Enguany La Filà
Moros del Castell celebrava el seu 70 aniversari. El que en 1947 va començar
com una ofrena dels veins de la plaça del Castell per celebrar el tercer aniversari del nomenament de S.
Joaquim com a patró de Benilloba junt a la filà La Palmera de Cristians, nascuda amb el mateix motiu però en el carrer
S. Miquel, vaN ser l’origen de la nostra
festa de Moros i Cristians. Aprofitant este esdeveniment hui vull obsequiar-los estes dos participacions de loteria que com a mínim són una interessant
curiositat: una de la loteria de Nadal de1958 i l’altra de la loteria de “el Niño”
de 1959, les dues del mateix Nadal.
dissabte, 28 d’octubre del 2017
dissabte, 21 d’octubre del 2017
LA MESURA DEL TEMPS
En la
civilització actual encara que no disposem de temps tots tenim rellotge i sinó
rellotge si que un accés immediat a l’hora. En qualsevol moment sabem en quina
hora exacta es trobem: si estàs al carrer en la façana d’enfront pots vore l’hora, si no tens rellotge al canyell pots mirar-la en el mòbil,
si estàs en el despatx la tens en l’ordinador , si mires la tele al temps que
veus un programa observes com passen els
segons, al capçal del llit, si surts al camp al GPS. En cap moment deixem de
saber en quin segon de quin minut de quina hora es trobem. Però si mirem unes dècades cap arrere comprovarem que era tot al contrari: no
disposaven de rellotge i en canvi tenien tot el temps del món. Aleshores el
temps el mesuraven d’un altra manera i
el dia es dividia en parts de diferent duració i difícil delimitació entre
elles:
- DE
NIT: era quan no hi havia llum del dia.
- ENTRE
DUES CLARORETES: era el moment en que començava amanèixer però hi havia poca
claror.
- AL
ROMPRE EL DIA: no sé exactament el moment a que fa referència però supose que
era el instant d’amanèixer abans de sortir el sol.
- A L’EIXIDA DEL SOL: aquest si que era un moment
exacte.
- EN
JORN: Té un significat més ampli, quan és prompte.
- DE
BON MATÍ: El mot ho diu tot. Seria prompte però després de la sortida del sol.
- MATINET:
després del Bon Matí
- MATÍ:
seria l’espai de temps entre després de l’eixida del sol i el migdia.
- MIGDIA: seria el temps al voltant del zenit del sol.
- A PLE
MIGDIA: després del migdia, quan més calfa el sol.
- VESPRADA:
aniria fins a la caiguda del sol.
- A
POSTES DE SOL: el moment de pondre’s el sol.
- A
POQUETA NIT: el sol post i ja va minvant la claror.
- ENTRE
DUES CLARORETES: quasi sense claror del
dia.
- A
MITJA NIT: És el moment del canvi de dia.
D’esta
manera hem dividit el dia en parts i no hem utilitzat cap número, no calia més
precisió per a mesurar un temps que transcorria de diferent manera. De segur
que el lector coneix algun altre mot per a nombrar alguna d’estes parts del
dia.
dissabte, 14 d’octubre del 2017
RECORDANT : EMPRESA E.BORONAT
Recordeu este
logotip? Era l’etiqueta que acompanyava
les mantes i camilles que eixien d’una empresa emblemàtica per a la història
del nostre poble: la d' Eduardo Boronat. Esta empresa va donar feina a moltíssims benillobers entre els anys quaranta i els huitanta
del S.XX i va repartir els seus productes arreu de tota Espanya així com a
molts països de l’estranger.
Foto:M.Carmen Reig
dissabte, 30 de setembre del 2017
BUSQUEM!
Sabrieu dir-me que és açò? i on ho podem trobar?
SOLUCIÓ:
El buit de l'escala
del campanar acaba en la part de baix amb esta escletxa formada per
tres travessers de fusta. A l'accedir a l'entrada del campanar de
seguida la veiem. Els tres travessers de fusta deixen entre ells
quatre espais buits que eren per on passaven les cordes de les quatre
campanes. Cada corda de campanar tenia la seua escletxa. Açò era de
gran utilitat per al campaner i el sagristà quan el toc de les
campanes era manual perquè, en primer lloc,impedia que les quatre
cordes de les campanes s'enredraren entre elles i després, al saber
per el lloc que ocupava quina corda corresponia a cada campana,
permitia poder tocar els tocs de forma correcta.En els anya 80 del
segle passat el toc de campanes es va motoritzar aleshores este
enginy va perdre la seua utilitat.
dissabte, 23 de setembre del 2017
NOVA FOTO DEL SALT
FOTO A
FOTO B
Noteu alguna diferencia entre les dues fotos? Fins ara sols
coneixíem una foto del moment de la inauguració de la central hidroelèctrica en
l’antic molí fariner del Salt en 1902 que seria la FOTO A i de la que hi ha unes quantes copies originals per el
poble. Doncs bé ara podem presumir d’una altra foto: la FOTO B. Que fins ara
era desconeguda. Gràcies a la col·laboració d’Ana Company que en va
proporcionar una foto de la original que ella té. Esta Foto B, fins ara inèdita,
sembla feta el mateix dia però un poc anterior en el temps i amb una
perspectiva diferent, en ella hi ha menys persones i el clero no hi apareix,
per això pense que es anterior. Seria com un assaig del fotògraf
abans de que estiguen totes les persones que s’esperaven. També sembla
que la càmera està col·locada un poc més endavant i cap a l’esquerra per la
qual cosa permet veure l’eixida de la cacau amb l’aigua que surt des d’ací.
De qualsevol forma sempre és interessant
el descobriment d’una nova foto sobre el mateix tema i paisatge.
dissabte, 16 de setembre del 2017
Presentació "PEGUEM UNA DANSAETA" 19-8-17
Bona vesprada.
Vull donar les gràcies a la Sra. Alcaldessa pel seu
recolzament i per acompanyar-me, a Paco
per la seua col·laboració I per estar hui ací, a la colla Malpasset per
amenitzar-nos la presentació. I a tots
vosaltres per acompanyar-nos esta vesprada.
M’ENCANTA! Estar ací amb tots vosaltres reunits parlant
de coses del nostre poble.
Que vos puc contar de les danses
que vosaltres no sapieu? Però si que puc fer que ho recordeu, que refresqueu la
vostra memòria per a que la mantingueu viva. I este es l’objectiu principal del
llibre que hui vos presente.
El
llibre és un repàs per la historia de les nostres danses: la portada és una
foto dels dolçainers amb uns balladors allà pel 1910. Una de les primeres fotos
de les nostres danses que per la seua bellesa
mereix la portada. I a la contraportada a he posat una foto dels majorals
d’enguany, del 2017. I entre les dues fotos tota la informació que he pogut
recollir sobre les danses: els orígens, l’evolució, característiques de la
festa, dolçainers, la música , ell ball...
El
primer que hem de destacar és la singularitat de les nostres
danses. Els danses s’han ballat en tots els pobles,en tots el pobles es ballava
quan arribaven les festes, però açò ha anat canviant i actualment s’ha quedat reduït , i no en tots
els pobles, a un grup de danses, que assagen i ballen en el seu poble o en
altres, en determinades ocasions o festes. Açò es la dansa com espectacle.
Ballen molt bé , han recuperat balls perduts i té en seu valor en el treball de
conservació i recuperació de balls. Són pocs els pobles on les danses les
ballen la gent del poble i d’una forma espontània. I ací estem nosaltres:
qualsevol pot ballar sense vestimenta especial ni cap coneixement
extraordinari. I en menys llocs encara
es fa durant quatre dies i es tic segur que en cap durant 6 hores, des de les 6
de la vesprada fins la 1 de la matinada o més encara. I ací radica la nostra
singularitat, la nostra excepcionalitat. La veritat és que no tenim massa tipus
de balls, ni la gent balla tant bé com abans però eixe el preu pagat per
conservar les danses fins el moment actual. I encara gaudim ballant i esperem que arribe setembre
per pujar a la plaça a pegar una dansaeta. Però també ho fem en la festa de
qualsevol carrer, o en qualsevol reunió festiva i si no tenim música les
cantem.
El
llibre consta de tres parts. En la
primera part parlem:
-ELS ORÍGENS. Les danses són una tradició de la que no hi
ha res escrit. El que sabem s’ha transmès de forma oral. En el primer
document en que es parla de les danses
és el programa de festes del II centenari del nostre patró S.Joaquín en 1847.En
este programa després de descriure dia per dia la festa que es fa, al final
diu:” todos los dias se bailaran las danzas como es de costumbre”. O siga que
ja feia temps que es ballaven. Però no sabem quant. Però el que si que és un
fet constatable és que les danses sempre s’han ballat en els dies al voltant de
la festa del 8 de setembre, que és la festa de la Nativitat de la Mare de Déu, patrona de la
nostra Parròquia. Les festes a S. Joaquin quan este ja és el patró també s’han celebrat
al voltant d’este dia i açò ens fa pensar que la celebració de la
N. De la Mare de Déu és més antiga. I de quan vindria? És
en 1535 quan la antiga mesquita passa a ser església i es posa sota l’advocació
de la Nativitat de la Mare
de Déu, però en estos moments la gran
majoria de població que habita al poble
son moriscos. Després vindria l’expulsió i seria després amb la repoblació quan
els nouvinguts van establint-se i van
creant-se arrels quan començaria el
culte a la Nativitat
de la Mare de Déu
i a celebrar esta festa. I esta festa es convertiria en un refent comú i un
element de cohesió de tota una gent que procedia de diferents llocs i anava
arrelant al poble. I la gent ho
celebraria com és celebren totes les
festes : a més dels actes religiosos amb música i dansa. I ací podríem pensar
que està l’origen de les nostres danses. Les danses, com una expressió de la
festa, com un element de diversió. Però la festa evoluciona amb el temps i les
festes a S. Joaquin acaben separant-se de les de setembre i passen a
celebrar-se en Agost i les danses passen a celebrar-se com la festa dels
fadrins i la dansa ja es element central de la festa, ja es la festa de les
danses en advocació a la N. De La Mare de Déu. Els fadrins són
els que l’organitzen i els principals
protagonistes de la festa. En els any 50 del S.XX passen a ser un grup dels
quintos els encarregats d’organitzar la festa i així ha arribat fins ara , en
que a més, ja no són sols els xics, sinó a que també son les xiques que compleixen
els 18 anys.
També
parle de com és el FINANÇAMENT de la
festa: amb la creuà, que és l’aportació de tots els fadrins del poble que no
ixen de cap de dansa, les rifes i sortejos... Mai ha hagut aportació de cap organisme o institució
oficial.
Un
element fonamental de les danses són els DOLÇAINERS:
un dolçainer i un tabaleter. Estos, tradicionalment han segut forasters. En
Benilloba ha hagut alguna persona que ha tocat la dolçaina eventualment, però
tocar les danses normalment han segut forasters, i molt a sovint han segut de
Callosa. De Callosa han segut els Boronat, un que li deien l’Agüelet i pense
que seria un tal Batiste Camila. Sembla que també va vindre el Tio Benito,
sogre de Vicent Boronat. Ací voldria fer una puntualització: diferenciar entre
un músic de la dolçaina i un dolçainer.
Hui, hi ha molts músics que toquen la dolçaina, cosa admirable, però toquen
arropats i acollits dintre d’una colla.
I açò es molt diferent al dolçainer d’abans, solitari, ell ho feia tot, no
podia fallar en cap moment, si para no hi ha música, i tocava durant hores. Era
un artesà de la música, una persona que a més del seu ofici, en determinades èpoques
de l’any anava a tocar per les festes de poble en poble amb la seua música, a
fer la festa, fins i tot era capaç de
fer les seues dolçaines. I tocava
la seua música o la que li cantaven, sense papers i amb molta oïda.
Així
eren els dolçainers que venien a amenitzar les nostres danses. I va ser en 1955
quan un fill de Benilloba, gran amant de la música,Ricardo Llopis, va escriure
en paper per primera vegada la música
que es tocava en les nostres danses, i és la que ara es conserva i la que
interpreta quan ha vingut un dolçainer nou.
També parle del ball i de LA
INDUMENTÀRIA. Ací vull dir que no hi ha cap tratge típic.
La gent per a eixir com a cap de dansa es posava la roba de mudar, la més nova
que tenia. Tan sols hi ha una peça que és més típica i és el mantó de Manila.
Estos mantons començarien a utilitzar-se en el S. XIX que és quan es posen de
moda, i venen de la Xina
a través Manila que era colonia espanyola, d’ací el nom. I que era un
complement molt car i sols estaria a la mà dels privilegiats, però poc a poc va
anar popularitzant-se. Fins i tot la teja es un element introduït al S. XX.
Però estos elements ja formen part de la indumentària habitual.
Hui en
dia podem dir que esta festa esta en crisi, crisi que s’arrastra des dels any
60 del segle passat. Entre les causes de la crisi estan:
-l’auge de la festa de Moros i Cristians. Una festa més
adaptada a la forma de divertir-se actual.
- la proximitat en el temps de les dues festes.
- la festa del les danses, que durava 8 dies es difícil d’adaptar al sistema de treball
actual.
- el descens de població de Benilloba, cada vegada hi ha
menys joves i fadrins, que són els que ballen.
Hui en
dia podem dir que esta festa esta en crisi, crisi que s’arrastra des dels any
60 del segle passat. Entre les causes de la crisi estan:
-l’auge de la festa de Moros i Cristians. Una festa més
adaptada a la forma de divertir-se actual.
- la proximitat en el temps de les dues festes.
- la festa del les danses, que durava 8 dies. es difícil d’adaptar al sistema de treball
actual.
- el descens de població de Benilloba, cada vegada hi ha
menys joves i fadrins, que són els que ballen.
La segona part del llibre és una
entrevista a Paco Bessó. Dolçainer que fa 30 anys que ve a tocar a les nostres
danses i segurament serà el dolçainer que més anys a tocat. I per tant ens
interessa la seua opinió i la seua visió de les nostres danses.
La tercera part
és un àlbum de fotos, que arreplega al voltant de 300 fotos
relacionades amb les danses. I van des de finals del S. XIX fins a
l’actualitat. Estan agrupades per blocs cronològics: fins 1920, del 21 al 40,
41-50... Però dins de cada bloc no hi ha un ordre cronològic, perquè impossible
situar-les en l’any concret. Ací està arreplegada tota una història gràfica de
Benilloba de les danses i de la gent de Benilloba de més de 100 anys. Apareix
en elles moltíssima gent i he procurat que quant més n’ixqueren millor, perquè
tots som protagonistes d’estes danses. Lógicament faltara algú, i demane
disculpes per adelantat. En cada foto procure posar els noms dels
protagonistes, però ha segut impossible arribar a reconèixer a tots. Per tant
és un àlbum interactiu: tots podem intentar
reconèixer a gent, i fins i tot reconeirxer-se a un mateix en fotos que no
havia vist mai, com em va passar a mi, i intercanviar la informació.
Moltes gràcies per la seua presencia i espere que
gaudisquen molt en el llibre.
dimarts, 18 de juliol del 2017
PEGUEM UNA DANSAETA? BENILLOBA I LES SEUES DANSES
Després d'un any de gestació (entrevistes,arreplegada de material, consulta de fons, dubtes, viatges, selecció, redacció, correcció...) hui ha arribat al món:" PEGUEM UNA DANSAETA? BENILLOBA I LES SEUES DANSES" Espere que vos agrade.
A més de conèixer un poc més les nostres dances, podem jugar a buscar-se o a reconèixer a les persones que apareixen per les mes de 300 fotos del llibre.
Per obtenir-lo haurem d'esperar un poc a la seua presentació que serà el 19 d'Agost.
A més de conèixer un poc més les nostres dances, podem jugar a buscar-se o a reconèixer a les persones que apareixen per les mes de 300 fotos del llibre.
Per obtenir-lo haurem d'esperar un poc a la seua presentació que serà el 19 d'Agost.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)










