dissabte, 29 de maig del 2021

ONOFRE CLIMENT: UN BENILLOBER MORT A CUBA

 

Document cedit per Lola Herrero

        El que actualment coneixem per “la Guerra de Cuba”  en realitat van ser tres guerres o bé la guerra es va desenvolupar en tres etapes.

-Una primera etapa anomenada Guerra del 68, també Guerra Gran o Guerra dels Deu Anys que va començar en 1868 amb el “Grito de Yara” i va acabar en 1878 amb el Pacte de Zanjón on van capitular les forces independentistes cubanes front a l’exèrcit espanyol.

-Entre 1878 i 1890 algun grups independentistes dispersos no satisfets del resultats del pacte, ja que no  van aconseguir cap dels objectius desitjat, la independencia i l’abolició de l’esclavitud, continuaren la seua lluita en l’anomenada Guerra Xiquita.

- La tercera  va ser la guerra Hispano-estadounidense  en 1898 que va acabar amb la derrota espanyola que li va suposar la liquidació de les restes del seu imperi colonial: Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

                Estes guerres van suposar una sangria per a les tropes espanyoles. Tropes formades per joves arrancats a les seus famílies, apartats del seu medi per anar a lluitar a un lloc estrany per a ells, en unes condicions molt difícils per el clima i condicions mediambientals, mal equipats, mal alimentats i pitjor preparats. Sols la guerra del 68 va suposar segons un informe d’Antonio Cánovas del Castillo la xifra de 100000 morts, la tercera part dels soldats enviats a l’illa i un 90% van morir en hospitals i per causes naturals.  Algunes d’estes víctimes van ser benillobers com es el cas  d’Onofre Climent Martínez que  sols dispose la partida de defunció que encara conserven els hereus familiars i la partida de bateig. Onofre  que pertanyia al Regiment d’infanteria de la Habana va morir en un campament militar amb un nom difícil de llegir (Magibueva) de còlera el 3 d’octubre de 1871 al 26 anys. Onofre havia nascut a Benilloba el 7 de gener de 1845 fill de Pascual Climent (llaurador i de Benilloba) i de Francisca Martínez (de Llíria). Els avis paterns eren Joaquín Climent de Benilloba i Teresa Moltó de Cocentaina. Els avis materns eren Onofre Martínez de Xiva  i Pascuala Causin de Llíria. Difícil d’imaginar el drama familiar i personal que suposaria el traure a un jove de sa casa i del seu poble de muntanya per emportar-se’l a l’altra banda de l’oceà a lluitar a un lloc desconegut, sense cap interès per a ell i amb unes condicions infrahumanes.


dimecres, 26 de maig del 2021

HOMENATGE ALS DEPORTATS DEL COMTAT AL CAMP DE CONCENTRACIÓ DE MATHAUSEN

 




      

El 25 de Maig de 2021, 76 anys i 20 dies després de l’alliberament del deportats del camp de concentració nazi de Mauthausen la Generalitat Valenciana va retre homenatge, en el Centre Cultural de Muro, a les 8 víctimes de la nostra comarca del comtat que van sofrir i van viure en primera persona els horrors d’aquest camp. Ells van ser:

- Eduardo Garrigós Soler de BENILLOBA

- Blas Benilloba Ruiz de COCENTAINA

- Hermenegildo Vicent Ragués de GAIANES

- Joaquín Calatayud Bas i Vicente Tomás Mogino de MURO DE ALCOI

- Antonio Carbonell Nicolau de MURO DE ALCOI – CELA DE NÚÑEZ

- Miguel Cerveró Bay de PLANES

- Álvaro Vercher Cortell de QUATRETONDETA

A l'acte van assistir representants dels ajuntaments (malauradament no hi va assistir cap representant de l'ajuntament de Benilloba), familiars de les víctimes, membres del Forum per a la memòria històrica de Cocentaina i la Consellera de Participació, Transparència, Cooperació, i Qualitat democràtica, Rosa Pérez Garijo. A l'acte van intevenir l'alcalde de Muro, representants del Fòrum (Joan Jordà) i Francesc Jover) i la Cosellera. Tots ells van recalcar la necessitat de posar en valor i retre homenatge a estes persones que amb el sacrifici de les seues vides van lluitar per valors tan grans com són la lliber
tat i la democràcia i van contribuir a la derrota del feixisme.

            










dissabte, 22 de maig del 2021

BENILLOBA EN BLANC I NEGRE V: LES ESCOLES

 

Foto1 Cortesia Hereus de Josefina Agulló

Foto 2 Les escoles.Cortesia Hereus de Joaquina Agulló.

