El 15 d’agost del 2019 vam
arribar al final del camí: la tomba de
l’apòstol en la catedral de Santiago de Compostela. Un camí de vora 800 Kms (
790 resa la senyal) que vam iniciar un 7
d’agost de 2016 en Roncesvalles ( en el Pirineu Navarrés) i que ens ha fet camejar Espanya de part a part. Un camí que
hem anat fent pas a pas, cop a cop, amb una motxilla on hem procurat carregar
estrictament allò que necessitàvem per a viure ( unes peces de roba, sac de
dormir, càmera de fotos, documentació, cartera i els pals necessaris per a recolzar-se
en els moments més complicats). Un camí on, més que els kilòmetres, importen
les vivències. Hem caminat de nit, amb boira o les dues coses al temps, sota la
pluja o sota un sol feridor del migdia
en un mes d’agost i per l’altiplà castellana on és difícil trobar un
ombra. També hem sentit el fred ( si, fred al mes d’agost), el dolor de peus,
de genoll i d’esquena, les bambolles i les llagues. Però sempre endavant,
atrets per la força de Santiago, amb la determinació segura de fer el camí.
Travessat rius, ponts, creuat camps
infinits, pobles i ciutats, polígons i llogarets abandonats. Hem pujat
muntanyes que després hem davallat i gaudit de les fites importants del camí (
l’Arc de S.Antón, la Cruz de Ferro, La Creu
de S.Toribio, Sto.Domingo de la Calzada, S.Juan de Ortega...), llocs on l’emoció d’assolir-los ens fa viure
moments especials: la foto en S.Antón, soltar la pedra que he arrossegat des de
la meua terra per a que forme part del turó de pedres d’arreu del món que
sostenen la Creu de Ferro, la hospitalitat mil·lenària que es viu a l’alberge
de Sto.Domingo. I en tot moment la seguretat que dona el sentir-te acompanyat,
a tota hora tens algun peregrí que el desitja el bon dia o el bon camí, que
esta disposat a conversar una estona, a compartir les seus vivències o algun
bon home que et guia,t’aconsella o t’ajuda malgrat que per a d’ells el pas de
peregrins és una rutina diària. També hem viscut moments especials , com la
pujada des de Las Herrerias fins a La
Fava en El Cebreiro on després de 20Km i ja avançat el camí enfiles una forta
pujada per un camí irregular de pedres envoltats per una exuberant verdor on
tot olia a natura i humitat, xopats de suor per l’esforç i per la suau pluja
que empomàvem, o aquell moment en Navarrete que asseguts en la terrassa d’un
bar apartat, en un carrer sense eixida,
disposats a esmorzar et trobes a uns coneguts d’Albaida que venen a seure a la taula del costat, o aquell
moment que perduts entre un jeroglífic de carreteres a l’entrada de Lleó sense
saber per on pegar va parar un tot terreny conduit per una xica que ens va
convidar a pujar i a entrar-nos a Lleó i ens va explicar que estaven d’obres en
les carreteres lo que produïa la confusió
i desorientació dels peregrins, o l’estança en l’alberge Atrio en Triacastela,
una casa de somni, un habitacle tradicional restaurat amb molt de gust,
comoditat i acollits per uns encantadors hospitalers. O aquell moment de visita
a l’ ermita de Maria Magdalena en Ventas del Narón on un Cec ens esperava per segellar-nos la
credencial, la seua tasca diària, ell subjectava el segell i tu li conduïes la
mà fins la posició correcta i a més el contava les bondats del lloc i els
indrets que visitar. O aquell moment que esmorzant en un bar Sunsi va posar a
carregar el mòvil en la taula del costat on hi havia un coreà assegut, la resta
de taules també estava ocupada per peregrins, quan vam acabar i ens disposàvem
a marxar Sunsi va anar a pel mòbil i va veure que el coreà ja havia partit i en la cadira del costat hi havia una funda de plàstic on estava la documentació,
targeta de crèdit i diners, de seguida va reconèixer que era del coreà, ho va
comentar amb uns valencians asseguts també allí i va quedar amb ells per si
veien al coreà que nosaltres teníem la cartera i que el nostre destí era
Triacastela per veure si podíem tornar-li allò tan necessari i que li pertanyia. A l’eixir, i
encara no havíem avançat 200 m. el vam vore que venia corrent amb la cara
d’esglai, Sunsi va traure la cartera i
la va alçar mostrant-li-la, de sobte li
van canviar les faccions de la cara. La seua alegria va ser immensa, no calien les
paraules per a entendre’ns.
Abraços, fotos i la satisfacció de resoldre el que haguera segut un greu
problema per al xic. Ja no ens vam creuar mai més amb ell. Coses del camí. I
tantes més.
Enguany pensàvem fer el tram de
Lleó a Sarrià però l’haver-nos sentit
forts i amb ànims o perquè Santiago ens
cridava desitjós de veure’ns o perquè ja sentíem la il·lusió d’arribar van
decidir arribar fins el final. Una
decisió molt encertada. I una vegada més s’hem endinsat en el camí, hem gaudit
del paisatge, hem sentit el vent a la cara i la pluja a la pell, hem vist els
arbres saludar-nos, hem menjat amb fam i begut amb set. I sobre tot hem dialogat
amb gent de tots els llocs: valencians,madrilenys,catalans, per també amb filipins, coreans, alemanys, sud-africans,francesos,
nord-americans, colombians i sobre tot molts, molts, italians...tots diferents
però units amb els mateix fi.
Però res de tot açò es
comparable a l’emoció que sentim quan desprès de travessar l’arc, al so de la
gaita, entrem a la plaça de l’Obradoiro i s’enfrontem a la façana de la
catedral. És un moment màgic, espiritual, on el goig t’envaeix i la satisfacció
t’ompli i vessa. Quiet, mirant cap a dalt, agraint el somni fet possible, les
experiències viscudes, conscient del moment. L’orgull d’haver arribat i la pena
del que ha acabat. Després vendrien les fotos, les salutacions als peregrins
coneguts que ja havien arribat i als que anaven aplegant, abraçades, risses,
llàgrimes. L’abraçada al Sant, la visita a la tomba i recollir la Compostela
que acredita la nostra peregrinació. El retorn a casa, a la vida diària on
anirem recordant cada lloc, cada moment, persona, emoció, la sensació d’haver
viscut una petita vida amb tot el seu bagatge.
 |
| A.Justo de la Vega |
 |
| Dinar amb amics |
 |
| Creuer de S.Toribio |
 |
| AJuntament d'Astorga |
 |
| Palau Episcopal d'Astorga (Gaudí) |
 |
| Escola De ta.Catalina de Somoza |
 |
| Creu de Ferro (Monte Irago) |
 |
| Molinaseca |
 |
| Cacabelos (prensa de vi) |
 |
| Palau de Villafranca del Bierzo |
 |
| O'Cebreiro |
 |
| Albergue el Atrio |
 |
| Triacastela |
 |
| Portomarín |
 |
| Navas del Nalon |
