BENILLOBA 1950

 

                En este article vaig a parlar de la Benilloba de 1950. La Benilloba de fa exactament 75 anys. Per a la qual cosa vaig a utilitzar les il·lustracions gràfiques, els anuncis, del programa de festes d’aquell any.

                L’any 1947 va ser un revulsiu per a la festa, la celebració del lll centenari del nomenament de S. Joaquim com a patró de Benilloba va suposar  importants canvis en les festes: ornaments de carrers, aparició de dues filades i celebració de moros  i cristians... I també la publicació, per primera vegada, d’ un programa de festes,  que  a partir d’ara continuarà editant-se amb regularitat anual. En estos programes de festes es publiquen diversos articles referents a la història, festes i altres aspectes del poble, però també una part important de programa esta dedicada als anuncis de les  diverses activitats econòmiques del poble. Les aportacions per esta publicitat serviran per a costejar les despeses de l’edició del programa. Las revisió actual d’ esta publicitat ens aporta una  informació important sobre l’economia del poble.

                El programa de 1950 constava de un quants articles, no molts, redactats per personalitats del poble, la programació per als dies de festa i després, tot una sèrie d’anuncis  que són il·lustratius de l’economia del poble en aquell moment. Així, mirant els diferents anuncis que apareixen en el programa de festes, i que reproduisc més avall, vorem que en eixe moment havien fàbriques de teixits,  de gèneres de punt i de fil que, encara que eren petites factories, ocupaven a una part important de la població activa i subministraven els productes als subhastadors, que eren els encarregats de la seua comercialització per tota Espanya, i que ací apareixen amb el suggestiu nom de “Textiles en Ambulancia”. També hi ha tres almàsseres per a la transformació de la producció d’olives i  per a la seua comercialització. Hi ha dos empreses de transports necessàries  per al tràfic  de mercaderies que complementarien als mitjans de transport privats de cada fàbrica i un servei de transport de persones  que complementa les línees regulars de viatgers (La Alcoyana i la línea de Dènia a Alcoi). Una fàbrica de licors i tres pensions  que constaten una certa circulació de persones relacionades amb l’activitat econòmica. A més, existeixen tota una sèrie de serveis que complementen l’activitat econòmica i subministrament de la població: fusteries, construcció, ferrer, forns, carnisseries, tendes de comestibles, granges ( una forma d’anomenar als ramats), modistes, tenda de teixits, barberia, bars i cine, agents de segurs i banca,metge. A tota esta xarxa industrial i de serveis hi ha que afegir  una  producció agrícola important basada en productes de secà com el forment, l’ametla i l’oliva i una producció d’horta que aniria enfocada cap al autoconsum.

                 Tot aquest llistat d’activitats productives i de serveis ens manifesta que Benilloba disposa un teixit d’activitat econòmica en bones condicions respecte a la feblesa i el marasme econòmic de tota la nació i resta amb bones condicions per adherir-se al desenvolupament, modernització i creixement dels anys seixanta.

                1.Fàbriques de teixits. Serien unes factories de xicotetes dimensions, podríem dir que tallers amb uns quant telers manuals, pocs operaris i amb una producció reduïda que serà comercialitzada la major part per els subhastadors del poble. Serien:

-Eduardo Boronat. C. Major 65

-Oscar Pérez. C. Salamanca 3

-Manuel Pérez. C. Major 61

-Hilario Pérez. C. S. Pedro

-Joaquín Domenech Herrero. C. S. Pedro 1

-Fernando Carbonell. Santissima Trinitat 10

-Viuda de Eugenio Doménech. C. Major 41

-José maria Espinós. C. Calvo Sotelo 6,8.

2. Fàbriques de Géneros de Punt:

-Joaquín Herrero Garcia. C.  Major 20

-Viuda de Tomàs Guillem. C. S.Joaquín 5

-Confecció Inés Gómez Biosca. C. Calvo Sotelo 13

3. Fàbriques de fil:

-José Cortés Vilanova.”El Lobo”. C. S .Antonio 10

-Joaquín Cortés.”La Gitana. Pl. Generalíssimo 15.

4.Textils en ambulància. Es referia a subhastadors:

-Enrique Olcina. C. Major 30

-Joaquín Francés Bonet. C. S. Agustí 10

-Salvador Boronat. C. Major  9

5.Almasseres:

-Pedro Puchol

-Català i Monllor. C. General Mola 11

-José Maria Mira. C. Almazara 4

6. Transports:

-Bautista Sanz “Pisa”

-Rafael Ripoll.”El Noy”. C. Sto. Tomás 6.

7. Licors:

-Ricardo Reig.

8.Fusteries:

-Joaquín Llopis. C S. Antonio 2

-José Aracil Crespo

9.Forns:

-Viuda d’Antonio Cremades. C. S. Pedro 2

-Vicente Pérez Semper. C. S. Juan 3

10. Tendes de comestibles i paqueteria:

-Viuda de Daniel Ivorra. C. Major 15

-Ultramarinos Francisco Monllor. C. S. Miguel 1

11. Carnisseries:

-Joaquín Vilanova. C. Major 26

-Joaquina Domenech Ferrandiz. C.Major 17

12. Granges:

-Juan Vilanova

-Granja Holandesa: Joaquin Ripoll (El Tendre).C. Major 10.

13. Modistes:

-Matilde Ripoll. C. Major 30

-Joaquina Colomina. C. Sta . Trinidad

-Josefina Agulló.C. Major 38

14. Tenda de teixits.

-Joaquin Doménech “El Sol de Levante”. C. Major 14

15. Bars

-Alejandro Doménech.c. Major 23

-Facundo Picó. Pl Jose Antonio 2.

-Rogelio Herrero. C. Major 6

16.Cine

-Ideal. C. S. Llorens 26

17. Ferrer

-Julio Ortiz. C. Calvo Sotelo 17

18. Pensions:

- Mercedes Cortés. “El Mosquit”. C. S. Llorens 11

-Joaquina Ripoll. “El Rosari”. C. Major 7.

-Vicente Catalá. “L’Hostalet”. C. S. José 5

19 Cotxe d’ alquiler.

-Silvestre Garcia.

20.Construcció

-Joaquin Jorcas Borrell. C.Major 55.

21.Barberia

-Bautista Casanova. C. Major 4.

22.Representant de Radios i refrigeració

-Evaristo Catalá. C. S.Jose 20

23.Metge

-Pedro Puchol. C. Major 2

24.Comerç  i Banca.

-Joaquin Boronat Cortés. C. Major 11

25. Agent de Segurs

-Mutualidad de Levante. C. S. Agustín 9

 

 

 

RECORDS D'INFÀNCIA: LA CAFETERA

 

Els matins d’hivern que ma mare em despertava:

-Enriquito,les set i mitja.

Calentet com estava al llit, costava pensar en alçar-se. Pels badalls de la finestra es podien veure les primeres clarors del dia. Amb la llum del corredor que ma mare havia deixat encesa em vestia. Ella m’esperava baix per a vigilar la cafetera que havia posat al foc, mentre ella anava a per el pa. Després de llavar-me la cara  m’arrimava al foc, que ella ja havia encès, al temps que vigilava la cafetera esperant que bullira. Jo sabia que quan alçarà el bull l’havia de parar per a que no sobreixira i esviscara el foguer. No se perquè li dèiem cafetera perquè el que en realitat fèiem era malta.

                Al poc, ella arribava amb el pa del dia i amb alguna bamba o triangle, calentets encara, acabats de fer. A mi m’agradaven més les bambes del forn de dalt que les del forn de baix. Però clar  ella ho alternava i cada dia portava el pa d’un forn.  Si era per nadal  el tassó de llet amb la malta, passada pel colador de tela, l’acompanyaven d’una magdalena d’eixes d’ametla que ella havia fet. Amb açò havíem calfat el cos i agafat les suficients energies fins al migdia. Després ma mare em pentinava, amb la ralla ben recta al costat i amb unes gotetes de llima per a que aguantara el pentinat. Poc abans de les nou agafava la cartera i com, tots els dies, eixia cap a escola.

HOMENATGE A EDUARD GARRIGÓS SOLER (20-9-25)

 

    

    El 20 de setembre de 2025 se li va fer un homenatge a Eduard Garrigós Soler . En el 85 aniversari de l’alliberació de camp de concentració de Mauthausen se li va posar una rajola commemorativa a esta víctima de l’horror nazi en la façana de la seua casa natal a Benilloba. En l’organització i execució de l’acte van participar L’Ajuntament de Benilloba, el Fòrum per a la memòria Històrica de l’Alcoià i el Comtat, familiars vinguts de Sabadell i veïns del poble. Van ser uns moments carregats de emotivitat, on es van llegir diferents escrits referents a la seua vida així  com de la memòria que els seus descendents tenien d’ell: un lluitador per la llibertat i els drets humans. Per acabar l'Ajuntament ens va oferir un vi d'honor.

PARAULES EN EXTINCIÓ: A GATAMEU

 

    Expressió que pràcticament ja no s’utilitza i que significava anar a quatre potes com els gats. Caminar descansant el pes del cos sobre les mans i genolls. Es dia quan els xiquets que no caminaven  s’arrossegaven per terra  o quan el xiquets juguen arrossegant-se per terra. Una altra expressió similar era gatejant.

El mot gatameu està format pel nom comú gat i per l’onomatopeia meu.

