MOROS DEL CASTELL 1961

Espurnes de música
encenen l'estret carrer,
ja davallen els moros
 amb somriure de plaer.

 Ulleres de sol negres
poble que viu les festes,
 acompanyen el capità
que va unes passes darrere.

I la gent que espera,
 mira,riu i palmeja,
amb la roba del diumenge.
Són dies de festa!

Espurnes de música
 encenen l'estret carrer,
 balconades plenes,
 banderoles de paper.

         Com ja s’acosten les festes del poble  vos amolle esta foto: Una esquadra dels Moros del Castell del 1961. Els que tenim certa edat encara podem reconèixer algú i els joves que pensen que  va haver un temps en el qual els moros eren en blanc i negre.                                                       

BON ESTIU I MILLORS FESTES .

BUSQUEM!

      La qualitat de la foto és molt baixa, però no en dipose de cap millor i done  gràcies  de haver pogut traure  esta imatge. Que és?  un edifici d’un poble que tots coneixem. On està? Ho tindrem que investigar.De quan és? Que representa?... Totes estes qüestions intentarem resoldre-les dintre d’uns dies però abans , que tal si pensem un poquet?

    

     En octubre de 1958 després d’una setmana continua de pluges, de matinada  i quan ja havia segut desallotjat, pels continus sorolls que havien alertat als residents, es va produir, amb testimonis presencials, l’enderrocament de tota la façana oest del que havia segut palau o residencia dels Senyors de Benilloba:  primer dels  Aranda i  des d’el S. XVIII els Revillagigedo. Este succés  es va produir per el debilitament de la cimentació de tot  este costat de l’edifici a l’haver obert  la baixada de la plaça fins l’avinguda,que en aquells moments era l’entrada al poble,i així facilitar l’accés per la plaça de Castell. L’edifici va ser reconstruït de nou i en certa manera encara conserva la planta i la seua forma exterior però en el seu interior la distribució és prou diferent. Abans hi havia un accés principal en la plaça del Castell que donava a un pati per on s’accedia als diferents habitacles i en el exterior tenia una forma quadrangular de murs grossos  i massissos  amb poques obertures, finestres  reduïdes i algunes de major dimensions. En el cantó NW crida l’atenció el buit en angle recte que ocuparia una antiga torre i de la que sols quedava la base, que formava una espècie de replaceta  elevada i que entre la gent del poble encara era anomenada com la torreta, nom que bé podia fer al·lusió a la seua funció. En quant a l’ origen d’aquest edifici  podríem pensar en una antiga construcció musulmana i que pel lloc que ocupa i el nom de la plaça bé es podia pensar en una espècie d’alcasser  o baluard defensiu de l’antiga alqueria.  Donat que este és el lloc més antic del poble com testimonien les restes trobades en subsòl bé podríem pensar en l’existència  d’una construcció defensiva i de refugi per al habitants del lloc. És molt arriscat intentar posar-li una data,però jo pense que no seria molt desgavellat pensar en que esta construcció seria de la primera meitat del S.XIII, quan es produeix una avanç de les forces  cristianes cap al sud comandades per Jaume I  i esta fortificació seria un lloc avançat en la defensa del hisn de Penàguila  al que pertanyia l’alqueria de Benilloba. També cap la possibilitat de que fora un baluard fronterer en l’època  de la segona revolta d’Al-Azraq ,quan este mantenia entre el seus dominis  el castell de Penàguila   i Benilloba   és saquejada per un contingent de musulmans a les ordres de Çaat Abinfaroin. Però fins el moment actual açò no són més que hipòtesis ja que no hi ha proves ni documentació que apunte en eixa direcció. Quan va passar a domini cristiana este edifici passaria a ser casa senyorial, però no residencia ja que en cap moment els senyor de Benilloba s’allotja  en el poble, més bé seria el símbol del poder senyorial.

