IMATGE DE S.AGUSTÍ

                       Situada a la façana nº 11 del Carrer S. Agustí.

                S. Agustí d’ Hipona va nàixer a Tagaste (actual Alger) en el 354. Tota la  seua vida va estar dedicada a  l’ estudi de la filosofia i la teologia, primer des del paganisme i desprès des del cristianisme. Va ser batejat ja major en el 387 per S. Ambrosi. Més endavant en el temps va fundar una ordre monacal a la que va imposar la seua regla. En el 391 va ser nomenat presbíter i en el 395 bisbe d’Hipona. Va deixar moltes i importants obres escrites de ací que se li considera Pare i Doctor de l’església catòlica. El 28 d’agost del 430 va morir en Hipona. En esta data és celebra la seua festa.

               En este cas la imatge de S. Agustí es una escultura exempta amb molt bon estat. Se’l representa amb les vestidura de bisbe, amb el bàcul i la mitra, a la mà esquerra porta un llibre en referència a la seua vida dedicada a l’estudi i l’escriptura,  a la mà dreta porta un cor flamejant símbol de la seua total entrega a Déu. El cap el té rodejat amb el nimbe mostra de la seua santificació.

               L’escultura està dintre d’un nínxol tancat per una porta de fusta amb vitrall que deixa vorer la imatge. També hi ha una bombeta per enllumenar-lo i unes flores que l’adornen.

RETAULE DE ST. TOMÀS DE VILLANUEVA

Retaule Antic

Retaule actual

3.       .

                  Situat a la façana nº 2 del carrer S. Tomàs de Villanueva 

                  Encara que va nàixer al 1486 en Fuenllana (Toledo) va passar la seua infantessa i joventut en Villanueva de los Infantes ( Ciudad Real), d’ací ve el seu nom. Va ingressar en l’Ordre de S. Agustí i des pres va ser ordenat sacerdot (1518). Va tenir fama per la gran austeritat personal i per la pràctica de la caritat sobre tot en els orfes,donzelles pobres i malalts. Pensava que no sols hi havia que donar almoina sinó que hi havia que traure’ls de la misèria donant-los treball. Ell va escriure:”La limosna no  solo es dar, sino sacar de la necesidad al que la padece y librarla de ella  cuando fuera possible” En 1544 va ser anomenat arquebisbe de València i va ser un reconegut predicador per el seu discurs sobri i senzill. Va morir en 1555 i canonitzat en 1658. Se’l representa amb l’hàbit agustí, amb els atributs pontificals com el bàcul, la mitra i la capa pluvial, i amb una bossa en la ma repartint almoina als pobres. La seua festa tradicionalment s’ha celebrat el 22 de setembre.

                  Ací hem de parlar de l’antic retaule i el nou. El plafó antic constava de 20 taulells (5x4) a més una banda de rajolets rectangulars que l’emmarcava amb motius geomètrics. Tot estava dins d’un nínxol, el qual quedava encercat per un llistell d’escaiola simulant una arquitectura clàssica i coronat per un frontó. En el centre del frontó apareix la data 1918, que probablement fora la data en que es va col·locar el retaule i que coincidiria en l’època en que es va reformar la casa on esta col·locat el retaule. També en el frontó hi ha un suport de ferro per a sostenir un fanal. Per baix una cornisa  amb plataforma per posar flors tanca el retaule. El plafó va anar perdent rajolets i recientment el propietari de la casa el va restituir per un plafó nou .En els nou taulellets que restaven en la darrera època s’apreciava la  part superior del la figura de St.Tomàs vestit amb l’hàbit agustí amb la mitra i el bàcul a la mà esquerra. En la part esquerra del retaule apareix un llibre obert i a la part dreta un cap que sembla d’un jove al que S:Tomàs estaria donant-li una almoina. Al fons es representa un edifici que ens dona ha  entendre que l’escena es desenvolupa en un ambient urbà. Els colors són apagats i l’escena es més bé fosca.

               En el 2004 el propietari de la casa va llevar els rajols que restaven del taulell antic  i en va col·locar un de nou que apareix signat per Teresa Moncholi. El nou retaule s’adapta perfectament a l’antic nínxol i té 20 rajolets (5X4) a més dels rectangulars amb llistells de colors que l’emmarquen. El Sant esta representat amb els atributs d’arquebisbe amb bàcul,mitra i capa fluvial amb l’aureola daurada significant la seua santificació. El sant esta donant-li una almoina a un jove. No hi ha paisatge sols unes plantes per omplir els buits. El colors predominants son els blaus, el verd i el daurat dels atributs, destaca el color lila del captaire.

          Amb esta postal del nostre poble vull desitjar a tots el benillobers de cor unes Bones festes de Nadal i que el 2020 vinga carregat d'il·lusió, fraternitat i alegria.

RETAULE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

3

               Situat en la façana  nº 7 del carrer  Trinitat.

               Format per 20 taulellets (5X4) adaptats a la grandària de la fornícula. En la part inferior hi ha una cornisa  amb la finalitat  de poder posar flors com a ornament en la seua celebració. I en la part superior penja un fanal per enllumenar la imatge els dies al voltat de la celebració, que és el diumenge de Pentecosta, una de les festivitats més grans després de Nadal i Pasqua i que nosaltres anomenem com la Pasqua Florida.

