Vaig a reproduir textualment un post del blog Alcoleja.org signat per Dani en el qual parla de l'origen del nom del nostre riu Frainos i així descartar altres versions que apareixen per alguns indrets com:Frainós o Farinós.
Frainos: l'Alqueria Fantasma
El riu que baixa de l'Aitana i passa per Alcoleja, Benasau, Penàguila... fins que arriba al Serpis alcoià, es coneix des de fa molts segles com a riu de Frainos. Què en sabem de l'origen d'aquest nom? Ben poc, la veritat.
Però sí hi ha alguna referència que potser algun dia servisca per a ubicar les restes arqueològiques de l'alqueria que li dóna nom doncs, segons els documents, així es deia un antic poblet morisc que, per desgràcia, a dia de hui no s'ha localitzat.
La més antiga és del 1258. En concret, en una carta escrita a Cocentaina i datada en el 21 de maig d'aquest any, es dóna a Ramon de Roset (Raimundo de Roset) quatre jovades de terra "en l'alqueria que es diu Frastina (Frainos), que està en el terme de Benaguila (Penàguila). Reg. 10, fol. 80v. MF: 125
La segona (i última) referència a Frainos la trobem el 1269 quan, des de Barcelona, Jaume I adjunta a les 6 jovades de terra concedides prèviament a Pere Vidal al terme d'Ares, també les cases del rafal. Així el fa senyor d'Ares. La concesió de les 6 jovades havia estat feta pel fill il·legítim del rei, Pere Ferrandis (fill de Berenguera Alfons), amb una carta pròpia feta per Ferrandis i que el 1269 en Jaume ratifica i n'amplia (Burns, "Diplomatarum Regni Valentiae Regnante Iacobo I..."
En dit document es descriu el terme d'Ares, el qual estaria delimitat de la següent manera:
1) pel barranc de Camarell (què transita entre Ares i Beniafé);
2) pel riu major de Penàguila;
3) la mesquita que hi ha al terme de la vila de Frainos;
4) pel camí que ve de Guadalest.
Es confirma així l'existència d'una alqueria poblada per musulmans propera a Ares i pertanyent al terme cristià de Penàguila. La seua ubicació, segons les fites mencionades, podria ser a la zona on hui es troba Benasau. Una altra opció pràcticament és impossible.
El camí que ve de Guadalest a Ares és el que arriba de l'Alt de Xarquera travessant el barranc de Camarell. Hui en dia el nom d'eixe carrer és "de la Marina". El riu major de Penàguila és el que hui coneixem com a "riu de Frainos" precisament, i és el que baixa del Barranc del Molí d'Alcoleja i s'enjunta precisament sota Ares amb el rierol que ve del Camarell. Per tant, amb aquestes fites tenim ubicats els extrems sud, est i nord del terme. Per últim, la fita oest cal situar-la al que hui coneixem com a Benasau.
Habitants de Benasau manifesten que la tradició oral ha conservat un topònim conegut com a la Font de Frainos, en la baixada del poble cap al riu. Segons arqueòlegs de la zona, hi ha materials en superfície que permeten d'establir l'existència d'un nucli de població islàmic allí.
Podria ser que la font es dessecara i traslladaren la població uns centenars de metres més amunt? Encara és prompte per a afirmar-ho, però és una possibilitat ben interessant a tenir en compte.
De moment, Frainos (i la seua mesquita) continuarà sent l'alqueria fantasma fins que no apareguen noves informacions...
PUBLICAT PER DANI
dissabte, 22 de novembre del 2014
diumenge, 16 de novembre del 2014
PRESENTACIÓ: ALBERRI Nº 24
ÍNDEX DE LA REVISTA:
-UN TABLERO DE JUEGO ISLÀMICO CON DOS ALQUERQUES DE IX HALLADO EN LA PLAZA DE EL SALVADOR DE COCENTAINA. Ivan Jover
-NOVES APORTACIONS AL VOLTANT DE LES REPOBLACIONS POSTMORISQUES: LA CARTA POBLA DE SETLA (1609).Sergi Silvestre.
-EL MECENAZGO MUSICAL DEL XII CONDE DE COCENTAINA. M.Àngel Picó
-EL LÈXIC DE L'OLIVERA. L'OLIVA I L'OLI AL COMTAT. J.Vicent Cascant.
-BENILLOBERS ALS ESTATS UNITS D'AMÈRICA. Enric Morrió

divendres, 14 de novembre del 2014
CONEIXEM?
Hi ha un topònim
(nom d’un lloc) al terme de Benilloba que crida l’atenció: MARRÀ. Sabeu on es troba? I el seu significat?
LA SOLUCIÓ
Les dos contestacions s’han aproximat prou. La MARRÀ es un horta que està darrere la gasolinera i al costat del riu. Concretament baix de la Costera de Penàguila en la ribera esquerra del riu. Com podem vore en la foto. MARRÀ ve del mot marrada, en el qual s’ha perdut la “d” intervocàlica com ocorre en molts altres mots (diem baixà i no baixada, galtà i no galtada…) I el seu significat és : un camí que fa volta, que no va dret d’un punt a un altre. Si observem bé la foto,encara que no es veu tota l’horta, podem apreciar que per un costat la vora fa volta mentre que l’altre (no és veu tot en la foto) és mes recte. De ací possiblement vinga el nom d’esta horta: de la corba o volta que descriu la vora que cau al costat del riu.
diumenge, 9 de novembre del 2014
VIATGE CAP A LA IL·LUSIÓ
Amb una reserva de bitllet
i el pagament bestret, arribat el dia ,es disposàvem a fer un viatge cap a la il·lusió. Matí i assabentats de l’hora perquè sempre
havia estat així, acudíem a la plaça de l’Omet i procedíem a ocupar el lloc que ens tocava, dintre
d’aquella monovolum avançada en el temps. Ell, com tantes i tantes vegades, havia
fet, amb el cotxe ple tancava les portes i amb el seu caminar característic es dirigia
cap al seu lloc. L’acoblament entre home i seient era perfecte desprès de
haver-ho fet, dia rere dia, durant tota una vida. Tan sols calia arrancar per a
que la Tempo del Tio Silvestre ens portara
al lloc tant de temps esperat, a un passeig d’incògnit, a la ciutat dels
nostres somnis. Tal i com avançàvem, amb el trontoll d’una carretera ofegada de
pedres i pigada de clots, ens sentíem
acomodar-se en un seient cada vegada més ample. Encara sent l’olor del mareig
al sortir d’una volta.
En
aplegar, s’iniciava el ritual amb aquella alegria del desig: el desdejuni en la Granja Cecilia o la xocolata amb xurros
en aquell bar del que no recorde el nom però al que encara arribaria a cegues. Després
vindria la visita obligada a Paños Pastor,
o tal vegada a los Sotanos, passaríem per la Fàbrica... S. Francesc amunt, S. Nicolau avall. Arreplegaríem una encomanda en el Soldat. Es refaríem
d’alguna eina en el Candado. Imprescindible era la visita al Cupón de Oro
on dipositàvem aquelles llibretes gruixudes , que havíem aconseguit omplir amb
els cupons que ens oferien al comprar en les tendes del poble i que, amb la
paciència de Job, ma mare arreplegava i
jo pegava, a canvi d’un plat, una font o fins i tot una paella si feia molt de
temps de la darrera visita. Amb la visita de les dones a la pastisseria del
Campanar i els homes a la Mezquita arribava l’hora de partir. En el camí de tornada,
abocats als cristall de les finestres, mirant sense veure, tornaríem a reviure
aquell matí llarg en que havíem complit
les il·lusions, realitzat els somnis, materialitzat
els nostres desitjos.
dimarts, 4 de novembre del 2014
PRESENTACIÓ I EXPOSICIÓ "BENILLOBERS ALS ESTATS UNITS D'AMÈRICA"
La presentació de la exposició va ser el 27 d'Octubre al Pati d'Armes del Palau Comtal de Cocentaina. En la qual vaig explicar el contingut de l'exposició junt a altres comissaris que van parlar de les seus exposicions.Entre ells van estar: La Directora de Conservació del Patrimoni de L'Ajuntament de Cocentaina, el Director del Marq d'Alacant, la Secretària de L'Academia Valenciana de la Llengua... Un acte molt entranyable i emocionant.

L'exposició va estar oberta al públic el tres dies de Fira des de les 9h. fins les 21h. en el Centre Cultural del Teular.Va ser visitada per molta gent, però el més important era que mostraven molt d' interés, llegint i preguntant sobre el tema. L'objectiu de donar a conèixer un capítol de la nostra història crec que s'ha aconseguit satisfactoriament.
divendres, 24 d’octubre del 2014
L'exposició "BENILLOBERS ALS ESTATS UNITS D'AMÈRICA" estarà a partir del Dimarts i durant la Fira de TOTS SANTS al Centre cultural EL TEULAR de Cocentaina.
El Dilluns 27 d'Octubre a les 20:30 serà la presentació amb la resta d'exposicions al Pati d'Armes del Palau Comtal.
El Dilluns 27 d'Octubre a les 20:30 serà la presentació amb la resta d'exposicions al Pati d'Armes del Palau Comtal.
Esteu tots convidats a visitar-la
divendres, 17 d’octubre del 2014
BUSQUEM!
Anem a calfar-se un poc el cap: sabrieu dir que es açò que estem veient en la foto? Dir de que es tracta o tal vegada localitzar-ho?
LA SOLUCIÓ
Esta foto és del Mas de Petrosa i el seus Voltants i esta feta des del
paratge que anomenem com els Pins de D.Pedro. El peu de la foto anunciava que
corresponia a la inauguració d’este Mas en 1920.Però pense en primer lloc que
açò no era un mas com sol entendres, ja que un mas era un explotació agrícola
quasi autosuficient amb un edifici que era el habitatge de la família que
explotava les terres i també el corrals
on tenien els animals a més de les terres que constituïen la parcel·la de terreny que treballaven per
obtenir el productes per al consum humà i del ramat. Este edifici el va construir Enrique Gómez (conegut
com el Tio Maemo), per instal·lar la seua residencia i un bar en unes terres de
la seua propietat, d’una extensió reduïda,
que envoltaven la casa, allà pels anys vint del segle passat. Feia pocs anys que
s’havia obert la nova carretera d’Alcoi a Callosa d’Ensarrià que va suposar la
construcció del pont i l’obertura de la un tram nou de carretera que anava des
d’este pont pel Barranquet de Petrosa fins a creuar-se amb la antiga carretera
que sortia per la part de dalt del poble. Es a dir, es va obrir allò que hui
diem una variant que treia el Tràfic ( en aquell moment de carros) per les
afores del poble. I açò va fer que este home pensara en aprofitar la circulació
per instal·lar el bar. I o va fer justament a l’altura de la Font de Petrosa,
que havia segut i encara ho era una font
d’on s’abastia el poble d’aigua per a
beure les persones i els animals, encara que per esta data ja seria menys utilitzada
al disposar d’aigua al centre del poble amb “La Fuente del Progreso” que s’alimentava
del mateix aqüífer encara que mitjançant un pou excavat mes amunt.
També caldria observar la poca
quantitat d’arbres que hi havia a les terres treballades dels voltants, i açò
era degut a que les terres eren dedicades al sembrat, es a dir, a cultius de
cereals de secà com el blat i la civada i tan sols hi havien oliveres de forma
dispersa.
I per últim voldria comentar el topònim “Petrosa”. Este s’ha utilitzat
desde sempre per anomenar La font de
Petrosa, El barranquet de Petrosa i més amunt el Pla de Petrosa. Sembla, segons
certes persones més enteses en el tema com són el Medievalistes Andrè Bazzana I
Pierre Guichard, que este mot ve de l’àrab BATRUSA, que designava una alqueria
o poblat musulmà que estava situat a l’actual Tossal del Moro on s’han trobat
importants restes arqueològics d’esta època.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