LA FONT, EL RIU I QUEIXALETS

         Tots vos preguntareu: com en el blog de Benilloba poses la Font de Penàguila? Molt fàcil. En primer lloc perquè d`esta aigua que ix d’ací depèn el nostre estimat riu. Cada gota que ací aflora  a nosaltres ens banya .I si ara no li donem importància al nostre riu,i passen els dies sense que es dirigim  per saludar-lo,  en un temps arrere d’ell depeníem per a tot. En segon lloc si ens impressiona vore el riu que a  temps d’ara baixa, com no hem de preguntar-se d’on ve esta aigua. No tota ve de la Font de Penàguila, es clar,  però si una gran part. I en tercer lloc  perquè es un espectacle de la natura vore  com brolla l’aigua per la font, amb quina força  la llancen els canons, la que surt per la boca, la sobrant que desaigua i si  seguim un poc cap amunt vorem tota la que no és capaç d’arreplegar la canonada i és abocada al barranquet. I si no tenim prou amb tot açò podem llegir, ací mateix, la rondalla d’Enric Valor “ I queixalets també”  però  amb la valentia suficient  per a no  girar-se cap arrere en cap moment.

http://www.uv.es/~sillam/RondallaNet/rondcat/iqueixaletstambe.htm

              El diumenge dia 2 celebrarem la festa del Corpus. Sense cap tipus de dubte es el dia en que el poble  ens mostra la seua millor imatge. Els veïns i veïnes de Benilloba s’encarreguen de engalanar-lo tan sols per unes hores, encara que les sensacions que desprèn ens duren tot l’any: la vistositat dels colors, la fragància dels aromes,la llum d’un sol que  resisteix i l’alegria d’uns xiquets en un jornada única. En un dia com este de fa 50 anys, concretament el 13 de juny de 1963,  estos xiquets així ho van viure  i  d’una manera tal que sols es superaria el dia que van acompanyar als seus fills. I amb ells D. Antonio Soler , rector de Benilloba per eixe temps que després de jubilar-se del seu ministeri als 80 anys va trobar el seu lloc en una missió del Perù on fa uns anys que desenvolupa la seua activitat. Un RECORD per a tots i les gràcies per Araceli Tomás que ens proporcionat esta foto tan significativa.

Xics: Leonardo,Enrique Cortés,Manuel Reig,Paco(Solar),Soriano,Luis (germà de Paco),Gaspar,Rafa Ibañez
Xiques: Silvia,Josefina,Paqui,Maridaida,Araceli,Elin, Rosamari Cremades,

PRIMUM VIVERE DEINDE FILOSOFARE

                                               FABIOLA

Anem a preparar un postre per al diumenge.

Necessitarem:

-6 ous

-una quarta de farina

-Una quarta de sucre

-Mitja quarta de farina de coco

-1 sobre de Royal

                Alçarem les clares al punt de neu  i sabrem que  ho estan  quan girem cap avall el recipient i no caiguen. Després s’afegirà el sucre, la farina, el coco i el sobre de royal. Ho remenem tot molt bé i ho aboquem a un motlle amb forma de rotllo que prèviament  haurem untat  bé amb oli per a que no s’apegue.

Ho posarem al forn durant 45 minut aproximadament.

                Després ho arremullarem amb almívar que farem de la següent manera: a tres gots d’aigua afegirem 400 g. de sucre,corfa de llima ratllada i un poquet de licor ( el que tingam a má: mistela,ron...) i ho posarem al foc remenant-ho fins que minve un poc.

 Ja hem direu el resultat.

IMATGE HISTÒRICA 1960

          Este era l’antic cementeri de Benilloba. Per raons d’espai , salubritat i perquè els temps canvien es va construir un nou cementeri dalt del mateix tossal.  I este més antic, que durant més d’una centúria (caldria indagar quan va ser construït) havia acollit a tots els difunts del poble va perdre la seua funció. Amb el pas del temps va anar deteriorant-se alhora que es treien els restes per dipositar-los al nou, fins que va ser enderrocat i en el seu lloc es va fer un jardí conservant tan sols l’escala d’accés. Com ja és una imatge històrica cal que la recordem.

CONEIXEM

         Sabríem utilitzar la paraula  ESQUIT ? jo encara la gaste alguna vegada  però els joves  no se si la coneixeran. Podríeu fer alguna frase amb esta paraula? Anem a intentar-ho.

       Fa ja temps quan,amb els amics, jugàvem a les cartes  solíem  fer-ho a cotos i abans de la partida  acordàvem fer  coto i esquit. El coto  durava fins que un dels  contrincants arribava a quatre mans ( una mà era una partida o joc). Una vegada acabat, el perdedor tenia la possibilitat de restablir-se de la seua perduda amb un nou coto i açò era L’ESQUIT. També podem dir Resquit i es la compensació que podem rebre  després d’una pèrdua. Desprès d’una mala collita si  al any següent  ha sigut bona i els preus han acompanyat podem dir que s’hem tret l’esquit. Després d’un mal negoci podem treure l’esquit amb un bo que compense les pèrdues.

Segur que molts  ara  direu : “és veritat, no me’n recordava”