LA TOPONÍMIA DE BENILLOBA

 

                La paraula “toponímia” deriva etimològicament del grec “topos” que significa lloc i “ónoma” nom. Per tant quan parlem de toponímia ens referim als noms propis  dels llocs. Mots que tots tenen el seu origen i la seua explicació, que no han aparegut de forma espontània ni per que si, sinó  més bé perquè l’home els ha posat. Però  difícil es saber d’ on provenen  i el seu perquè. En Benilloba tenim una toponímia rica, amb una gran varietat de noms però que hem de cuidar i conservar perquè en gran mesura n’hi ha que han desaparegut o estàn en vies de fer-ho. Fins fa uns 50  o 60 anys quan totes les terres del terme estaven treballades cada lloc,tossal, racó , bancal, erm, camí.. tenia el seu nom per a fàcilment reconèixer el lloc, per diferenciar-lo dels demés. De vegades el nom fa referència a una extensió gran de terreny o partida ( per exemple La Neva) aleshores este mot encara s’ha conservat, esta viu i  s’utilitza. Altres vegades el topònim designa un bancal u horta, un lloc de dimensions més reduïdes i per tant menys conegut per la gent,que pot haver segut abandonat, els hereus s’obliden de la seua denominació i pel pas del temps acaba perdent-se en la memòria, per exemple: Hort d’ Ivorra. També cal dir que la toponímia no és una cosa estàtica, sinó que evoluciona amb el temps, unes vegades perquè al passar el mot d’una generació a altra pot modificar-se la seua pronuncia com  per exemple: La Volta del Pare Sant, nom que designa les terres situades en un meandre del riu,mes avall del Salt, és l’ evolució d’una primera denominació que faria referència al seu antic propietari Pere Sanç.  Altres  vegades un canvi de propietari, pel temps, fa que canvie el nom pel del nou propietari. Alguns topònims són molt antics, venen de l’època musulmana i s’han mantés com són: Petrosa, que segons Pierre Guichard, estudiós de l’època musulmana, ve de Batrusa, que seria el nom de l’assentament musulmà que hi havia al Tossal del Moro i als seus voltants allà pel S.X. També Casió, nom d’una partida que encara que està en terres de Penàguila fita amb el terme de Benilloba i on molts Benillobers tenen terres, que sembla que ve del nom d’un morisc de S. XVI: Cassio. registrat en els Quinque Libre de Benilloba com diu Ana Sanz en el seu llibre “Expulsión Y Repoblación.El Señorio de Benilloba durante la Edad Moderna”. Un altre mot d’origen musulmà seria “Almirat” nom que designa una partida amplia  de terreny, que encara es conserva   però que ha derivat cap a Almirant, nom amb que alguns l’anomenen, però en documents antics i cadastre apareix amb la seu forma original “Almirat” i que podria ser traduït  de l’ àrab antic  com la Herència.  L’expulsió dels moriscos, els anys posteriors de despoblament i el seu posterior i progressiu poblament en S.XVII influiria en el canvi dels noms dels llocs. Les antigues denominacions anirien perdent-se  i n’apareixerien de noves com per exemple “Sort” que designa una partida de Benilloba  i  que el seu significat segons el diccionaris és una porció petita de terreny, encara que varia un poc el seu significat d’unes comarques a altres. També el mot “ els Quarts” que designa una partida de terrenys i que podria originar-se en la part de la renta que el camperol tenia que pagar al senyor territorial. Així en la “Carta Pobla “ de 1611 de Benilloba fixa en una quarta part  el que se li ha de pagar al senyor  de alguns productes obtinguts  de la vinya, de les moreres així com dels fruits secs com les ametles i figues. I el mot “Quarts” vendria de que estes terres estarien dedicades a algun o alguns d’estos productes. Altres topònims tindrien el seu origen en la seua localització: L’ombria designa a unes terres localitzades en una zona d’ombria, on li pega poc el sol per estar mirant cap al Nord. En la part antagònica està La Solana, nom d’una partida de terrenys  dirigits cap al migdia o sud i per tant està molt solejada.  La “volta al Pont “ és un topònim que designa  unes terres, en este cas hortes, que estan situades vora la pont. També tenim topònims que serien fitotopònims que faN referència a la vegetació: Mas de les Carrasques, barranquet dels Carrissos, Olivaret... Altres topònims vindrien de la utilització del terreny per alguna activitat industrial que allí s’ha exercitat, seria el cas de La Teuleria ( en algun temps hi havia allí algun teular), l’Algepsar d’on s’obtenia algeps,(estos dos últims apareixen nomenats el la Carta Pobla de 1611, la qual cosa confirma la seua existència), els diferents Molins que hi ha al llarg del riu. La Pedrera: lloc d’on s’obtenia pedra per a la construcció. I la gran majoria de topònims fan referència al nom, o també, mal nom de la persona propietària, i en este cas s’anomenaria com antropònim. En esta categoria tenim infinitat d’ exemples: Horta de Pòlit, Horta de Pellicer,Horta de Quilic, Mas de Ferrer, Volta dels Ginesos, etc. I després existiria tota una sèrie de tòponims difícils de classificar perquè són mots   dels quals no sé el seu origen ni tampoc el seu significat: Xeregua, Xoquet, Merlanxera, Miuli...Caldria el seu estudi per part de persones més especialitzades en aquest tema.