               Crist i Déu Pare, els dos nimbats,amb un nimbe blanc per destacar d’un fons daurat, estan asseguts sobre un tron de núvols i recolzen un peu damunt el globus terraqui  sostingut per dos angelets. Crist sosté amb una mà la creu de fusta  i mostra les nafres de la passió en la mà esquerra i el peu dret. Déu pare sosté el  ceptre amb la ma dreta. El fanal tapa l’ Esperit Sant que es presenta en forma de colom al vol i  desprèn uns raigs blans que escampa per l’escena. Destaca el blau del globus terraqui sobre tota l’escena. Altres colors utilitzats són el rosa, marró, el violeta i el fons es groc per al cel i gris verdós per als núvols.

              Es conserva amb bon estat.

MARE DE DÉU DE LA SALUD

      Imatge de la Mare de Déu de la Salud

               

               Situada a la façana nº 7 del carrer Major.

               Es tracta de una fornícula o nínxol que allotja la  imatge de la Mare de Déu de la Salud en forma d’escultura exempta, de xicotetes dimensions.

               La Mare de Déu de la Salud és una més de les diverses advocacions de la mare de Déu.  Es representa a la Mare de Déu amb Jesús al braç coronats els dos i un nimbe daurat rodeja el cap de la Mare de Déu. Damunt d’una peanya la Mare de Déu està coberta amb un mantó blanc amb ornaments blaus i daurats.

               La seua festa es celebra el 8 de setembre.

               La imatge és recent. L’anterior desapareixeria en l’època de la guerra civil i en nínxol va ser cegat. Al restaurar la façana es va descobrir el nínxol i el propietari va col·locar esta nova imatge. El nínxol esta tancat amb una porta de fusta  envidrada per conservar millor la imatge. És una imatge devocional probablement de caràcter privat.

RETAULE DE SANT JAUME APÒSTOL

 

Imatge actual

Imatge en l'antiga façana

                     Situat a la façana amb el nº 2 del Carrer Sant Jaume.

              Amb unes dimensions aproximades de 80 X 60 cm. consta de 12 taulellets(4X3), pegats a la paret sense cap ornamentació que l’ envolte. Anteriorment, quan estava a la façana de l’anterior casa que va ser enderrocada el retaule estava rodejat d’un llistell i coronat per un frontó, tot d’escaiola, simulant una arquitectura clàssica. El frontó tenia la mig un clau d’on penjava la llàntia per enllumenar-lo. En la part inferior tenia una cornisa  amb la finalitat d’ornar-lo amb flors per la seua festivitat ( el 25 de juliol).

J. Maria Segura el data a principis del S. XX. El plafó es troba en bon estat a pesar d’haver segut arrancat i desprès recol·locat. Sols presenta un resquill en  la banda esquerra que l’emmarca. Els colors predominant són el marró i la gama dels blaus, després el verd i el rosa.

                Representa a Santiago derrotant als Sarraïns. Santiago va a cavall  xafant als sarraïns morts a terra. En una mà porta l’espasa i en l’altra un estendard. En el capell porta representada una conxa símbol de Santiago peregrí. Al darrere el seu exèrcit contempla la victòria. La indumentària sembla del s.XVI. Hi ha un intent de representar el paisatge amb una roca sobre la que es recolze dos musulmans abatuts  a més d’ alguna mica de vegetació i una línea de muntanyes al fons, elements que li donen profunditat a la imatge. A la part de baix un rètol ens anuncia el nom de l’advocació: Santiago Apòstol.

               Es tracta de Santiago de Zebedeo, també anomenat El Mayor i Matamoros. Va ser deixeble de Jesucrist i segons la tradició va predicar per Espanya i Portugal. En el s.XII es redacta en Santiago de Compostela el “Privilegi dels vots”en el que atribueixen a Ramir I la victòria sobre els moros en la Batalla de Clavijo en el 844 gràcies a la aparició de Santiago, d’ací la iconografia com defensor de la cristiandat i assot del musulmà.

RETAULE DE S.CAIETÀ

                     Situat a la façana nº 6 del Carrer S.Caietà (també anomenat carrer Fraga).

               Consta de 12 taulells (4x3) pegats a la paret sense fornícula. Emmarcats per uns taulells rectangulars dels utilitzats en els anys 60 del S.XX com a sòcol o roda-peus en les cases.

               En la part inferior hi ha una cornisa clavada a la paret on es posen les flors per la festa del sant.

               Nascut a  Vicenza (Italia) el 1 d’octubre de 1480 era de família noble. Va ser prevere i va fundar l’Ordre de Clergues Regulars Teatinos que tenien com a regla no tenir res ni demanar, viure de l’almoina dels fidels. La seua vida es va distingir per la lluita contra la reforma de Lutero  i a la causa de pobres i orfes. Va ser nomenat Sant pel Papa Clement X en 1671. Se’l coneix com  Sant de la Providència i patró del pa i del treball. El Cristians celebren la seua onomàstica el 7 d’agost.

                En este retaule se’l representa amb sotana negra, com a símbol de ser sacerdot i  amb Jesús al braç. Mentre que Jesús xiquet el mira directament el Sant té la mirada abaixada com símbol de submissió.  Un nimbe  encerca cada cap dels dos personatges al temps que una aureola exterior envolta ambdues. En  la part inferior en un rètol està escrit el nom del Sant. I damunt en diagonal apareix una branca  de lliris relacionada amb la tradició de molts llocs per la qual el que li agafa una flor al sant  i l’acompanya en la processó veu complida la seua petició. El fons del plafó és neutre sense cap paisatge ni altre tipus d’ornament. Els colors predominats són el blau amb diverses tonalitats i el daurat. En el centre ressalta el blanc grisenc del vestit del xiquet. El conjunt és troba amb bon estat.