MENJAR-SE LA MONA

 

Jovens un dia de camp.Foto:Josefina Agulló

En Benilloba tradicionalment, com en molts altres llocs, hem anat a menjar-se la mona els dies de Pasqua. El final dels dies de desdejuni i abstinència de la Quaresma solia celebrar-se d’esta manera. La mona es comprava al forn o bé podia ser regalada per algun tio o tia, padrí o madrina i aleshores el dia de Pasqua el xiquet anava a sa casa a demanar-la amb una cistelleta. Sembla que el mot mona té el seu origen en la paraula àrab “munna” que significa regal. La mona està feta de panou, rematada en el centre amb un ou bullit i ornada per damunt amb sucre i clara d’ou muntada. De vegades es menjava acompanyada de llonganissa (que s’anomena de Pasqua) o sobrassada. Els xiquets solien acompanyar-la també amb el xocolate. Era típic menjar-se-la per a berenar els tres dies de Pasqua i també el dia de S. Vicent. Per a l’ocasió podíem estrenar unes espardenyes pasqueres o alguna peça de roba. En Benilloba soliem anar a menjar-se-la a diferents llocs: la font de la Teuleria, el Salt,La Casablanca, el Mas de Quintín,el Tossal del Moro,la font de Petrosa, el pins de D.Pedro, castell de Penella...Segons la moda de l’ època. L’ou es deixava  per a l’últim moment i  també era tradició trencar-li’l al front de qui se’ns posava per davant dient el verset següent:

Ací em pica,

ací em cou,

ací em menge la mona

i ací et trenque l'ou".

Hi ha que tenir cura de no pegar per la punta de l’ou perquè podia fer mal  i provocar-li un bon gínjol al front.

Bona Pasqua tingueu!