Hui, dia 9 de
Maig de 2019 s’ha celebrat el FESTITRÒ a Benilloba, una de les moltes
activitats prèvies de la Trobada d’Escoles en Valencià que es celebrarà el dia
8 de Juny. Ha estat una festa de l’escola,
la llengua i la música.16 escoles i mes de 1000 xiquets i xiquetes han omplit
el carrers i places de Benilloba de Música, color i alegria. Les fotos són el testimoni
d’ este esdeveniment.
dijous, 9 de maig del 2019
dissabte, 4 de maig del 2019
EL CALVARI
Sabrieu dir-me quants xiprers hi ha al nostre calvari?
El xiprer és un arbre prou habitual en
l’hemisferi Nord, molt adaptat a les seues temperatures i al seus sols. És una
conífera de fulla perenne, de forma piramidal
que pot arribar fins als 20 metres d’alçària i amb una longevitat que
pot arribar als dos-cents anys. El seu tronc es
recte i l’escorça té talls longitudinals. Floreix en hivern i les seues
fulles són molt xicotetes ( de 2 a 6 mm).
És molt freqüent veure’ls pels nostres calvaris i cementeris degut a la
seua simbologia. Des de l’antiguitat clàssica ja se’l relacionava amb el món
fúnebre. Com sempre està verd i apunta cap al cel es pensava que guiava a les
ànimes cap a ell. El nostre calvari és un bon exemple de bosc de xiprers: la
seua cura, repoblació i terrassament de tota la vessant ha fet que ens arribe
amb unes condicions immillorables. Podem
veure exemplars de xiprers de diferent edats, des dels mes vells als mes joves,
i de diferent grandària. Tal vegada a l’estar relacionat i junt al nostre “ Campo Santo” ens ha privat
de gaudir de la seua bellesa, del seu silenci i la pau que ens transmet quan s’
endinsem en ell.
A la pregunta de quans xiprers
hi ha en el nostre Calvari hem de dir que són
428 els arbres que poblen este paratge. Estan
inclosos els que hi ha a l’interior del
cementeri. Pot haver un marge d’error d’alguna
unitat per la dificultat de contar-los.
En quant a la seua antiguitat puc dir que la referència més antiga que conec del calvari es remonta a 1757. L'aleshores rector de Benilloba En Josep Serra conta en el Quinque Libri nº 6 de la Parroquia de Benilloba que en febrer d'este any va estar nevant entre els dies 1 i 4 del més de febrer, acumulant-se una considerable quantitat de neu. Per aprofitar la neu van decidir fer un pou de neu per acumular-la, guardar-la, i vendre-la en l'estiu i els beneficis invertir-los en la parròquia. El lloc triat per fer el pou va ser: " el sitio arriba en el fin del calvario a poca distancia de la capilla principiada" El resultat va ser que en deu dies es va fer un pou (clot) de 22 pams de fons per 28 d'ample ( uns 5 i 8 m. respectivament). Però el que ens interessa és el fet de que per esta data ja existia el nostre calvari.
dilluns, 29 d’abril del 2019
AURORA 2019
No estic d’acord amb la dita que diu “ En donaràs més
que el bombo de l’aurora”. Efectivament el bombo no para gens en tot el
recorregut de l’aurora que si bé no és llarg
en distancia si que ho és en temps. Però és un instrument fonamental en l’Aurora : ens
dona el ritme pausat , la cadència que la caracteritza, anuncia la seua
arribada, avisa del seu pas i adverteix de que s’allunya. Fa callar quan cal i
trenca el silenci de la matinada.Es pot fer més?
dissabte, 13 d’abril del 2019
MIGUEL GARCIA IBORRA
Els hereus de
Miguel Garcia Iborra, en concret la seua filla Lola, em van proporcionar esta
foto de Miguel amb els companys, en el seu lloc treball, allà als Estats Unit d’Amèrica. Sembla
que Miguel es el tercer (assegut) començant per la dreta pel paregut amb la
foto que amb seguretat és ell de jove. No sabem en que va treballar i tampoc sé
identificar-ho pels tipus d’aparells i mobles que hi ha al foto. Tan sols se que tenia 27 anys quan
va partir de Benilloba, que va arribar un 13 d’Octubre de 1919 a Nova York amb
el vaixell “Montserrat” el qual va agafar en València. Amb ell, i en el mateix vaixell,
anaven: Joaquín Crespo, Joaquina Barrachina, Jose Crespo, Juan Monerris, Vicente
Crespo, Vicente Crespo Doménech i Vicente Herrero Pla. Tots ells de Benilloba. També,
i amb posterioritat, va anar el seu germà Ricardo Garcia.
![]() |
| Miguel Garcia Iborra |
dissabte, 30 de març del 2019
CONEIXEM? ESPELLUCAR
Recordeu el mot ESPELLUCAR? una altra paraula que resta en el vocabulari de les persones majors. Els joves ja no la coneixen i, per tant, tampoc la gasten. Una paraula bonica que va perdent-se. Recordeu que significa i per a que la feiem servir?
LA SOLUCIÓ:
La foto és d'acompanyament no té res que vore amb " espellucar" o tal vegada un poquet.
