ga-lo
Al ritme de la
cançó va assenyalant els peus d’un en un. Al peu que li toca la última síl·laba
serà desqualificat i tindrà que retirar-se de la roda. I es torna a repetir la
cançó, així van retirant-se els peus fins a que tan sols reste un peu. El xiquet al
que li s’ha quedat l’últim peu en el cercle serà el guanyador i el que cantarà
en la següent ronda del joc.
Gràcies a la col·la boració de Pacó Bessó que la transcrit la música el joc ha restat complet.
Gràcies a la col·la boració de Pacó Bessó que la transcrit la música el joc ha restat complet.
diumenge, 28 de gener del 2018
PLUJA
Com la pluja que ha caigut esta nit(fins 105 l/m2) és el tema de hui, anem a recordar quatre dites que fan referència a la pluja i que són habitualment utilitzades per nosaltres. Segur que les coneixeu però el que no està tan clar és que segiu utilitzant-les:
-"Mal siga no ploga"
-" El que és menester és que no ploga"
-"Plou a cànters"
-"Sempre plou quan no hi ha escola"
-"Mal siga no ploga"
-" El que és menester és que no ploga"
-"Plou a cànters"
-"Sempre plou quan no hi ha escola"
![]() |
| 28-1-2018 |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)












