Foto aèrea.Vol Americà 1945. Escala 1/10000. Inst.Cartogràfic Valencià |
L’ESPAI URBÀ.
El casc urbà de Benilloba en 1945 era més
reduït que en l’actualitat . El poble per l’est acabava al final del Carrer
Major, les escoles restaven afora. D’ací començava el camí que duia cap a Gorga
i Benasau. El carrer Verge dels Dolors no existia, era un camí que conduïa cap
al Nord, i a ell s’abocaven la tapia i el Carrer S. Llorens (popularment C. Nou).
Este C. Nou estava incomplet), anava fins al carrer que baixava cap al Carrer
S.Pere. Més cap al Nord sols hi havia bancals. El carrer S .Josep ( C. Les
Eres) arribava fins al patronat. Més al Nord eren bancals, però hi existien
tres camins paral·lels que anaven de la
prolongació del C .S. Josep al de la Verge dels Dolors que amb el pas del temps
es convertirien en C. Colón ( del Metge), C. Cervantes (Casetes Noves) i C. En
Jaume I. Darrere del patronat hi ha un buit fins on començava el C. Nou. El C. Alacant i Jovellanos tampoc existien i el cementeri vell restava
fora del poble on escomençava el Calvari
del que podem apreciar i distingir fàcilment els xiprers. Els Carrers Lope De Vega i Calderon de la
Barca tampoc existien i el Carrer S.
Joaquim arribava pel costat Est fins la meitat, en canvi per costat Oest
arribava fins el Solar. Al Nord tampoc existien el C.Forques i el C. Cocentaina.
El C. Cocentaina és l’únic que es va traçar de nou, el camí transcorria a la
vora del terrer mentre que el C. Forques si que segueix el traçat de l’antic
camí. Per el Sur el casc urbà estava
tancat per la línea que formaven el que
anomenaven l’abadia i que continuava per l’abeurador cap al Solar. El Camp de
Futbol no existia. La carretera amb el mateix traçat que ara quedava totalment
fora del poble. La trama de carrers en l’interior del casc urbà era la mateixa
que actualment amb l’única excepció que suposa la plaça de les Palmeretes que va
ser construïda en els anys noranta del S. XX en l’espai que ocupava una antiga
casa.
Foto aêrea.Vol Americà 1945. Escala 1/5000. Inst.Cartogràfic Valencià |
L’ESPAI AGRARI
Amb
l’espai AGRARI ens referim al camp que envolta al poble i que té una funció
agrària o bé és un espai cultivat o bé hi ha zones no cultivades (les mínimes)
que s’utilitzaran com a zona de pastura per al ramat. I dintre de l’espai
cultivat diferenciarem una zona de regadiu( les hortes) i La zona de secà
(Bancal
-Les hortes:
Les hortes estan als dos costats
del riu i per tant segueixen una línea que va des del Surest cap al Nordest.
Eixa franja de hortes s’amplia riu avall i adquireix la màxima extensió en
la zona de la volta al Pont, els Quarts i la Teuleria sempre depenent de
l’orografia i de les sèquies de reg. Hi ha altres franges d’hortes que estan en
funció de l’aigua que hi ha en determinats barranquets, així tenim: les hortes
del Xoquet, les de Petrosa i les del Barranc de Cuixot. Quines característiques
podem diferenciar en esta zona de horta:
- Presenten un color mes obscur, amb diferents
tonalitats de gris. Si la foto fora a color serien diferent tonalitats del
verd.
- Les parcel·les (hortes) són d’una grandària
reduïda, amb formes geomètriques, sempre adaptant-se a les irregularitats
del terreny.
- La falta total d’arbres. El regadiu es dedica
fonamentalment a cultius herbacis.
-El secà:
La resta de l’espai és zona de secà i presenta les següents
característiques:
1. Té una tonalitat de grisos mes
clars.
2.Podem diferenciar de forma general dues zones separades per una línea obliqua
que va de Sur-est a Nord-oest. En la part que queda a la dreta les parcel·les (
bancals) són de major grandària i de formes mes rectilínies, Açò es degut a la orografia, ja que les
terres més planes permeten unes formes dels bancals més quadrades o
rectangulars. En canvi en la part esquerra del mapa predomina uns bancals més
adaptats a la forma del relleu, i al haver forts desnivells el bancals tenen
formes més corbes, irregulars adaptant-se a les corbes de nivell.
3.En general hi ha pocs arbres, amb una gran separació entre ells. Açò es
degut a que el cultiu es extensiu dedicant-se una gran part de l’espai al
cultiu de cereals i al guaret ( terra que no esta sembrada per a que descanse).
Estem en el període de la postguerra on la agricultura esta enfocada cap als
productes de primera necessitat(blat) i hi ha una gran escassesa de adobs.
- Els arbres , encara que amb gran separació entre ells predominen en les
zones de Les Neves i Rodacanters. Es
tracta d’oliveres ( producte molt apreciat en aquesta època).
- Quasi tot l’espai esta cultivat sols resta les terres més difícils per la
pendent.
Una característica que
vull ressaltar son unes marques blanques, de forma circular, agrupades i que
estan al Nord del poble. Són les eres
que hi havia en la zona que ocupa actualment el centre escolar i la
cooperativa. En conte fins a 17 i eren de propietat privada de determinades famílies
del poble on es batia tots els estius el cereal conreat en els camps. Estaven
situades en esta zona més elevada perquè ací corria més l’aire i es podia
aventar millor (separar el gra de la palla i el pallús). N’hi ha una separada
de les altres que està en el camí que du al maset de Perol. I altres dos en
l’actual camp de futbol, però no se exactament si eren eres o zones d’extracció de lloses per a la
construcció.
La diferencia en el
paisatge actual és molt gran ja que s’han abandonat moltes terres de secà
principalment les de zones més marginals per l’accés o per la pendent del
terreny i la total desaparició dels cultius de les hortes que resten tots
abandonades amb la pèrdua de tot el sistema de reg tradicional.
Foto aêrea.2017. Escala 1/5000. Inst.Cartogràfic Valencià |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada