Este article va ser publicat en la Revista de festes d'enguany. Però com este blog arriba a molts racons del món als quals, com és obvi, la revista no arriba, vullc publicar-lo ací per a que puga llegir-lo qualsevol persona que estiga interessada.
Les dues fotos que acompanyen este article corresponen al programa que es
va fer per a les festes de setembre de 1905:” Fiestas y Bailes que en honor a
la Natividad de Nuestra Senyora celebra la villa de Benilloba durante los días
del 3 al 10 de Septiembre”. En primer lloc parlaré un poc de la història de
este pamflet i després de les festes a que es refereix.
Este programeta, que anuncia les
festes de 1905, pertany a Camelia O’Connor,filla de benillobers , que en
l’actualitat viu a Los Angeles (EEUU), i que el conserva amb molta estima perquè
el va heretar de son pare, Rafael Doménech Vilanova. Rafael va nàixer a
Benilloba en 1886, aleshores tenia 19 anys quan es van celebrar estes festes i
segur que va gaudir tant amb elles o el van impressionar de tal manera que ja
mai es va separar d’este prospecte. L’any següent, en 1906, va marxar cap l’Argentina
, on va estar en dues ocasions i va retornar definitivament en 1913, després
d’haver viscut en diferents llocs (Carreras,Mendoza,Buenos Aires...) i guanyat
la vida en diferents oficis( donant classes,com a tipògraf... ). Va retornar a
Benilloba on es va trobar que part de la seua família havia desaparegut (la
mare, un germà...)A continuació va estar a França treballant com a teixidor
entre 1914 i 1916 (en els anys de la Primera Guerra Mundial).Va regressar als
seus orígens,però moltes coses havien canviat i posat, com estava, a recórrer
món, el seu poble estimat li semblava xicotet per a les seues perspectives. Aleshores
va embarcar cap als Estats Units D’Amèrica com estaven fent molts amics i
coneguts. Allí va trobar feina com a teixidor, ofici que havia deprès a Alcoi i
havia exercit a França. Va tornar al seu poble per casar-se amb una Benillobera
el 31 de desembre de 1920. Als pocs mesos el matrimoni va embarcar cap a
Amèrica, per establir-se definitivament a Filadèlfia. Rafael i la seua dona
Matilde van retornar en diverses vegades a Benilloba fins que va faltar en
1977.I, segons la informació de la seua filla Camelia, este programa que
anunciava les festes de 1905, dipositat al fons d’una maleta, i junt a una
manta teixida a Benilloba, el van acompanyar en tots
els seus viatges, com si amulets foren, no separant-se mai d’ells. Camelia me’l
ha enviat per a que els actuals benillobers el coneguen com a document històric,que
ho és, per a Benilloba.
Este manifest anuncia les festes que s’havien
de celebrar entre el 3 i el 10 de Setembre (de diumenge a diumenge), en honor
de La Nativitat de la Mare de Déu, l’onomàstica de la qual és el dia 8 i a
l’advocació de la qual està dedicada la nostra església. Sembla que és en estos
dies, al voltant del dia 8, quan s’han celebrat les festes del nostre poble:
-En 1747, data
del primer centenari de S. Joaquim com a patró de Benilloba, les festes es celebren
entre el 3 (dissabte) i el 11 (diumenge) de setembre. I el programa diu
literalment: “Viernes 8, cedió gustoso S. Joaquin el dia para la celebridad de
su hija en su nacimiento, corriendo por cuenta de la villa , por ser su
titular”. D’ací es pot concloure la importància que té el 8 de setembre com a
festa per el poble.
-També en 1847,
quan es commemora el segon centenari de S. Joaquim, les festes transcorren
entre el dissabte 5 i el dilluns 13 de setembre i fent referència al dia 8 diu:
“ el miércoles dia 8 se celebrarà la función propia del dia, el nacimiento de
Nta. Sra. La Virgen Santísima, que por ser titular de la parroquia, será la
función religiosa de cuenta de la Villa de los fondos de la limosna... En este
dia habrá processión por la tarde”.
En el programa de 1905 sembla
que la celebració de S.Joaquim està ja segregada de la festa de setembre, i
esta gira al voltant del dia 8 que és quan es commemora la Nativitat de la Mare
de Déu. Però, en canvi, el manifest no anomena cap acte religiós i es limita a
enumerar la part profana de la festa:
-La dansa o ball:
del dia 3 al 10 hi haurà danses en tres sessions
diàries. La primera de deu a dotze del matí. La segon serà a les cinc de la
vesprada i la tercera de nou a onze de la nit. Esta informació corrobora la
tradició oral que afirma que en altres temps s’havien fet danses fins i tot pel
matí.
