divendres, 31 de maig del 2013




              El diumenge dia 2 celebrarem la festa del Corpus. Sense cap tipus de dubte es el dia en que el poble  ens mostra la seua millor imatge. Els veïns i veïnes de Benilloba s’encarreguen de engalanar-lo tan sols per unes hores, encara que les sensacions que desprèn ens duren tot l’any: la vistositat dels colors, la fragància dels aromes,la llum d’un sol que  resisteix i l’alegria d’uns xiquets en un jornada única. En un dia com este de fa 50 anys, concretament el 13 de juny de 1963,  estos xiquets així ho van viure  i  d’una manera tal que sols es superaria el dia que van acompanyar als seus fills. I amb ells D. Antonio Soler , rector de Benilloba per eixe temps que després de jubilar-se del seu ministeri als 80 anys va trobar el seu lloc en una missió del Perù on fa uns anys que desenvolupa la seua activitat. Un RECORD per a tots i les gràcies per Araceli Tomás que ens proporcionat esta foto tan significativa.

Xics: Leonardo,Enrique Cortés,Manuel Reig,Paco(Solar),Soriano,Luis (germà de Paco),Gaspar,Rafa Ibañez
Xiques: Silvia,Josefina,Paqui,Maridaida,Araceli,Elin, Rosamari Cremades,

dissabte, 25 de maig del 2013

PRIMUM VIVERE DEINDE FILOSOFARE





                                               FABIOLA

Anem a preparar un postre per al diumenge.
Necessitarem:
-6 ous
-una quarta de farina
-Una quarta de sucre
-Mitja quarta de farina de coco
-1 sobre de Royal
                Alçarem les clares al punt de neu  i sabrem que  ho estan  quan girem cap avall el recipient i no caiguen. Després s’afegirà el sucre, la farina, el coco i el sobre de royal. Ho remenem tot molt bé i ho aboquem a un motlle amb forma de rotllo que prèviament  haurem untat  bé amb oli per a que no s’apegue.
Ho posarem al forn durant 45 minut aproximadament.
                Després ho arremullarem amb almívar que farem de la següent manera: a tres gots d’aigua afegirem 400 g. de sucre,corfa de llima ratllada i un poquet de licor ( el que tingam a má: mistela,ron...) i ho posarem al foc remenant-ho fins que minve un poc.

 Ja hem direu el resultat.

dissabte, 18 de maig del 2013

IMATGE HISTÒRICA 1960




          Este era l’antic cementeri de Benilloba. Per raons d’espai , salubritat i perquè els temps canvien es va construir un nou cementeri dalt del mateix tossal.  I este més antic, que durant més d’una centúria (caldria indagar quan va ser construït) havia acollit a tots els difunts del poble va perdre la seua funció. Amb el pas del temps va anar deteriorant-se alhora que es treien els restes per dipositar-los al nou, fins que va ser enderrocat i en el seu lloc es va fer un jardí conservant tan sols l’escala d’accés. Com ja és una imatge històrica cal que la recordem.

diumenge, 5 de maig del 2013

CONEIXEM


         Sabríem utilitzar la paraula  ESQUIT ? jo encara la gaste alguna vegada  però els joves  no se si la coneixeran. Podríeu fer alguna frase amb esta paraula? Anem a intentar-ho.



       Fa ja temps quan,amb els amics, jugàvem a les cartes  solíem  fer-ho a cotos i abans de la partida  acordàvem fer  coto i esquit. El coto  durava fins que un dels  contrincants arribava a quatre mans ( una mà era una partida o joc). Una vegada acabat, el perdedor tenia la possibilitat de restablir-se de la seua perduda amb un nou coto i açò era L’ESQUIT. També podem dir Resquit i es la compensació que podem rebre  després d’una pèrdua. Desprès d’una mala collita si  al any següent  ha sigut bona i els preus han acompanyat podem dir que s’hem tret l’esquit. Després d’un mal negoci podem treure l’esquit amb un bo que compense les pèrdues.
Segur que molts  ara  direu : “és veritat, no me’n recordava”

diumenge, 28 d’abril del 2013

ACÒLITS


           

