Situat en la façana de la casa nº8 del carrer S. Antoni.
El retaule
consta de 20 rajolets (5X4) amb unes dimensions de 100X80 cm. aproximadament. Està situat dintre d’un nínxol el qual està emmarcat per una
motllura. Una barana fa de jardinera. Este retaule té la particularitat de que
esta dedicat als dos Sants Antonis: el S. Antoni de Padua i el S. Antoni Abad
.En el plafó es representa una simulació
arquitectònica amb dos arcs lobulats sostinguts per tres columnes
corínties i en l’espai de cada arc és
situa un sant, en el de l’esquerra S.
Antoni de Pàdua i en el dreta S. Antoni Abad. Els dos sants són venerats per
les nostres terres i sembla que ací no
volien excloure a cap dels dos.
S. Antonio de Pàdua va nàixer a Lisboa sobre el 1191, en un principi va ingressar en
l’ordre de S. Agustí on fa fer els
estudis sobre les Sagrades Escriptures i teologia d’alguns doctors de
l’església com S. Agustí, també va estudiar els clàssics com Ovidi i Sèneca. Un
succés en Marroc en el que van ser assassinats tres sacerdots franciscans va fer que entrara en l’ordre dels franciscans i adoptara
el nom d’Antonio en honor a S.Antoni Abad (fins este moment li deien Ferran). Va estar
predicant al Marroc i després va estar en Itàlia, concretament en Assis on va
conèixer a Francisco d’Assis. A partir d’ací és quan va començar a obtenir gran
fama com a predicador. Va morir a Pàdua el 13 de Juny de 1231. En el retaule
se’l representa amb hàbit franciscà i amb Jesús de xiquet al braç amb actitud
de beneir, que fa referència a la visita
que li va fer Jesús quan estava sol resant a la seua cel·la. En l’altra mà
porta una vareta d’assutzenes (lliris de S. Antoni), un altre atribut amb el
que es representa. El cap dels dos esta
rodejat per el nimbe daurat. El fons de la imatge es blau sense cap motiu.
Pràcticament té sols tres colors el rosa, el marró i el blau per al fons. La seua festa es celebra el 13 de Juny.
S. Antoni Abad va nàixer a Egipte, pertanyent
al Imperi Romà, en el 251. A l’edat del
20 anys va vendre les seues possessions i ho va donar tot als pobres, després
es va retirar a la vida ascètica. És considerat com el fundador de la vida
monacal cristiana per la quantitat de deixebles que va tenir i va guiar en la
seua vida eremítica. Va morir un 17 de gener del 356 després de viure 105 anys.
L’Ordre de Cavallers de l’hospital de S. Anton” anomenada com hospitalaris es
va posar sota la seua advocació. Esta ordre es va dedicar a la cura de persones
amb infermetats contagioses com la lepra , pesta, sarna i el foc de S. Antón.
El culte a S. Antón es va estendre molt i va ser important a les nostres
terres. La seua festa es celebra el 17 de gener. En este retaule es representa
a S. Antón amb l’hàbit dels antonians i
com una persona molt vella amb la barba blanca. Al fons esta la cova per a
informar-nos de la seua vida eremítica, amb el llibre i la creu al seu
interior. Porta un pal amb una campaneta a l’igual que portaven els empestats.
Al seus peus esta el porc i un gos com a símbol de la seua relació amb els
animals i el seu patronatge. En esta escena si que hi ha un intent de
representar el paisatge amb la cova i el
terreny als seu peus amb una mica de vegetació. Els color de l’escena son el
marró, el blau i el groguenc. En la part inferior del retaule esta el rètol que
informa del nom dels dos sants.
En l’angle inferior dret apareix l’ inscripció
“Azulejos Ramón Castelló” Valencia. Ceràmica valenciana on es fabricaria este
plafó en la dècada dels anys quaranta del S. XX.
