Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acòlit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acòlit. Mostrar tots els missatges
diumenge, 28 d’abril del 2013
ACÒLITS
Ja fa alguns anys, quan el que escriu i els que, com ell. eren xiquets i des d’aleshores cap arrere sempre s’havia fet.Quan en cara no teníem tele, ni jugavem a la Nintendo ni a a la Play S. quan els pocs joquets que teníem els guardavem per a que no es trencaren i les diversions consistien en jugar als patacots o a les telles,a acaçar-se,a la trompa... Segons l’època de l’any. I l’ estiu el passaven pel riu agarran granotes i secant-les, travessades per un jonc, al sol o caçant serps, que representaven l’encarnació del dimoni . En aquell temps no existia encara el maltractament als animals i tots ajudàvem a la mare a matar el conill o el pollastre el diumenge de matí. Dons bé, en aquell temps també teníem la possibilitat, una vegada havíem pres la primera comunió, de convertir-se en acòlits (escolanet, monaguillo solia dir-se també ). Suposava ocupar un lloc en la societat, ser útils dintre de l’entramat social. També una responsabilitat: matinar més per anar ajudar a missa abans d’acudir a l’escola, deixar el joc per les vesprades per complir amb l’obligació, igual que en les misses dels dissabtes i diumenges. Estos dies i en les festes més assenyalades solíem dur l’uniforme , crec que es dia roquet, però no ho recorde amb seguretat. Entre les funcions dels acòlits estaven: ajudar en l’altar al Senyor Rector, portar la creu, els ciris o l’ incensiari en les processons, tocar les campanes quan s’alçava a Deu, passar la safata per arreplegar els donatius, arreplegar les ofrenes en l’ofertori… Però també suposava la possibilitat d’ampliar la nostra àrea de joc a tot el recinte de l’església, lloc al que no s’havia pogut accedir fins a este moment i que oferia moltíssimes possibilitats: el pati de l’església amb els seus túnels, el campanar, els corredors secrets de les bòvedes eren llocs amb un encant misteriós,desconegut i amb una forta atracció. I allím a recés del mon, jugàvem a amagar-se, a indis i vaquers, a vore les òbiles. També allí ens contàvem els nostres grans secrets.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