                 A continuació vaig a detallar tots el topònim que he pogut arreplegar, cal dir que no estan tots, més bé una part insignificant, perquè si gracies a Les Ordenaces de la Comunitat de Regants de 1931 i la de1879 he pogut recuperar molts topònims que estaven vius en eixa època en canvi per als terrenys de secà no hi ha cap document tan ric que ens ilustre, aleshores s’ha recorregut a la informació oral i ja dic per endavant que hi ha una gran mancança de dates. Però  em sembla important recollir en un document tota la informació arreplegada fins al moment sense perjudici de que este treball continue obert. La majoria de topònims pertanyen el terme de Benilloba, però també hi ha que pertanyen a termes veïns però que els he inclòs per la proximitat, per que els propietaris són de Benilloba  o perquè tenen molta relació amb el poble.  Per a que el llistat de topònims tinga una estructura més ordenada els he agrupat en diferents grups:

PARTIDES

Partida és una porció de terreny d’una extensió  variable. Ací incloc topònims que encara que no porten davant el mot de partida si defineixen una porció de terreny  important per ser considerada en este apartat.

Partida del Salt	Partida del Pont
Partida de l’Ombria	Partida dels Tossals
Partida de la Solana	Partida Tras l’almàssera
La Canaleta	Partida del Solar
Partida de Petrosa	Partida del Xoquet
Pla de Petrosa	La Foia
Partida del Tossal d’Espinós	L’escaleta
La Guarda	Tros del Nap
Partida de la Teuleria	Partida del Reg Nou
Partida de la Rambleta	Les Eres
Partida de la Neva	Tros de Curto
Partida de La Mitja Mola	Pla de Marc
Partida de Rodacanters	L’Almirat
Partida de la Sort	La Garbosa
Partida de Boires	Les Forques
Partida de la Venta	Algepsar
Partida de Mirambó	La Pedrera
Partida de La Condomina	La Serreta
Partida de la Noria	Pins de D.Pedro
Partida de Casió(Penàguila)	Serreta del Mas de Cosme
Partida de les Albagues(Penàguila)	L’Oratori (Penàguila)

 

BANCALS

Ací incloc topònims que fan referència a porcions de terreny més xicotetes: bancals  de cultiu o terrens dedicats a altre ús.

Escala	La Canal.
Bancal de la Gronsa	Olivaret
Freginal	El Portell
Olivereta de Mare de Déu	El Colomer
Femerets	Tros de Facundo
La Creu	Bancal dels Cavalls
La Creueta	La Clotà
Els Bovals  o El Pouet	L’Ametleral o la Mata
Tros del Miuli	Trosset de l’auelo
Pinar del Viudo (Rodacanters)	Tros de Gabriel (Boires)
Els Fondets (Rodacanters)	La Garboseta

 

 

REGS

Conjunt d’hortes regades totes per una mateixa sèquia.

