dissabte, 12 de gener del 2019

ESTUDI FOTO AÈREA DE BENILLOBA 1945


Foto aèrea.Vol Americà 1945. Escala 1/10000. Inst.Cartogràfic Valencià
             Esta fotografia aérea feta el 1945 sobre el nostre poble i els seus voltants  ens permet  veure les diferencies de paisatge així com de la trama urbana respecte a la situació actual. En primer lloc he de dir que la foto es en blanc i negre, tal com es feien les fotos aérees i que amb l’ ajuda del estereoscopi ens permetria veure les fotos en relleu, la qual cosa ofereix unes grans possibilitats d’ anàlisis. Com no dispose d’estes avantatges em limitaré  a marcar les diferencies de paisatge entre 1945 i l’actualitat. Primer vorem l’espai urbà  i desprès  el rural.

            L’ESPAI URBÀ.
            El casc urbà de Benilloba en 1945 era més reduït que en l’actualitat . El poble per l’est acabava al final del Carrer Major, les escoles restaven afora. D’ací començava el camí que duia cap a Gorga i Benasau. El carrer Verge dels Dolors no existia, era un camí que conduïa cap al Nord, i a ell s’abocaven la tapia i el Carrer S. Llorens (popularment C. Nou). Este C. Nou estava incomplet), anava fins al carrer que baixava cap al Carrer S.Pere. Més cap al Nord sols hi havia bancals. El carrer S .Josep ( C. Les Eres) arribava fins al patronat. Més al Nord eren bancals, però hi existien tres camins paral·lels   que anaven de la prolongació del C .S. Josep al de la Verge dels Dolors que amb el pas del temps es convertirien en C. Colón ( del Metge), C. Cervantes (Casetes Noves) i C. En Jaume I. Darrere del patronat hi ha un buit fins on començava el C. Nou.  El C. Alacant i Jovellanos  tampoc existien i el cementeri vell restava fora del poble  on escomençava el Calvari del que podem apreciar i distingir fàcilment els xiprers.  Els Carrers Lope De Vega i Calderon de la Barca tampoc existien  i el Carrer S. Joaquim arribava pel costat Est fins la meitat, en canvi per costat Oest arribava fins el Solar. Al Nord tampoc existien el C.Forques i el C. Cocentaina. El C. Cocentaina és l’únic que es va traçar de nou, el camí transcorria a la vora del terrer mentre que el C. Forques si que segueix el traçat de l’antic camí. Per el Sur  el casc urbà estava tancat per la línea  que formaven el que anomenaven l’abadia i que continuava per l’abeurador cap al Solar. El Camp de Futbol no existia. La carretera amb el mateix traçat que ara quedava totalment fora del poble. La trama de carrers en l’interior del casc urbà era la mateixa que actualment amb l’única excepció que suposa la plaça de les Palmeretes que va ser construïda en els anys noranta del S. XX en l’espai que ocupava una antiga casa.
                
Foto aêrea.Vol Americà 1945. Escala 1/5000. Inst.Cartogràfic Valencià

                 L’ESPAI AGRARI
                Amb l’espai AGRARI ens referim al camp que envolta al poble i que té una funció agrària o bé és un espai cultivat  o  bé hi ha zones no cultivades (les mínimes) que s’utilitzaran com a zona de pastura per al ramat. I dintre de l’espai cultivat diferenciarem una zona de regadiu( les hortes) i La zona de secà (Bancal
                -Les hortes:
                Les hortes estan als dos costats del riu i per tant segueixen una línea que va des del Surest cap al Nordest. Eixa franja de hortes  s’amplia  riu avall i adquireix la màxima extensió en la zona de la volta al Pont, els Quarts i la Teuleria sempre depenent de l’orografia i de les sèquies de reg. Hi ha altres franges d’hortes que estan en funció de l’aigua que hi ha en determinats barranquets, així tenim: les hortes del Xoquet, les de Petrosa i les del Barranc de Cuixot. Quines característiques podem diferenciar en esta zona de horta:
  1. Presenten un color mes obscur, amb diferents tonalitats de gris. Si la foto fora a color serien diferent tonalitats del verd.
  2. Les parcel·les (hortes) són d’una grandària reduïda, amb formes geomètriques, sempre adaptant-se a les irregularitats del terreny.
  3. La falta total d’arbres. El regadiu es dedica fonamentalment a cultius herbacis.
-El secà:
La resta de l’espai és zona de secà i presenta les següents característiques:
1. Té  una tonalitat de grisos mes clars.
2.Podem diferenciar de forma general dues zones separades per una línea obliqua que va de Sur-est a Nord-oest. En la part que queda a la dreta les parcel·les ( bancals) són de major grandària i de formes mes rectilínies,  Açò es degut a la orografia, ja que les terres més planes permeten unes formes dels bancals més quadrades o rectangulars. En canvi en la part esquerra del mapa predomina uns bancals més adaptats a la forma del relleu, i al haver forts desnivells el bancals tenen formes més corbes, irregulars adaptant-se a les corbes de nivell.
3.En general hi ha pocs arbres, amb una gran separació entre ells. Açò es degut a que el cultiu es extensiu dedicant-se una gran part de l’espai al cultiu de cereals i al guaret ( terra que no esta sembrada per a que descanse). Estem en el període de la postguerra on la agricultura esta enfocada cap als productes de primera necessitat(blat) i hi ha una gran escassesa de adobs.
- Els arbres , encara que amb gran separació entre ells predominen en les zones de Les Neves i Rodacanters.  Es tracta d’oliveres ( producte molt apreciat en aquesta època).
- Quasi tot l’espai esta cultivat sols resta les terres més difícils per la pendent.
               Una característica que vull ressaltar son unes marques blanques, de forma circular, agrupades i que estan al Nord del poble.  Són les eres que hi havia en la zona que ocupa actualment el centre escolar i la cooperativa. En conte fins a 17 i eren de propietat privada de determinades famílies del poble on es batia tots els estius el cereal conreat en els camps. Estaven situades en esta zona més elevada perquè ací corria més l’aire i es podia aventar millor (separar el gra de la palla i el pallús). N’hi ha una separada de les altres que està en el camí que du al maset de Perol. I altres dos en l’actual camp de futbol, però no se exactament si eren eres o  zones d’extracció de lloses per a la construcció.
               La diferencia en el paisatge actual és molt gran ja que s’han abandonat moltes terres de secà principalment les de zones més marginals per l’accés o per la pendent del terreny i la total desaparició dels cultius de les hortes que resten tots abandonades amb la pèrdua de tot el sistema de reg tradicional.
Foto aêrea.2017. Escala 1/5000. Inst.Cartogràfic Valencià

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada