Era el so de la campana a les ordres del rellotge el que marcava el
temps del poble: quart, mitja, tres quarts, l’hora i la repetició i tornaven a
començar. Era el temps en la nit quan des de llit, al recés del fred
en hivern,l’escoltàvem passar o el so
més nítid d’estiu que es colava per la finestra oberta. I que em digueu del so
ofegat en els dies de pluja? O el balb de les matinades de neu? I aquell so
llunyà en temps de sega o el transparent d’un dia solejat des de l’horta?
O el confós i barrejat d’un dia de vent?
Tots estos sons ,com molt bé diu
Vicent ,pertanyen al nostre patrimoni i com a tal els deuríem conservar,en primer lloc
perquè son nostres i desprès perquè es obligació transmetreu als nostres fills.
Estos dos fotos, encara que no
son de bona qualitat, son interessants, perquè pertanyen al dia en que, allà
per l’any 60,es va inaugurar i beneir la
maquinària del rellotge i les persones que apareixen són les que van fer de
padrins. I arraconat quedava ja el rellotge de sol.
Gracies enric per ensenyarnos les nostres coses
ResponEliminaEl meu recolzament al teu treball. Gràcies
ResponEliminaHola.
ResponEliminaA pesar de la data d’aquest article, espere que t'arribe el missatge.
Em cride Pepe Toni Pérez i junt amb el gnomonista Antonio Cañones estem fent un treball sobre els rellotges de sol d'Alacant, inclosos els desapareguts com este. Per casualitat vaig trobar la foto navegant per Internet i hem estat estudiant-ho. Se'ns plantegen certs dubtes que algunes potser es resolguen amb el rellotge complet perquè la foto està retallada just en el rellotge solar.
Com no vull ser pesat amb preguntes, almenys en este primer contacte, em limitaré a preguntar-te si tens la foto original on potser es veja el rellotge solar complet i si me la pots enviar per correu electrònic. Després, confiant en la teua amabilitat, m'agradaria parlar d'alguns detalls de la fotografia.
Salutacions.
Pepe Toni