FALLES EN BENILLOBA

Placeta l'estanc (entre C.Malor i S.Agustí) 1934

                     Hui dia de S. Josep és la culminació de la festa de les Falles a València, així com en molts altres pobles  de terres  valencianes  a les que s’ha escampat per la influencia de la festa de la capital i el seu èxit. Esta festa sembla que té el seu origen en les fogueres que feien els fusters  cremant totes les restes de fusta del seu taller en la vespra de S. Josep per celebrar la festa del seu patró. Encara que hi ha teories  que posen un origen molt anterior a estes foguers, fins i tot anterior a la nostra era en la que els pobles antics feien fogueres en el moment de canvi d’estació, a l’equinocci, com una forma d’acabar amb l’ hivern, al que deixaven darrere  per donar pas  a una estació nova on tot torna a renàixer: la primavera . I que el cristianisme ha assimilat estes festes,  assumint  i fent- les coincidir   amb celebracions pròpies.  Siga d’una forma o d’altra  o ambdues  a la vegada, les falles són ja una festa molt popular i estesa  i encara que té unes característiques comuns, en cada lloc, poble , falla o època va adquirint uns trets   que li donen la seua personalitat i idiosincràsia pròpia. També a Benilloba, allunyats com estem, ha arribat la  influencia de la capital en diferents moments , per diversos  motius i amb desigual impacte. Son pocs els testimonis que he recollit i entre ells estes fotos de falles, tres d’ells de l’època de la República i una molt més recent.

Falla Carrer S.Josep

L'ORDINARI MONA

Antonio Jordà "Mona"

            Heu sentit alguna vegada dir-li algú que sembla “l’ordinari Mona”? Sabeu d’on ve esta expressió?

         Jo l’havia sentida i m’imaginava que feia referència a alguna persona que tenia este ofici,  però va ser  fa uns quans dies mirant una pagina del facebook anomenada “Alcoy en el recuerdo. Imágenes de ayer i hoy” quan vaig resoldre l’enigma. Efectivament ordinari és l’ofici d’una persona que s’encarrega de dur comandes d’un lloc a un altre a canvi d’una remuneració. Segurament té una ruta mes o menys fixa i fa les comandes entre els seus clients dintre del seu àmbit. Vindria a ser com les empreses de transport actuals (de porta a porta)  però a escala més xicoteta. En Benilloba estaven els germans Gisbert de Penàguila que amb el seu Camió feien d’ordinaris de Benilloba i totes les vesprades els recorde repartint paquets per les empreses del poble fins als anys huitanta del segle passat. Però sembla que hi va haver un ordinari molt conegut en Alcoi anomenat Antonio Jordà que va viure en la primera meitat del segle XX, i que de malnom era “MONA”. Degut a la seua popularitat i al seu ofici és pel que encara hui la gent el recorda amb esta frase feta:” semblar l’ordinari Mona”. En el sentit de la persona que va d’un lloc a altre fent una comanda o quan és sempre a la mateixa persona a la que li se fan les comandes.

Fotos de Cristina Aleixandre Jordà

Antonio Jodà amb els amics( entre ells Clàsico, El torero alcoià) un dia a la Font Roja

PRESENTACIÓ A COCENTAINA DE "PEGUEM UNA DANSAETA"

               

    

         Ahir 2 de març de 2018 vam presentar a Cocentaina el llibre “Peguem una dansaeta? Benilloba i les seues Danses”. En la presentació del llibre en Benilloba per l’agost van estar presents alguns membre de l’Associació contestana “ La Garbera Cultural el Guaret” així com la Colla de Dolçainers “El Mal Passet”. Es van interessar pel llibre i preocupats com estan per la cultura i les tradicions dels nostres pobles, la seua conservació i recuperació, van considerar el fet presentar el llibre a Cocentaina  però cercant un moment apropiat. El moment ha estat ara en Març  vespra de la seua Festa del Nanos en la qual ells ballen les danses típiques de Cocentaina. L’acte es va dur a terme en La Casa de la Cultura  i amb un auditori de unes 50 persones  vam poder parlar de tradicions, les danses de Benilloba, les seues peculiaritats així com vam passar diapositives  per a que il·lustraren tota la informació. La introducció i la presentació del acte i l’autor la va fer Joan Jordà, antic company, mestre i poeta  que amb unes paraules molt entranyables  i que ens van arribar al cor va fer un recorregut  per l’afició investigadora, els interessos culturals i la impremta que l’autor posa en el seus treballs.També van actuar Hipòlit com a Dolçainer i Alvar al tabal per interpretar les danses de Benilloba que alguns contestans es van animar a ballar a la seua manera.

 

 

 

 

 

JOAQUIN HERRERO. GENEROS DE PUNTO

                    L’empresa de Joaquin Herrero va estar molts anys treballant en Benilloba. Encara que va canviar de nom diverses vegades així com en la seua gerència va estar operativa  fins a principis del S.XIX i sempre dedicada a la producció de prendes de punt.  Situada entre el Carrer S. Llorens i el carrer del Metge empleava  un gran nombre de treballadors en la factoria. Però a més repartia treball per les cases i eren moltíssimes les dones del poble que feien una part del procés productiu en sa casa i també en altres pobles veïns. Durant un temps  el producte era comercialitzat amb la marca “ El Moro” i com exemple pose les etiquetes que utilitzava i dues fotos de dones en plena tasca.

PEU, PEU, RECATÓ

       

          Joc de quan nosaltres érem infants.  Podien haver diversos participants, a partir de dos o tres. Tots estaven asseguts fent rotgle,  amb els peus de cada xiquet junts per la planta i  fent un rotgle amb els peus de tots . Aleshores s’inicia el joc: un dels participants cantava la cançoneta:

Peu, peu

recató,

 l’agüeleta del sermó,

si vols

farina

o segó:

A-ma-ga-lo

Al ritme de la cançó va assenyalant els peus d’un en un. Al peu que li toca la última síl·laba serà desqualificat i tindrà que retirar-se de la roda. I es torna a repetir la cançó, així van retirant-se els peus  fins a que tan sols reste un peu. El xiquet al que li s’ha quedat l’últim peu en el cercle serà el guanyador i el que cantarà en la següent ronda del joc.
             Gràcies a la col·la boració de Pacó Bessó que la transcrit la música  el joc ha restat complet.

PLUJA

            Com  la pluja que ha caigut esta nit(fins 105 l/m2) és el tema de hui, anem a recordar quatre dites que fan referència a la pluja i que són habitualment utilitzades per nosaltres. Segur que les coneixeu però el que no està tan clar és que segiu utilitzant-les:
-"Mal siga no ploga"
-" El que és menester és que no ploga"
-"Plou a cànters"
-"Sempre plou quan no hi ha escola"

28-1-2018

LA PRESÓ DEL CEL

       Sempre és un gran esdeveniment el naixement d’un nou llibre. Si a més és en el teu poble  i la novel·la fa referència a fets ocorreguts històricament, que tots hem sentit parlar d’ells i transcorren en un espai que és reconegut per tots,aleshores encara desperta en nosaltres una major passió. És la tercera obra de Joaquim Espinós que esta ambientada en fets  de la nostra Història del S.XX.  Tres xiques joves, una d’elles en la realitat molt propera a mi, son represaliades en la postguerra  i un nou rector progressista que  arriba de nou al poble són els personatges principals. Desitjant llegir-la i segur que no  defraudarà.