Foto 3.Grup de xiquetes i mestra

Foto 4 Any 1947. Cortesia Cèlia Ibàñez.www.unaherrerodebenilloba.com


        Amb esta sèrie de fotos tenim una representació gràfica de l’evolució  del carrer que popularment hem conegut com les escoles i que oficialment és el carrer Alacant. En un principi, i estic parlant d’abans de 1912, quan es va fer la carretera que circula per baix del poble, la carretera o camí travessava el poble i per ací eixia cap a Benasau i Gorga. Aleshores esta zona del poble era anomenada com el raval, d’ací ve el nom de la filà de l’arrabal. La paraula raval ve de l’àrab a-rabal, que significa les afores, la zona que quedava fora de la muralla que tancava una ciutat. Al llarg del s XX este espai ha anat canviant progressivament fins a convertir-se en el carrer actual. En el 1931 es van inaugurar les escoles amb els patis i tot tancat per el mur  com podem vorer en la Foto 2, encara que esta foto es un poc posterior, les moreres ja ixen per dalt del mur. Tot el recinte escolar està en mig del camp, apartat del casc urbà. A l’altra banda del camí hi havia un marge de pedra que sostenia un bancal en la part superior, com podem veure en les fotos 1 i 3:la foto 1 podria ser dels anys 30  i la 3 de l'any 52 (aproximadament), les dues, com a fons, tenen els cops dels xiprers. La foto 4 és de l’any 1947 i a més de veure el que seria un dia de festa amb la celebració d’una correguda de jònecs amb els joneguers, manoles, música i barreres podem il·lustrar-nos de com era l’espai del que parlem. Després, ens els anys 50 ja es construiria l’edifici de la societat musical (la música com solem dir-li). Les fotos 5, 6 i 7 ja són de finals dels anys 60. Ací el carrer ja esta perfectament delimitat, amb edificis a les dues bandes, a més en el recinte escolar s’acaben d’estrenar dos noves edificacions de dues plantes, en la situada a l’est es crearan dues noves classes, el poble esta en expansió, tal vegada iniciant  la seua millor època, per acollir l’augment de xiquets resultat  del baby boom. L’edifici a la banda oest es convertirà en dos pisos per a mestres. Els cotxes aparcats pel carrer és ja quelcom habitual i els pinets es convertien en un parc.

Foto5 Cortesia M.Carmen Reig

Foto 6 Cortesia M.Carmen Reig

Foto 7 Cortesia M.Carmen Reig


dissabte, 8 de maig del 2021

FAM O GANA?

 


        Hui me s’ha acudit parlar de refranys, expresions, locucions, dites, frases fetes… al voltant de la parula fam que són habituals i populars en la nostra parla. Així, diem passar fam o passar gana quan necessitem suplir una carència no sol d’aliments sinó de altres tipus com per exemple de diners: fam de diners.Pel contrari el qui queda bé en taula i s'ho menja tot, li diem que té bona gana. Quan algú no està amb bona situació econòmica li se diu que passa més fam que un mestre d’escola, frase feta que ve d’un temps en que  els mestres no estaven massa ben pagats,  també tenir més fam que un lladre o  ser un mort de fam. Qui te fam somnia rotllos  se li diu quan hom desitja alguna cosa difícil d’aconseguir. Quan la situació no és gens bona per qualsevol motiu direm que la fam ens dirà cotxinos. Tens fam? Pega un bram: sentència irrevocable. Amb la fam que s’espera matar no és fam, insinuem que no hi ha problema quan s’atisba la solució. Per definir a un egoista diem el qui està fart, no se’n recorda de qui te fam. I per últim, quan en realitat tenim fam diem  que vegem animetes i quan mengem matem la fam.


dissabte, 1 de maig del 2021

UN EMBARBUSSAMENT I TRES ENDEVINALLES

 


Entre els records d’infància guarde este embarbussament i les risses que ens produïa a l’intentar repetir-lo  i les tres endevinalles que encara que les teníem apreses des de la primera vegada no ens cansàvem mai de que ens les repetiren.

Un arbret ben estisorejaet,

que no hi ha al món estisorejador

que sàpia estisorejar-lo millor.

 

Llarg com un budell

i redó com un garbell.

Que és?

 

Un bancal ben llaurat,

que la punta de la rella no li ha entrat.

Que és?

 

Una cosa com un plat,

xic xac, ja s’ha amagat.