Exemple: Caminant a gatameu t’has esgarrat els pantalons.

POSAR-SE EN AMO

 

Afortunadament aquesta expressió quasi ha desaparegut, són pocs els que la coneixen. Tan sols aquelles persones de mes edat són les que encara ens poden dir alguna cosa. I si ja no s’utilitza és perquè ha desaparegut aquesta forma de relació laboral. “Posar-se en amo” suposava acceptar unes condicions de treball amb la major servitud possible Esta relació laboral afectava sobre tot a les dones. Una dona es “posava en amo” quan entrava a servir a una casa  a canvi de la manutenció, es a dir, a menjar i a l’allotjament. Podia fer qualsevol tasca que li manara el senyoret  sense sou, sense horari i durant tots els dies de la setmana. De vegades podien lliurar els diumenges de vesprada, per eixir a passejar.  Les seues tasques comprenien aquelles necessàries en una casa com: netejar, llavar, fer el menjar, escurar, comprar, etc. Solien ser les xiques fadrines les que ocupaven aquests llocs i que abandonaven quan es casaven, encara que hi havia qui ho feia durant tota la seua vida. De vegades eren considerades unes privilegiades per ocupar aquest lloc en un casa de possibles. També afectava a xiquets, que en 7, 8 o 9 anys es posaven en amo, i  en compte de anar a l’escola escomençaven a ajudar en un taller, en una casa de llauradors, en un hostal, fent tasques més o menys dificultoses segons la benevolència de l’amo a canvi d’un plat en la taula, fins tenir una edat en que escomençaven a treballar. Tot açò, afortunadament, hui és inconcebible, les lleis emparen als menors i protegeixen a les persones. Però tot açò existia fins fa poc, fins als anys 50 o 60 del segle passat. No fa tant per haver-ho oblidat ni tampoc com per a dir que ja no torne a passar.

LA PRIMERA COMUNIÓ

 

Enguany el dijous 19 de juny es celebrava el dia de Corpus Cristi. Un dia gran per als practicants de la religió Catòlica. Però ja des de fa uns anys la festa s’ha traslladat al diumenge següent. Així que en Benilloba es celebrarà aquest diumenge 22 de juny. Per a recordar-ho en el blog puge la foto dels comuniants de l’any 1963 (13 de juny).En aquells temps, per als xiquets, el dia de la primera comunió, era un dia molt important.  Després de molt dies de catequesis, durant uns quant anys, en que ens ensenyaven a resar, a aprendre de memòria moltes oracions, els manaments  i moltes coses mes de la religió catòlica, era el moment culminant: prendre la comunió. Era un conjunt d’emocions: prèviament havíem anat a Alcoi al fotògraf, amb el trage, a per la foto d’estudi que posaríem en un marc i presidiria, durant anys, algun lloc de la casa, estrenar el trage especial per eixe dia, les sabates de xarol, a més de tots els regals que ens feien el familiars i coneguts: l’adreç, el rellotge, el missal, el rosari, l’estoig amb la tassa, el plat i la cullera amb el gravat  “mi primera comunión”, el llibre de firmes on signaven tots els convidats, llibres, mocadors, calcetins i amb un poc de sort algun joguet. Era un dia gran. Ens sentíem els protagonistes: amb tots els companys desfilant davant la banda de música pel carrer major, en la missa davant de tots érem el centre d’atenció de tot el poble. I si no n’hi havia prou amb tot açò, un convit on es reunia tota la família al voltant teu. De vesprada la processó, on també desfilàvem en el lloc preferencial, davant del santíssim sota el pal·lis. I en acabar feien un altre convit per a persones menys pròximes: amics de la família, familiars llunyans, veïns...

                Era un dia inoblidable,  que durant molt de temps el recordàvem amb molta estima, ple d’emocions i vivències úniques que ens anaven formant com a persones.

LA FUERA DE PASQUA

 

Als cinquanta dies de la Pasqua de Resurrecció  es celebra la festa de Pentecosta o cinquagesma. La paraula  pentacosta  que prové del grec i cinquagesma del llatí  tenen el mateix significat: cinquanta dies ( de la resurrecció).També anomenada com la Pasqua Granà. En la qual l’esglèsia catòlica commemora l’arribada del Esperit Sant sobre els Apòstols.

Temps arrere era una festa destacada que, fins i tot, es celebrava diumenge i dilluns i en el nostre poble  anava acompanyada, des de que es va instituir la festa de moros i cristianes,  d’una celebració profana: La Fuera de Pasqua. En este dia cada filà, pel seu compte, organitza un dia de festa que consistia en eixir al camp, a algun mas o caseta, a passar el dia menjant i bevent acompanyats de la música pròpia de la festa.