Reg de l’Ombria	Reg de l’Olivaret, Algepsar o Llibrellet
Reg de Solana	Reg del Pare Sant,Boires o Mas dels Capellans
Reg de la Fonteta o del Bassó	Reg de les Rieres
Reg Nou	Reg d’Enmig

 

SÈQUIES

Conducció que porta l’aigua a les hortes. Cada Sèquia dona  el nom al reg que abasteix.

Sèquia de l’Ombria  o Sèquia Mare	Sèquia de l’Olivaret, Algepsar o Llibrellet
Sèquia de Solana	Sèquia del Pare Sant,Boires o Mas dels Capellans
Sèquia de la Fonteta o del Bassó	Sèquia de les Rieres

 

BRAÇALS

Sèquies que és nodreixen de la principal.

Braçal del Reg Nou	B. de Pellicer
B. de Quilic	B. de l’Hereu
B. de Magre	B. de la Teuleria
B. de Pep de l’Altet	B. de Satorre
B. de Cervera

 

FILLOLES

Sèquies que condueixen l’aigua del braçal a l’horta.

F. de la Son	F. de Pixó	F. de Sarguero
F. del Ronquillo	F. de Leandro	F. de Campano
F. De Baltassar	F. de Morret	F. de Silvestre
F. dels Cosmes	F. de Ros	F. de Garrigós
F. del Coixo Ferrer	F. de Castellà	F. de Peralta
F. de Gadea	F. de Donís o Escaleta	F. d’Hortes Noves
F. de Mira	F. de Tanda Llarga	F. del Cego
F. de la Rulla	F. de Minso	F. de la Sènia
F. del Pontet	F. de Trinitari	F. de l’Assegador
F. D’Ivañez	F. de Coratge	F. del Devantalero
F. de Roig	F. de Felip	F. del Nap o Serreta

 

HORTES

Porció de terreny de cultiu que es regada.

H. de Pinyó	H. de Pòlit	H. de la Xancla
H. de Huet	H. de la Monja	H. del Comte
H. del Rejol	Hortes de la Vila	H. de L’Estudiant
La Marrà	H. de les Ànimes	Hortes Tras la Badia
La Palanca	H. de Tollos	H. D’Arbina
H. del Socarrat	H. de Pellicer	H. de Quilic
H. del Bollo	H. del Pontet	H. del Pare Sant
La Xeregua	H. del Segri
La Xeregüeta	H. de La Canaleta

 

HORTS

És una horta amb la diferència que està tancada, cercada per un mur.

Hort d’Ivorra

Hort de Satorre

 

PARTIDOR

Dispositiu en una sèquia que divideix la corrent en dos.

P. del Molí Raimundo

Partidor de la Guarda

Xorrador

 

MOLINS

M. de Raimundo, Gironés o Carbonell	M. del Comte, del Pont,Vell o de Blas Santana
M. de Noguer o Herrero	Molí de les Penyes del Salt
M. de Paper,Llatero o Candoi	Molí del Salt

 

RIU

R. de Penàguila o Frainos	Toll de l’Or
R. de Gorga o Seta	Toll de la Caixa

 

RAMBLA

Porció de terreny a vora del riu que pot ser inundada en les seues crescudes.

Rambla de Monerris	La Rambleta	Rambleta de Gil
Rambla de Paco del Molí	Rambla Sandingo

 

VOLTA

Porció de terreny envoltada pel riu quan descriu un meandre.

Volta del Rejol	V. dels Notaris	V. del Ginesos o Mires
V. de la Polaina	V. dels Cosmes	V. del Pare Sant
V. del Pont

 

TOSSALS

Elevació del terreny d’escassa altura.