Que és?


dissabte, 24 d’abril del 2021

FÀBRICA DELS CORTESOS


     

       Hui anem a parlar un poc d’una empresa de Benilloba dedicada la producció de bobines de fil de tota una gama de diferents de color i el seu posterior embalatge per a ser comercialitzades. Era l’empresa popularment denominada com dels Cortesos. Ella va estar localitzada en el nº 10 del carrer S. Antoni en una enorme casona que havia pertanyut a una branca de la família dels Mira. Este empresa sembla que va ser fundada o va escomensar a funcionar en 1929 sota la direcció de J. Cortés Vilanova, després va canviar de denominació a Viuda de J. Cortés Vilanova i finalment com a J. Cortés. Al voltant de l’any 60 del s. XX va canviar de localització al ser traslladada a València on va continuar treballant fins els anys 90.La seua producció de bobines de fil o també denominades sedalines era comercialitzada sota la marca registrada de “El Lobo” encara que va utilitzar altres marqués com era “El Reloj” o “Las Cerezas”.

Foto:cortesia de Vicent Espinós





Foto:cortesia de Vicent Espinós


Foto:cortesia de Vicent Espinós








Foto de les reballadores de l'empresa J,Cortés en els anys 50



















dissabte, 17 d’abril del 2021

14 Abril 1931.Carrer San Josep. Benilloba.

 

Foto: Arxiu família Joaquin Herrero i Joaquineta Domenech.www.unaherrerodebenilloba.com

             La foto (que pertany a l’arxiu de la família de Joaquin Herrero i Joaquineta Domènech i treta de la web www.unaherrerodebenilloba.com) és un autèntic document  de gran rellevància per a la historia del nostre poble. Amb la proclamació de la II república en Espanya el 14 d’abril un grup de gent del poble ix al carrer per a celebrar-ho. Alguns vesteixen jaqueta i corbata, bona senyal de que anaven de celebració. Porten una gran bandera de la que no s’aprecia ni dibuix ni color, al costat un home porta un estendard amb les fotos dels capitans Fermín Galan i Àngel Garcia autors del pronunciament militar el 12 de desembre de 1930 en Jaca contra la monarquia d’Alfonso XIII i a favor de la república. Amb el fracàs de l’alçament  foren jutjats, condemnats a mort i afusellats el 14 de desembre per la qual cosa es van convertir en màrtirs i símbols de la república.

                La proclamació de la II república espanyola el 14 d’abril de 1931, de la que estos dies s’ha complit el 90 aniversari, va ser la conseqüència d’unes eleccions municipals celebrades el 12 d’abril, diumenge, en les quals el partits republicans van obtenir majoria en 41 de les capitals de província espanyoles. Una altra era la situació en les zones rurals i les poblacions mes xicotetes. Tornant a la foto  hem de dir que no és una manifestació molt multitudinària: un grup d’unes 50 persones acompanyen els estendards i una pancarta de la que tan sols es llig: Viva. La resta de gent està mirant  a les portes, balcons, i altres pendents del fotògraf. Els resultats de la votació en Benilloba no arribarien a conèixer-se perquè segons he sentit contar un jove del poble va entrar sobtadament al col·legi electoral i agafant l’urna la va tirar a terra, trencant-la i escampant tots els vots. Per la qual cosa es va invalidar la votació.

                Altes coses que caldria ressenyar de la foto seria que es tracta del carrer S. Josep també anomenat carrer les Eres i que en la república va passar a anomenar-se com carrer de Francisco Bataller. El carrer està tot empedrat amb un eix central format de pedres allargades i planes que estaria més enfonsat que els laterals per canalitzar l’aigua de la pluja.

                La primera casa a ma esquerra de façana emblanquinada era un hostal. També a este costat hi ha dues cases en les quals la finestra del porxi te forma de mig arc. Doncs la primera pertanyia a la família Aracil-Crespo: ací vivien José Aracil (Gabiel el Fuster) que va pertànyer a la quinta del biberó (joves de 17 anys reclutats i que van participar en la batalla de l’Ebre) i F. Javier Aracil també reclutat per anar al front i que amb posterioritat seria oncle meu. La segona casa amb l’arc pertanyia a la família Morrió-Grau,els meus iaios, i amb moltes possibilitats de que els que estan abocats en el balcó o en la porta foren o mon pare o algun oncle. També el fill major (Antonio Morrió va pertànyer a la quinta del biberó).

                En primer pla podem veure un fanal que pertany al primer enllumenat del poble i que fins fa poc encara en restava algun pel poble.

                En resum una foto amb valor històric pel moment que representa i il·lustrativa sobre l’aspecte que presentaven els carrers del poble en aquella època.