LA SOLUCIÓ:
El diccinar.cat diu que espellucar significa indagar minuciosament
i ve de pellucar que és prendre menjar en petites quantitats. I verdaderament
el que és feia al nostre poble era
buscar minuciosament per trobar alguna ametla. Després d’acabada la collita i
passat un cert temps ( he sentit que després de Tots Sants) la gent eixia ala
bancals a espellucar que consistia en cercar ametles que havien quedar perdudes
pels bancals després de que el llaurador haguera arreplegat tota la collita.
Amb una bossa a la mà anaves mirant per terra si n’havia quedat alguna, més
fàcil de trobar-ne era pels marges
encara que més difícil de veure-les, fins i tots podia haver-ne quedat alguna
dalt de l’arbre. Podies passar molt de temps per arreplegar una bossa i si eren
xiquets els que ho feien després les venien per traure’ns uns monedes ( per
aquells temps les ametles es pagaven molt bé). Si eren dones les que
espellucaven les guardaven per a la cuina i fer pastes per a les festes. O
tempora o more.
diumenge, 10 de març del 2019
RELLISCAMENT DE TERRENYS (TOSSAL D'ESPINÓS)
| FOTO 1 |
| FOTO 2 |
| FOTO 3 |
Observant estes
fotos notem una clara diferència. Que ha passat? Tota la vessant de la cara
Nord del Tossal d’Espinós ha canviat d’aspecte. Efectivament després d’uns
fortes pluges que van ocórrer en la
tardor de 2017, concretament entre novembre i desembre, es van produir una
serie de relliscaments del terreny de la
vessant, formada per argiles i facilitat per la força de la gravetat, cap a la
base. Efectivament l’aigua caiguda va amerant el terreny i este a l’ augmentar
de pes i perdre consistència fa que es separen gleves de fang i vegetació que s’esmunyen
cap avall. El resultat és tota una vessant desproveïda de vegetació i una
acumulació de fangs i vegetació en la base de la vessat. Esta vessant una
vegada que ha desaparegut la vegetació serà atacada més fàcilment per l’erosió
de l’aigua caiguda de les pluges. Sols un temps llarg de sequera o de poques
pluges facilitarà que la vegetació torne a créixer i la colonitze donant-li estabilitat fins a un nou període de
fortes pluges. Poc a poc però amb el pas del temps el tossal va erosionant-se i
el terreny s’acumula a la base.
![]() |
| FOTO 4 |
![]() |
| FOTO 5 |
![]() |
| FOTO 6 |
Ara imaginem-se que la base de
la vessant o talús es atacada per baix per un altre agent, com pot ser el riu.
Aleshores el material que arriba a la base es arrastrat per el riu bé en el seu
fluir normal o bé en fortes avingudes. I a més el riu va atacant la base del
talús amb la qual cosa augmenta la
inclinació i pel temps es pot produir un fort relliscament en massa que és un
gran corriment de terra. Que es el que podem vore en la Foto 4.: un gran
despreniment de terra que arribaria fins el riu. Ara podem preguntar-nos quan
es produiria este relliscament de terra en forma de llengua. Es difícil d’assegurar-ho
però hi ha un parell de dates que apunten sobre un temps que aniria entre 1860
i 1875:
-En 1877 s’acaba
l’alcavó que condueix la sèquia Mare per baix de La Guarda. Aleshores a l’eixida de l’alcavó al barranc del Xoquet és
col·loca el partidor que separa la sèquia mare de la sèquia del Rec Nou. Fins a
este moment el partidor estava en la partida del tossal d’Espinós. I en les
actes de les juntes de regats es diu que es trasllada perquè la caseta del antic
partidor havia sofert diverses sulsides.
-L’altra data és
un testimoni oral que he escoltat: El moliner que hi havia en el molí de les penyes
del Salt, en un temporal de fortes pluges, una nit es va despertar al deixar de
sentir rodar la mola del molí. Quan es va alçar va veure que no entrava aigua al molí i això
el va posar en alerta. A l’observar que no baixava aigua per el riu ( cosa
estranya amb les fortes pluges que estaven produint-se) va presagiar que alguna
cosa anormal s’havia produït. Va alertar a la família i van fugir del molí cap
al poble. Sembla que un fort relliscament de terres havia tapat el curs normal
del riu. Ací es va acabar el relat. Va ser precisament en estes dècades del S. XIX
quan va funcionar el Molí de les Penyes dels Salt.
No se si estes dades són suficient
per posar una data al despreniment d’esta
llengua de terra que sembla caiguda des
de dalt del Tossal però la simple observació i l’estudi sobre l’erosió de les
vessant apunten cap a este tipus d’explicació.
dissabte, 2 de març del 2019
EL JOC DELS DITS
Als xiquets
xicotets els feien un joc que consistia en anar agarrant els dits de la mà al
temps que diem el següent:
-
A l’agarrar
el dit gros: “ Este és el pare”
-
L’índex:
“ Este és la mare”
-
El
cor: “Este demana pa”
-
L’anular
: “Este diu que no n’hi ha”
-
El
xicotet:” currinxinxet que ve el conillet” o també “ en l’armari en queda un
trosset” al temps que li rodava el ditet en un sentit i en el contrari. Aleshores esclatava la risa del xiquet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