Tossal d’Espinós	Tossal del Moro	Tossal del Calvari
Alt de Huitos	Alt de La Condomina	Alt del Gurugú
Altet d’Orques	Alt de Barratxina	Alt de Gadea
Lloma del Tavo

 

CAMINS

L’Assagador	La Costera de Penàguila	C. Fondo
C. de Benifallím	C. dels Dubots	C. de Benillup
C. d’Almudaina	C. de Rodacanters	C. de la Neva
Senda dels Peixcaters	Camí de Gorga	C. Vell de Cocentaina

 

BARRANCS

B. de Benifallim,Cuixot,La Canal, del Forcall, o dels horts	Barranquet de l’Hereu	Barranquet de Soler
Barranquet dels Carrissos	Fons d’Agustí	Fondets de la Sort
Barranquet de Rodacanters	Barranc del Xoquet	Barranc de Sendra ,L’Amagat
Barranc del Mas d’Is	Barranc del Pont, o de Nena	Barranquet de Huitos
Barranc del Regadiu	Barranc dels Clots	Barranquet de Petrosa
Barranquet de Xoriguer

 

COVES

Cova del Salt

Cova de les Penyes del salt

Cova del Sacre

 

FONTS

F. del Retor	F. d’Arbina	F. de la Merlanxera
F. del Miuli	F. de Petrosa	F. de Coteto
F. de la Coma	F. del Xoquet	Font de la Teuleria
Font de Barratxina

 

BASSES

B.  de Dalt del Xoquet	Basses d’Enmig del Xoquet	B. de Baix del Xoquet
Basseta Salà (da)	Basseta Triangular	B. de Petrosa
B. del Fondo D’Agustí o de La Botigueta	B. de Turís	B. del Miuli
B. del Barranquet de l’Hereu	B. del Mas de les Carrasques	B. de la Foia
B. de La Noria	B. de la Colaeta	B. de La Neva

 

 

 

MASSOS

M. de Barraxina	M. de la Foia	Venta Falcó
M. dels Tossals o de les Carrasques	M. dels Pelats	M. de la Condomina
M. de Ferrer	M. de Ferreret	M. de Cosme
Maset d’Ivorra	Maset de Perol	M. del Ros

 

PARADES

P. Saboc ( o de Melendes)	P. dels Cerdos(o dels Xumens)	Para de Xumè
P. del Tendre	P. Miguel el Xato	P. de Turis
P. de Rafelito	P. de Tocina	P. d’Eusebio
P. de Miguel de Cul	P. de Guerra	P. de David
P. del Civilero	P. de Desiderio	P. del Ros
P. del Tio Pere	P. de Rafelet el Noi

 

 

LlAVADORS

Ll. De Dalt

Ll. de Baix

 

 

POBLE

En este apartat descriuré topònims que anomenen diferent llocs del poble i el seu voltant més pròxim, així com alguns carrers o places  que mantenen el nom des d’antic  al marge de l’oficial i carrers que mantenen el seu nom des de sempre.

C. les Eres	C. de L’Almassera	Carrer Fraga
C. del Pou	C. del Forn de Baix	C. del Forn de Dalt
Plaça de L’Esglèsia	Placeta de l’Estanc o de la Vila	Plaça de l’omet
Plaça del Castell	El Xorret	L’Abeurador
Estret de la Badia	La Badia	Casa del Tio Nazarillo
La Colaeta	El Solar	La Tapia
L’Hostalet	Les escoles	L’Arrabal
Els Pinets	Fàbrica de Licor	Els corrals
Cementeri Vell	El Calvari	Les eres

 

              Un total de 301 topònims arreplegats en este treball.Però  torne a insistir en que el llistat no està complet, segur que en falten molts, però estan tots els que he pogut arreplegar fins al moment gràcies al que jo conec, a la informació d’ algunes persones de Benilloba com José Reig, Vicent Ripoll, Antoni Colomina, Juan Luis Bonet... A les Ordenances de Regants de 1879 i 1931. Al llibre d’Ana Sanz “Expulsión Y Repoblación.El Señorio de Benilloba durante la Edad Moderna”. I  l’article de la Revista de Festes de 2014 “ Estructura urbana i repoblament local. Benilloba en 1611-13” de Josep Cortés.

                                                                                                           Albaida a 31 de Març de 2020

                                                                                                                             En confinament.