-Les cucanyes.
Jocs i concursos que es feien de vesprada i anaven dedicats als xiquets i joves.
Este apartat de la festa encara es manté actualment.
-La “Carrera de
Gallos” que es fa el dia 6.
-El dia 8 per la
nit Berbena. Ball diferent al dels altres dies, a base de pasdobles que
interpretaria la banda de música.
- El darrer dia
finalitzaria la festa amb una carrera de sacs.
Hi ha que destacar que la part
principal de la festa és la dansa, que és la manifestació popular de la festa.
L’acte en qual la gent exterioritza el seu goig i sentiment. És l’esdeveniment
en el que el poble, com a col·lectiu, plasma la seua alegria i l’expressa amb
el seu acte més propi i únic: la dansà.
Eren huit dies intensos de ball
on participaven tots. Cada dia un grup de gent formava el cap de dansa i al
darrere hi ballaven tots els demés que ho volien fer. No era, com ara ho és,
una festa de la dansa, si no més bé una festa que s’expressava amb la dansa. La
dansa no era la finalitat sinó el mitjan d’expressió del poble. Els demés actes
festius eren el complement que donaven varietat i alternatives per a la
diversió.
Un altre assumpte que destacar
és el fet de que parla de “afamados dolçainers de Callosa”. Sembla una tradició
que els dolçainers que han vingut a
Benilloba han segut de Callosa, o al menys estos has segut els mes afamats:ja
per estos anys eren de Callosa. Temps després va vindre un altre anomenat
l’auelet també del mateix poble i a continuació tota una saga de Boronat que
van estar venint, encara que amb interrupcions, fins als anys huitanta del S. XX. Fins i tot si escoltem les danses
de Callosa ens adonem del paregut musical que tenen amb les nostres.
El pamflet també ens dona altres
informacions sobre la festa que són interessants destacar per que han perdurat
fins els nostres dies:
-
El
primer dia de matinada, a les 6, es fa una cercavila a la que assisteixen “los
mayorales solteros”. Són el majorals de setmana, els organitzadors de la festa,
que a més són fadrins, condició indispensable que ha continuat fins a hui en dia. Hui, mal
anomenat Quintos perquè des de fa algunes dècades, els joves, l’any que
entraven en quintes, eren els encarregats d’organitzar la festa. Ara encara hi
ha menys motius per anomenar-los quintos perquè ja ningú va al servei militar i
els majorals són els joves que en l’any acompleixen els 18 anys.
-
Una
altra informació interessant és la que apareix en la darrera cara, agraint l’aportació
dels “mozos” per cobrir les despeses a més d’advertir als que no han aportat
res s’abstinguin de participar en la festa i així evitar situacions
molestes ( com podria ser negar-li
l’entrada a la plaça o que li xiulen, ja que els majorals eren considerats la màxima
autoritat de la plaça ).Estes aportacions les hem conegut amb el nom de creuà.
I açò era l’aportació en diners que feien tots els fadrins per contribuir a les
despeses de la festa, de les que quedaven exempts el fadrins que ballaven formant
part del cap de dansa,ja que estos pagaven pel fet de ballar.
-
Una
última advertència va dirigida a les
xiques: es prega que cap majoral passe pel ridícul de rebre la negativa a
ballar per part d’alguna jove. I si cap xica es negara, ha de ser el suficientment
discreta per evitar xerrades i esglais que perjudiquen al majoral. Realment,
norma no escrita però per tots assumida, ha estat mal vist la negativa d’una
xica a ballar quan algú la treia.
En resum es tracta d’un document que anuncia les festes de 1905 i que ens
permet saber com eren estes fa 110 anys i poder comparar-les amb les actuals.
Era la festivitat que es celebrava al voltant del 8 de setembre, dia de la
Nativitat de la mare de Déu. Esta celebració era més popular, quan la gent es
divertia, ballava i gaudia amb la dansa i els diversos entreteniments front a
unes festes de S. Joaquim, segregades a altres dates, més oficials i de
caràcter més religiós i seriós. Enric Morrió
Albaida,Maig
de 2015
