CANÇO: MON PARE NO TE NAS

 

           Esta és una cançoneta que a tots de xicotet ens han cantat i després nosaltres també  ho hem fet. Per a que la recordem i no es perda la posem ací.  La partitura i la lletra està treta  del llibre “Cançons de Cocentaina” Tomo II. Que és  una recopilació que van fer els germans Joaquin i Just Sansalvador. Editat pel Centre d’Estudis Contestans.2007.

SENDA DELS PEIXCATERS

Heu sentit parlar de la senda dels Peixcaters? Esta senda es un camí  que va  des de la Carretera de Gorga, abans de la Casa Blanca, al barranquet de Rodacanters,  passant pel camí de les Neves en el seu ascens i per l’Almirat en la seu descens. En els mapes és el tram de camí comprés entre els  dos signes  (creus roges). Per que té eixe nom tan curiós?  Possiblement perquè este seria el camí de transport del peix amb animals de càrrega.  El peix vindria de la Vila per l’Aitana,  passaria per Penàguila , aniria pel camí que ve a Benilloba , seguiria per l’Albaga amb direcció a Gorga i abans de la Casa Blanca giraria cap al Nord per anar cap a Rodacanters ,després passar per la Sort per baixar al riu i dirigir-se cap a Cocentaina per algun camí que hui esta perdut. Esta seria la ruta per dur el peix a Cocentaina, Muro i altres pobles del Comtat. Els temps passem, els costums canvien però els nom dels llocs perduren a través de generacions. La toponímia sempre és una font d’informació molt important.

LA CARRASCA

             La Carrasca (Quercus ilex) és un arbre perennifoli. De fulles endurides amb dents espinoses, verdes i lluentes en la cara superior i grisenques en la cara inferior. Es cria per tot arreu però en les terres planes  i conreades  sols queden exemplars solitaris de vegades de dimensions considerables. En la serra arriben a formar boscos .La floració és en la primavera i el fruit(la bellota) ve al final de la tardor. La bellota encara que actualment ha quedat com un aliment del ramat des d’antic s’utilitzava com aliment humà. Es cercaven els arbres que les feien més dolces i es menjaven crues o torrades al foc. En el nostre poble en queda alguna de dimensió considerables com esta. Sabeu on està?
        Esta impresionant carrasca de quatre tiges, perqué ja n'ha perdut una, es troba en l'anomenat Mas de Les Carrasques o també mas dels Tossals i bé pot tindre dos o tres centenars d'anys, no se jo calcular l'edat d'estos vells arbres. Esta acompanyada d'altres dos exemplars que si bé són més joves no deixen de ser grandiosos.

STA. ANNA

         

           En Benilloba s’ha venerat a Sta. Anna  com a patrona, encara que no ho és, per ser la dona de S. Joaquim que és el vertader patró. També s’ha venerat a Sta. Ana per ser patrona de tots els treballadors de la industria tèxtil i com al nostre poble sempre ha hagut un percentatge de població que s’ha dedicat a esta activitat aleshores  fins va existir fins una confraria en honor a esta Santa.

           Sta. Anna i S. Joaquim segons els evangelis apòcrifs van ser els pares de Maria, la mare de Jesús de Nazaret. El seu nom en hebreu era Hannah i era natural de Belén. El seu pares van ser Matàn i Emerenciana. Segons Juli el Africà Matan en un matrimoni anterior amb Estha van tenir un fill anomenat Santiago que seria pare de José de Nazaret. I Estha en un matrimoni anterior va tenir a Joaquim ( pare de Maria). Estha va morir al nàixer Santiago i  el seu home Matan va casar amb Emerenciana  amb qui tindria a Anna.  Anna i Joaquim es van casar i van tenir a Maria quan ja eren majors.

          A Sta. Anna se la reconeix per la llarga túnica que porta, normalment roja ( no és el cas de la Sta. Ana de Benilloba), amb el cap cobert amb  un mantell , unes vegades sostenint un llibre i altres amb Maria, xiqueta, de la mà (com la nostra Sta. Anna).La sua festa com la de S. Joaquim es el 26 de juliol encara que en Benilloba es celebra el 16 d’agost.

BUSQUEM!!!

Serieu capaços de trobar este objecte i dir-me que és? Vinga animeu-se que segur que ho heu vist milers de vegades. I a la setmana que ve la solució.


LA SOLUCIÓ:

Efectivament, com alguns heu dit es tracta del fanal que penja en la façana  per donar-li llum a la imatge de S. Joaquim, Sta. Anna i la Mare de Deu. I per saber la seua antiguetat reproduisc el que diu l’acta d’un ple de l’ajuntament de 1944

Año 1944

Sesión del 28 de enero

Alcalde Vicente Monllor Ortiz

El Sr. Cura solicita se costee la instalación de un farol de hierro forjado

estilo Renacimiento Español en el retablo de azulejos a restablecer en

la fachada de la Iglesia que había antes del año 1936 de los Santos

Titulares y Patronos deBenilloba así como el gasto quesuponga el alumbrado de una lámpara eléctrica de potencia lumínica superior a las del

alumbrado público.

CANT A L'AURORA

Encara és nit fosca,

ulls entaranyinats,

café i mistela,

la veu anem afinant.

Sonen les primeres notes,

marquen el primer compàs

alegría de tornar a cantar.

A traure al Senyor Rector.

I ens torna a convidar.

Ara café i galetes,

la misteleta no pot faltar,

ja em sent animat,

i tota la gent a cantar

i a l’aurora acompanyar.

A colp de bombo

Pom… pom, pom

a ca l’alcalde ens acostem,

ens tornen a convidar,

ja no tenim fred

i sense vergonya cantem.

Continua el passeig

Per S.Miquel i S.Joan,

S.Francés i S.Vicent

quina alegria més gran

un any més cantant.

S.Llorens, S.Pau i S.Pere

i torne a recordar el plaer

del pa acabat de fer.

Els cantem als Antonis,

a S.Agustí i S.Caietà

Ens venç la claror del dia

les cares ens veiem ja.

Som quasi els mateixos,

exceptuant algú que ja ha faltat.

Baixem al Castell i

a la Mare de Deu del Carme li cantem

Pom …pom,pom

cal recordar al darrer Sabater:

“zapatero que estas remendando

i al oir este santo rosario

apagas las luces i vas a dormir…”

Amb quina facilitat canviem el parlar

i per apropar-nos al cel parlem en castellà.

Acabem a l’esglèsia

Satisfets i pagats,

hem complit amb la memòria i tradició.

A l’any que ve Déu dirà

I ara tots a esmorzar.

CONEIXEM? TROS

Canal del Mas dels Capellans

TROS

        El diccionari  el defineix  com: part d’una cosa separada de la resta, fragment. Per exemple: tallar un paper en tres trossos. Però hi ha un altre significat que nosaltres encara gastem molt i seria: Peça de terra, camp de conreu.  I així nosaltres solem dir: “Josep ha comprat un tros de terra per fer-se una caseta.”” Joan està en el seu tros treballant.”