        Ja fa alguns anys, quan el que escriu i els que,  com ell. eren xiquets i des d’aleshores cap arrere sempre s’havia fet.Quan en cara no teníem tele, ni jugavem a la Nintendo ni a a la Play S. quan els pocs joquets que teníem els guardavem per a que no es trencaren i les diversions consistien en jugar als patacots o a les telles,a acaçar-se,a la trompa... Segons l’època de l’any. I l’ estiu el passaven pel riu agarran granotes i secant-les, travessades per un jonc, al sol o caçant serps, que representaven l’encarnació del dimoni . En aquell temps no existia encara el maltractament als animals i tots ajudàvem a la mare a matar el conill o el pollastre el diumenge de matí. Dons bé, en aquell temps també teníem la possibilitat, una vegada havíem pres la primera comunió, de convertir-se en acòlits (escolanet, monaguillo solia dir-se també ). Suposava ocupar un lloc en la societat, ser útils dintre de l’entramat social. També una responsabilitat: matinar més per anar ajudar a missa abans d’acudir a l’escola, deixar el joc per les vesprades per complir amb l’obligació, igual que en les misses dels dissabtes i diumenges. Estos dies i en les festes més assenyalades solíem dur l’uniforme , crec que es dia roquet, però no ho recorde amb seguretat. Entre les funcions dels acòlits estaven: ajudar en l’altar al Senyor Rector, portar la creu, els ciris o l’ incensiari en les processons, tocar les campanes quan s’alçava a Deu, passar la safata per arreplegar els donatius, arreplegar les ofrenes en l’ofertori… Però també suposava la possibilitat d’ampliar la nostra àrea de joc a tot el recinte de l’església, lloc al que no s’havia pogut accedir fins a este moment i que oferia moltíssimes possibilitats: el pati de l’església amb els seus túnels, el campanar, els corredors secrets de les bòvedes eren llocs amb un encant misteriós,desconegut i amb una forta atracció. I allím a recés del mon, jugàvem a amagar-se, a indis i vaquers, a vore les òbiles. També  allí ens contàvem els nostres grans secrets.

diumenge, 14 d’abril del 2013

BUSQUEM !!!


      No cal que la busqueu perquè no la trobareu,ja fa prou anys que va desaparèixer. Però tal vegada si busqueu en la memòria si que la trobeu. Sabeu  on estava esta casona, que era o mes coses  d’ ella? Va conteu, no s’ho guardeu  i entre tots reconstruirem la seua història.




Esta  foto correspon a la façana Nord de Molí que s’ha anomenat de diverses maneres: Molí de Pont perquè estava prop d’ ell. Molí vell ,li se va posar este nom quan van fer el molí del Salt. També molí del Comte perquè va ser fins al s. XVlll l’únic molí que hi havia i que pertanyia la senyor del poble, Comte d’Aranda i per tant on tenien que anar tots els seus súbdits a moldre el gra. En el S. XIX, concretament en 1883 el va comprar Blai Santana i des d’aleshores  va  passar a anomenar-se molí Blai. Després va passar a mans del seu fill Francisco Santana  i es va anomenar molí del tio Paco. Este va ser l’últim Moliner, que va deixar de moldre allà pels anys 50.

                Este molí que va ser l’únic que hi va haver per moldre el gra del poble duran molts segles i el seu origen tal vegada estiga unit a l’origen de Benilloba. Per tant seria en un primer moment  un molí musulmà integrat dintre del sistema de rec i a més al final d’ este com solia fer-se en els recs musulmans. Després passaria a mans cristianes i seria propietat de senyor del lloc que l’arrendava per a la seua explotació. Era un molí hidràulic,és a dir que utilitzava la força de l’aigua per moure la mola. El sistema era el mateix que en tots el molins: l’aigua de la sèquia  s’emmagatzemava  en una bassa, que encara es conserva, i d’ací anava al cup( que també es conserva i en la seua part externa s’assembla a una torre amb les cantonades de carreus) que era una espècie de pou que s’omplia d’aigua. Esta, eixia amb força per un forat que tenia a la part de baix i feia girar amb velocitat un rodet de fusta amb un eix de ferro que rodava  la mola de pedra situada en un pis superior. L’aigua desprès de acomplir la seua funció sortia per la cacau.

                Com hem dit abans, aprofitava l’aigua del rec que baixava per la sèquia Mare o de l’Ombria  a la qual tenia dret sempre que no la utilitzaren el regants. A canvi el molí s’havia de fer càrrec d’un terç de les despeses que originava la sèquia, com era la seua neteja , reparacions o reformes. En els últim anys de funcionament és va reconvertir per utilitzar l’energia elèctrica.
                La imatge de la primera foto pertany a la façana del molí quan estava ja en una fase greu de deteriorament a conseqüència de quedar abandonat una vegada que va morir  Francisco Santana que va ser l’últim moliner i també l’última persona que allí va viure. Poc després va ser enderrocat( a principis dels anys 90).  La foto de baix correspon a la façana de la vivenda que mirava cap al sud i que estava adossada al molí.





dissabte, 6 d’abril del 2013

CANT A LA TERRA


Els nostres veïns - diapositivas



Milleneta i Balones
al peu de la serra,
en la coma Quatretondeta,
no es veuen
Benimassot i Tollos,
dalt Fageca.
Gorga en el cancell de la vall de Seta.
Bancals allargassats
amb oliveres velles
i ametlers oblidats.
Marges que esglaonen
les fortes vessants,
la terra ferida
pels clavills de tap.
Al migjorn Benifallim,
sota  la penya Penàguila,
Beniafé i Alcoleja amollen
un riu que no es veu,
Ares i Benassau el davallen,
a l’ombra  de xopades
i arrosega terrers
que a Benilloba
porten en andes.