POSTAL DE DANSES

Ja fa uns dies que hem viscut les danses, però com encara estem dintre de la huità en ve de bo parlar d’esta festa popular de Benilloba. I per açò vaig a utilitzar esta foto de l’any 1961 en la qual apareixen 6 parelles vestides de Cap de Dansa que serien les protagonistes d’eixe dia de danses. En el revers de la foto apareixia la següent anotació: Dia dels Casats. Del que es dedueix que estes parelles són matrimonis i que a més hi havia un dia de danses dedicat a les persones casades que volien eixir a ballar. Efectivament en aquell temps es feien 8 dies de danses: de diumenge a diumenge. I cada dia corresponia a un grup de gent que eren els MAJORALS DE DIA. Estos grups es feien per amistat,per edat… Un dia estava dedicat als MAJORALS DE SETMANA que eren els que organitzaven la festa.

                Les xiques van amb  el tradicional Mantó  de Manila, tots llargs fins a terra i de colors obscurs uns , altres de colors més clars. La qual cosa ens diu que era de vesprada perquè en la dansada de la nit els mantons solien ser negres. Els homens van de trage, tots obscurs menys un que es clar, amb camisa blanca i corbata. Es a dir que per a ballar lluïen la millor roba que tenien a l’ armari.

        En la part dreta superior de la foto es pot vore el cadafa (nosaltres diem la tarima) on pujaven els dolçainers per tocar. Estos s’han de situar en un lloc elevat perquè el so  de la musica arribe a tota una plaça plena de gent. A més, el cadafal o entarimat està enramat  amb branques de xop o d’olm per a que la plaça i ell mateix restara més ornada.

                Per donar-li  a la plaça (de l’Omet per suposat) un ambient més festiu s’enramava amb banderetes de paper. Estes banderetes anaven pegades a uns cordells que creuaven d’una façana a la que enfrontava i que en línees paral·leles i pròximes unes a altres constituïen el trespol de la plaça. Al ser de paper, el vent de setembre les onejava amb un soroll característic que l’ambientava. Vent i pluja es combinaven per a donar a les banderes una vida efímera.

                Dels protagonistes de la foto, com es lògic desprès de 53 anys, uns encara estan entre nosaltres  i altres, la majoria, desgraciadament han desaparegut. Un record per a estes persones que a més de divertir-se van col·laborar en perpetuar la tradició.